Coses a dir

Móra (d’Ebre) sempre s’ha destacat per ser un punt de trobada, una petita ciutat dins una petita comarca on hi conviuen morencs de generacions que es perden en el temps amb nouvinguts vinguts d’arreu. El què no trobes a Móra ja has d’anar a buscar-ho a Reus o més enllà. Així, el comerç, sempre ha format part del seu paisatge i del seu encant, és un dels atractius principals de la població. Hi ha botigues i botiguers per triar i remenar, nous i dels de “tota la vida”, botigues grans i petites i també bars i restaurants per per a tots els gustos i tots els preus i butxaques.
Aquí n’he fet una tria dels que m’agraden i em fan sentir còmoda quan hi vaig i que us recomano si us deixeu caure per aquest verals…

Un clàssic: Bar-Restaurant del Poliesportiu. Té un gran avantatge: no tanca mai. Ofereix un menú assequible entre setmana als migdies i plats variats als vespres. El local ha estat remodelat i és molt agradable. També té terrassa. El tracte, familiar. Té menú infantil i un parc i terrassa per jugar. A l’estiu les piscines estan al costat i fan de bon anar-hi.

Un “de tota la vida”: Bar-Restaurant 9Turú. El “9” és perquè ha hagut de canviar d’ubicació després de vés a saber quants anys estant al mateix lloc. Abans era Fonda Turú, ara és un petit bar amb un restaurant al fons presidit per una gran fotografia de la vista que tenien sobre el pont i el riu en l’ubicació anterior. No sé quantes generacions fa que es dediquen a la restauració, però hi ha molt ofici al darrera. El menú entre setmana és assequible i complert com l’anterior i és molt transitat per tota mena de personal divers.

Le Loup: és un local nou, molt ben decorat amb un tracte molt amable i una cuina excel·lent. La relació qualitat-preu fa de bon anar-hi. Només obre els migdies entre setmana i també les nits del cap de setmana. Té també una carta variada i exòtica que pot fer les delícies dels més gurmets. [web]

Restaurant Cafè L’Embarcador: els puristes diran que no està ben bé a Móra, sinó a la carretera que va de Móra cap a Garcia. És, de llarg, el més gran i més acollidor: una casa de fusta enclavada al costat de l’Ebre (ara que el riu baixa tan gros, mentre hi menges, el veus), i envoltada de bosc de ribera. Bucòlic i regenerador. Un dels meus llocs preferits. Ha canviat de direcció fa poc i ha canviat la carta i menús, val la pena redescobrir-lo. [web]

Acabo el recorregut amb un híbrid ja clàssic: El Sota de Copes. Ja en vaig parlar aquí, però ara, a més, s’hi pot menjar, i molt bé, els caps de setmana. És el lloc ideal per acabar la nit… o començar-la, tot depèn. S’hi fan exposicions temporals de pintura o fotografia, bàsicament d’artistes locals o comarcals. Duran tot el maig hi exposa la il·lustradora Helena Frias, val la pena fer-hi un cop d’ull. També s’hi fan concerts de petit format i té terrassa, com gairebé tots els locals vora el riu, què més voleu? [web]