Encara que quedi lleig dir-ho, que bé els va als mitjans de comunicació la mort del capità de l’Espanyol, Dani Jarque. La sequedat informativa d’un diumenge d’agost ha rebut una petita pluja amb aquesta trista notícia, que ha permès a diaris i televisions omplir pàgines i temps, respectivament. Sense anar més lluny, el Telenotícies de
Dos homes i dues dones, l’amistat i l’amor entre ells, les petites discussions que es tenen, els seus projectes i il·lusions… tot en clau de comèdia urbanita. El Cesc Gay de Krampack i En la ciutat torna a sorprendre’ns amb aquesta adaptació d’una obra de teatre del mateix nom i dels mateixos actors. Aquí la innovació
Quina deu ser la traducció catalana de quien parte y reparte…? M’ho pregunto a l’hora de trobar un títol a la notícia que l’Avui ens proporciona. Un pla d’ajuts a petits municipis (Viure al Poble) ha beneficiat bastant descaradament els projectes presentats per ajuntaments governats, oh casualitat, pel mateix partit que regeix el Departament encarregat
La grip aquesta de tants noms va cobrant-se vides molt lentament. Ahir, la primera del Principat. Sense menysprear els seus efectes, i amb el degut respecte a les víctimes passades o futures, opino que estem una vegada més davant d’un fenomen que ja ens és familiar. A partir de les primeres infeccions d’una nova forma
Als semàfors de Tarragona s’està implantant aquell sistema que permet als vianants saber el temps que els queda de via lliure per passar. A sota del compte enrere en segons, el clàssic homenet verd caminant ha estat substituït per un en moviment que corre desesperadament. Ho trobo molt coherent i en consonància amb el món en què vivim, ple
Vaig veure la transmissió televisiva de la inauguració del nou camp de l’Espanyol, a Cornellà. Algunes notes apressades: * Tot està inventat en aquest tipus d’espectacles i, per tant, tocava presenciar multituds fent figures, saltimbanquis penjats made in Fura dels Baus i un intèrpret musical cantant un himne. Ridícul el número del llacet blau. Guapo el dels acròbates
Va de la plaça Corsini al carrer Caputxins. A mà dreta, l’edifici de Correus, amb una entrada a l’esmentada plaça i l’altra al mateix Soler. Actualment les dependències s’han traslladat, per obres, a l’altre extrem del carrer però continuen estan caracteritzades (les dependències, no les obres) per un cert desgavell organitzatiu. Per exemple, el dia
Ja és moment de tornar cap a casa feliç i content, però el destí em té reservat un contratemps. Decideixo parar a Montsó, la ciutat aragonesa seu, curiosament, de Corts catalanes i valencianes, amb un impressionant castell (a la foto). Aparco el cotxe, em passejo pels seus carrers, dino, i quan em disposo a pujar fins el castell amb la