Matí rúfol de diumenge. Em passejo pels carrers més cèntrics de Tarragona per fixar-me en els cartells electorals dels diferents partits. A veure què hi ha. El primer que se m’apareix és el vermellós del PSC, amb la foto en blanc i negre de la Carme Chacón. Alguna cosa no em quadra: si estem a
Sense blaus, sense verds, perdut en mi mateix, conqueriré l’altura que el sol llaura. Sense fred, sense vent, madura d’un sol bleix, l’antiga terra encara trepitja el Minotaure. Si la font ni la flor no troben la paraula, la pedra la dirà com el meu front. En el desig del vent restà la vella faula.
Començo avui una sèrie de cròniques pseudo-periodístiques sobre la campanya electoral (com que níngú no en parla…). Esquerra fa el començament de campanya al "tinglado" del Port de Tarragona. M’hi presento amb una certa anticipació, però l’entrada de l’edifici ja és plena de gent conversant entre ells. Distingeixo el cap de llista, Lluís Aragonès. M’entretinc
“Jacobus (…) als amats e faels en Galceran de Lacera, en Jaume Girart, en Berenguer Durfort, en Arnau de Sanahuja, salut e gràcia. Volem e manam realment, que vosaltres tot aquest any present siau pahers de la ciutat e universitat de Barcelona, e que procureu tota utilitat a ella, e tots los negocis per Nos
El TGV uneix des d’avui, en 34 minuts, les dues ciutats més significatives de la meva vida, Barcelona i Tarragona. Bé, de fet no ben bé Tarragona sinó l’estació "Camp de Tarragona", situada a les quimbambes. Malgrat els problemes de rodalies, malgrat els retards en les obres, malgrat les controvèrsies polítiques i els entrebancs tècnics,
Fidel Castro, el dictador cubà, ha decidit finalment no continuar al poder. Semblava que no marxaria ni a fum de sabatots, però la seva salut ha pogut més. Celebro la notícia. Encara queda, però, un llarg camí perquè a Cuba hi hagi llibertat. No serà fàcil, però tot arribarà.
El 28 de gener passat publicava un post amb algunes expressions sentides a casa meva quan era petit, i comentava que fóra bo que no caiguessin en l’oblit. Doncs bé, una blocaire (la que em va preguntar el perquè de les “mans pecadores”) em contesta i, al seu torn, aporta algunes curioses expressions familiars, que
Vella Europa, fes justícia allibera les teves nacions, no permetis la tirania que imposen els estats opressors. Avui Kosovo aconsegueix la seva independència (no sé a quina hora exactament) i es converteix en l’estat 203è de la comunitat internacional. El reconeixeran 51 estats, entre ells tota l’Europa seriosa, Estats Units, Canadà, Japó i Austràlia. Endevina,
Al Centre de la Fundació La Caixa, a Tarragona, s’exposa l’obra de Cartier-Bresson. El fotògraf francès, cofundador de l’agència Magnum, va saber captar amb la seva càmera persones anònimes i escenes de la vida quotidiana (també retrats de gent com Camus o Capote) en els més variats escenaris físics i períodes històrics. Mirant l’exposició amb
El meu post d’ahir, en què em posicionava en contra de la vaga dels sindicats d’ensenyament, ha rebut fins a tres comentaris de persones que no estan d’acord amb mi, que agraeixo i que m’agradaria contestar. El primer, signat per Jordi, comença tirant amb bala (els oposats a la vaga fem servir arguments "de dretes")
No sé a hores d’ara quin ha estat l’abast real de la vaga de mestres convocada per avui, i possiblement no ho sabrem mai, atesa la tradicional "objectivitat" de les parts implicades en fenòmens d’aquest tipus. M’agradaria, però, que hagués tingut poca incidència, perquè no estic d’acord amb la seva convocatòria. Aquesta vaga ha estat un
Quan el nostre personatge va néixer, el nom de Jaume era nou al Casal de Barcelona. El Llibre dels feits ens explica la raó de perquè li fou imposat aquest nom: “E [nostre mare] féu fer dotze candeles totes d’un pes e d’una granea, a féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles
Avui és Santa Eulàlia, la patrona de la meva ciutat, Barcelona. Sembla que tot i tothom s’hagi posat d’acord per "celebrar-ho". Mireu, si no, la premsa d’avui mateix: – el congrés dels mòbils dispara el preu dels hotels: una habitació normaleta a l’Eixample, 700 € la nit – vaga dels conductors d’autobús (els reis dels mambo) per
En el post del dia 1 prometia la publicació d’una foto meva habillat amb el fes marroquí. A diferència de Rodríguez Zapatero, jo sí compleixo els meus compromisos i aquí la teniu.
El Consell General dels Pirineus Orientals, organisme equivalent a una Diputació Provincial a la Catalunya Nord, ha aprovat una norma de reconeixement del català. Es contra del que han dit els ploramiques habituals, es tracta d’un text altament significatiu, si tenim en compte el tarannà de l’estat francès en matèria lingüística: – reconeix oficialment el