Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 1 de maig de 2013

Tèxtil: comerç just?

Les notícies sobre les morts a la fàbrica de Bangla Desh m’han trasbalsat, però encara més el que s’ha sabut de les precàries condicions de treball dels treballadors del tèxtil en aquell país asiàtic en concret. És cert que fa anys que se’n parla, però ara tenim l’evidència davant els nostres ulls. Miquel Carrillo ho explica molt bé al seu recomanable article: Les injustícies del nostre armari: “Bangla Desh, amb els costos laborals més baixos del món: salaris al voltant de 30 euros mensuals, quan una família necessita un mínim de 50 euros per sobreviure. Jornades habituals de més de 12 hores, penalitzacions de tres dies sense cobrar per cada jornada de feina perduda… “. No sé vosaltres, a mi se’m regira l’estómac. I continua: “les empreses del tèxtil s’han adaptat a la perfecció i han demostrat una mobilitat extraordinària que les ha dut a implantar els seus centres de producció arreu del món, del Marroc al Sud-est Asiàtic. Només en aquest sector, entre el 2008 i el 2010, aquesta reestructuració ha costat 15.000 llocs de feina a Catalunya.“… i podríem continuar.
Són xifres que ens haurien de fer reflexionar, sobretot un dia com avui, que reivindiquem drets socials i laborals, aquí i arreu…

Un amic, que treballa fa més de 30 anys en el sector tèxtil, ha trobat feina en una petitíssima empresa familiar que sobreviu sense comprar el material a Àsia, oferint qualitat al millor preu possible. Malauradament no és l’habitual, però els clients aprecien que el material és bo i durador enfront d’altres més barats i de dubtosa qualitat (lo barat és car). Potser ens hauríem de mirar més què comprem i on ho comprem.

A Catalunya, des de 1997, el SETEM és l’ONG que dóna a conèixer el comerç just en la roba. També fa difusió de notícies d’actualitat i denuncia empreses que fan aquesta pressió insuportable als treballadors: A la fàbrica de Bangla Desh recentment accidentada una sèrie d’empreses ja han reconegut la producció en aquestes fàbriques Primark (Regne Unit/Irlanda), Bon Marche (Regne Unit), Joe Fresh (Loblaws, Canadà), El Corte Inglés (Espanya) i Mango (Espanya). També es van trobar etiquetes de Benetton entre les restes de la fàbrica que estan sent identificades. Segurament moltes altres empreses que encara no coneixem, per això és tan important la tasca de SETEM de difusió i denúncia. Quan compreu comerç just, no us fixeu en el preu, penseu que la persona que l’ha fet pot guanyar-se la vida sense ser víctima d’una explotació aberrant.

I, com diu Miquel Carrillo: Penseu un moment en això, també, quan us poseu la disfressa de consumidors. Obriu els ulls, trieu bé i feu que les injustícies surtin del vostre armari”.

Un altre article d’interés sobre aquest tema: “El cost de la roba barata”.
Recomanable: “Potser és millor comprar una samarreta menys a l’any“. Article de Auri Garcia Morera.
Intermón-Oxfam. Comerç Just.
FAIRTRADE: comerç just de roba.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent