Pols d'estels

Un matí del desembre passat estava a la llibreria Fan Set de València parlant amb Eva i Núria, quan en girar-me per veure les lleixes de les novetats, els ulls se m’aturen a la portada d’un llibre en la qual, entre d’altres, apareixia la frase: “La Lucía és una astrofísica especialitzada en forats negres“. Vaja, això no m’ho puc perdre. És el que tenen les bones llibreries, hi entres per qualsevol assumpte, i sempre te enamores d’alguna obra.

Així que, vaig haver de comprar L’escuma d’Helena Guilera Recoder, intrigat per conèixer d’aquesta astrofísica especialitzada en forats negres i com va ser la seua vida. Hi ha tan poques dones a la ciència del cosmos que el fet que una autora d’una obra de ficció s’atrevisca a parlar d’una d’elles i, a més, treballadora d’un dels temes més difícils de la física, és mereixedor d’un aplaudiment públic.

Un dels temors que tenim sovint els científics en llegir escrits de ficció en el que la ciència i la tecnologia son part fonamental de l’argument és que l’autor incórrega en simplificacions o fins i tot en falsedats. Res d’això trobarem a l’obra primerenca d’Helena Guilera. Els tractaments i explicacions que fa sobre els fenòmens relacionats amb els forats negres són ben acurats, sempre considerant que és una obra per al públic general i no un article científic. He gaudit molt amb les explicacions de Lucía als alumnes. Son una de les parts millors del llibre. Segur que utilitze alguna de les seues analogies i idees per a les meues xarrades. Autors clàssics de la física i de la relativitat general com Hawking, Boltzmann, Einstein,  Plank, Wheeler i Feynmann es passegen assíduament per les pàgines del llibre.

Podríem dir el mateix de la presència omnipresent de la música, sobretot clàssica, al llarg de tota l’obra, donat que alguns dels personatges principals són músics. Una música que és el fons sonor, la font inesgotable de l’atmosfera, tensió i ritme del llibre. Si, com recomane, escolteu la música citada en cada capítol, us capficareu millor en la trama. Per facilitar la cerca de les obres, intèrprets i versions s’hi presenta la llista completa al final del llibre i, fins i tot, un codi QR per escoltar-les a Spotify.

La vida privada de la Lucía, com les de tothom, no és un camí de roses. La malaltia mental farà acte de presència en la seua vida i li condicionarà l’existència. Però d’això, no en vull parlar més, que és la trama principal del llibre.

Un llibre molt recomanable, però dur, com la vida, que demostra que com diu la portada: com som de pròxims a les forces de l’Univers, tot sovint sense saber-ho. I ens explica com aquestes ens poden arribar a definir, tot i que les considerem llunyanes i inabastables.

La nit entre el 17 i el 18 de maig de 2021 ens va portar notícies tristes i desafortunadament esperades.

La mort de Franco Battiato deixa orfes Itàlia i el món sencer per un artista visionari que sovint s’ha inspirat en el cel i l’astronomia en les seues cançons. Mitjançant la inabastable evocativitat de la música i la poesia, Battiato ens ha permès durant dècades senceres, i ho farà durant moltes generacions futures,  viatjar a mons llunyans i alliberar-nos, encara que siga per aquells pocs moments, de la gravetat de cada existència.

L’astronomia va tenir un paper no secundari en el misticisme de Battiato, com ho demostren les lletres d’algunes cançons inoblidables.

Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono
Supererò le correnti gravitazionali
Lo spazio e la luce per non farti invecchiare

Conec les lleis del món i us les donaré
Superaré els corrents gravitatoris
Espai i llum per evitar que envelleixis

Aquests versos d’amor elevats – la lleugeresa dels quals és digna de les “lliçons americanes” de Calvino – es troben al text de “La Cura”,”La Cura”, una obra mestra de música i poesia que ens commou puntualment i increïblement tot i haver-lo escoltat centenars de vegades. Potser perquè es centra totalment en donar i no en demanar i rebre. Tot i mantenir-se com a utopia, aquests versos es refereixen sobretot al fet que el món es regeix per lleis que no tenen res a veure amb els tribunals, però que són les de la física i el que els filòsofs sempre han anomenat “necessitat”.

L’espai i la llum no poden deixar de conduir-nos directament cap a Albert Einstein, a la velocitat de la llum, cap al concepte d’espai-temps. A la vida real, l’espai-temps representa la simple inevitabilitat de la consumació de les nostres vides, però, com podem llegir a la web de la  Unione Astrofili Italiani (Unió Astrònoms Aficionats Italians), que recull cites astronòmiques en música, si imaginem viatjar a velocitats relativistes, és a dir, properes a la de la llum, el temps en realitat s’aturaria. I Battiato, com qualsevol amant apassionat, seria capaç d’aturar el temps amb amor.

I, de nou al mateix lloc, trobem la cita de “Gli uccelli” “Els ocells”, una altra obra mestra que fa aparèixer les lleis de la física:

“Volano gli uccelli volano
nello spazio tra le nuvole
con le regole assegnate
a questa parte di universo
al nostro sistema solare”

“Els ocells volen
a l’espai entre els núvols
amb les regles assignades
a aquesta part de l’univers
al nostre sistema solar “

Aquí Battiato va percebre una cosa extraordinària, és a dir, que malgrat que els astrofísics de tot el món s’esforcen cada dia per trobar constants i lleis que siguen les mateixes per a tothom, aquestes lleis de la física, que ja hem trobat a “The Cure” com referir-se al  “món”, probablement no siguen iguals a tot l’univers, tot i que coneixem les del sistema solar. Si no fos així, fa molt de temps hauríem resolt el trencaclosques de la “matèria fosca” que no té atractiu quan els astrònoms observen velocitats excessives de matèria visible en estrelles i galàxies llunyanes.

I és a la nostra galàxia, per contra, a la que es dedica la cançó, bella però poc coneguda, “Via Lattea”,”Via Lattea”, continguda en un àlbum el títol del qual es torna a convertir al cel, de fet als mil cels de “Mondi lontanissimi””Mons llunyans”.

En aquesta cançó imaginem els viatges interestel·lars que probablement mai farem com a espècie humana. Tot i això, escoltant-ho, podem imaginar-nos els viatges a la Lluna i a Mart en els quals realment estem treballant en aquests anys. El text és tan bonic que ho oferim tot:

Ci alzammo che non era ancora l’alba
Pronti per trasbordare
Dentro un satellite artificiale
Che ci condusse in fretta
Alle porte di Sirio
Dove un equipaggio sperimentale
Si preparava
Al lungo viaggio.
Noi
Provinciali dell’Orsa Minore
Alla conquista degli spazi interstellari
E vestiti di grigio chiaro
Per non disperdersi.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Un capitano del centro impressioni
Colto da esaurimento
Venne presto mandato in esilio.
Mi preparavo
Al lungo viaggio
… in cui ci si perde.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Ens vam aixecar quan encara no feia de matinada
A punt per transbordar
Dins d’un satèl·lit artificial
La qual cosa ens va portar ràpidament
A les portes de Sírius
On una tripulació experimental
S’estava preparant
En el llarg viatge.
Nosaltres
Provincials de l’Óssa Menor
Conquistant espais interestel·lars
I vestit de gris clar
Per no perdre’s.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Un capità del centre d’impressions
Agafat per l’esgotament
Aviat fou enviat a l’exili.
M’estava preparant
En el llarg viatge
… On et perds.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Però la història de l’astronomia també troba espai en els textos de Battiato. De fet, en almenys un cas, trobem una cita històrica gairebé amagada, d’aquelles que si no hi entrem, només quedarien en la nostra imaginació evocacions misterioses. Per exemple, a la cançó “Centro di gravità permanente”,”Centre de gravetat permanent”, títol que ja és força explícit, els “jesuïtes euclidians vestits de bonzes per entrar a la cort de l’emperador de la dinastia Ming” no són una invenció artística, sinó un grup real de religiósos dirigit pel pare Matteo Ricci que, al llindar del 1600, abans d’arribar a la cort de l’emperador a Pequín, va passar uns vint anys difonent el cristianisme però sobretot el pensament matemàtic-científic i astronòmic occidental, integrant-lo amb el confucianisme.

La precisió dels jesuïtes i els seus càlculs euclidians per a la predicció dels eclipsis els va portar a dirigir l’oficina astronòmica imperial des de 1650 fins gairebé a finals de 1700, realitzant una profunda revisió del calendari xinès, la importància del qual era fonamental per a la presa de qualsevol decisió imperial atès que el pensament xinès estava històricament impregnat de supersticions astrològiques.

Un asteroide del cinturó principal també va ser dedicat a Franco Battiato, descobert el 1997 per Francesco Manca i Pietro Sicoli a l’observatori de Sormano, prop de Bèrgam. Des del 2003, el cognom del gran artista de Catània s’ha afegit al petit asteroide, també conegut com el planeta menor 18556.

Una investigació més profunda ens podria portar encara més enllà, però avui és el dia de la tristesa i el record, per tant, ens hem de conformar amb recordar Franco Battiato tot respectant els espais i els temps que se’ns concedeixen.

Battiato coneixia realment les lleis del món, almenys aquelles que en tots som capaços d’obrir les portes de la ment i del cor sense intermediaris.

I ens la va donar.

Article original: Franco Battiato e l’astronomia, MEDIA INAF. 18/5/2021

Llicència per a la reutilització de text CC BY-NC-SA 4.0

Imatge: Wikipedia Commons

De vegades hi ha poblacions que concentren el bo i millor d’una determinada matèria. És el cas de la població de Gata de Gorgos, a la Marina Alta, origen de bons matemàtics però on, sobretot, destaca un matemàtic excels, Vicent Caselles, que malauradament ens va deixar massa aviat. En el seu honor s’acaba de celebrar-se al seu poble, les II Jornades Científiques Vicent Caselles, aquest any amb el suggeridor títol: Matemàtiques i Astronomia amb nom de dona. Els objectius d’aquestes jornades han estat:

• Contribuir a la visibilització de la utilitat de la ciència en el desenvolupament social.
• Commemorar les fites assolides per Vicent Caselles en el món de les matemàtiques aplicades a moltes branques de la ciència.

Les jornades s’han estructurat en tres conferències per a públic general i una observació astronòmica, diversos tallers i comunicacions per a públic més específic.

Aquests dies hem estat voltant per les jornades, participant en les diverses xarrades i organitzant la peculiar i mítica experiència de l’observació del cel de Gata, activitat realitzada amb l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Divendres a la vesprada, Isabel Cordero, matemàtica i membre de Virgo València, ens feu una divertida conferència en la que explicà la que ja és una nova branca de l’astronomia,  les ones gravitatòries, com mesurar-les i quins resultats espectaculars ens estant oferint. Els xocs entre forats negres, i entre estels de neutrons son més freqüents del que sembla ja que els detectors LIGO i Virgo ens ofereixen ja un succés a la setmana. Lluny enllà, més enllà de la nostra galàxia, fa milers de milions d’anys la mort violenta per col·lisió d’objectes supermassius és més habitual del que jo hauria imaginat. I molt bona manera de divulgar d’Isabel que va ser capaç d’explicar com es detecten les ones gravitatòries sense parlar d’interferències dels raigs làser que venen al llarg dels braços del detector.

Després de les preguntes ben interessants del públic, estudiants i gent del poble, passàrem a recuperar forces en una picadeta per preparar-nos per al plat fort de la nit, l’observació astronòmica.

Al pla del tir de colom,  els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor desplegàrem els nostres millors telescopis per admirar el cel de l’estiu. Una fina lluna de tres dies ja s’acostava a l’horitzó oest mentre els planetes Júpiter i Saturn en els constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari abraçaven la Via Làctia que pujava cap al zenit fins arribar al Cigne. Llàstima, però que aquest braç de la nostra galàxia no es veiera des de la Marina Alta per causa de la contaminació lumínica.

Els planetes citats, però també diverses nebuloses (M57) i cúmuls estel·lars (M13) foren el plat fort de la cita còsmica tot amanit pels relats de déus, mortals, herois i les  infidelitats diverses amb que la mitologia greco-romana va reomplir el cel nocturn de la civilització occidental. En acabar l’observació, passada la 1 de la matinada, ens férem una fotografia, encara que no tots varen eixir.

L’endemà de dinar per les muntanyes de Gata de Gorgos trobàrem un magnífic exemplar d’una femella d’escarabat Polyphylla fullo. Un escarabat gegant, el mascle de l’espècie del qual és encara més espectacular amb unes antenes grandioses. S’alimenta d’arrels de plantes en estat larvari i de fulles de pi en estat adult.

Dissabte 6 per la vesprada, segon dia de la jornada, era temps per als homenatge. Començàrem amb la presentació del llibre-homenatge Vicent Caselles, matemàtica i passió, tot recordant al gran matemàtic de Gata de Gorgos amb els seus familiars i amics. Es recordà la seua vessant científica, la inconformitat amb les estructures acadèmiques i el seu compromís polític amb el País. L’obra, de l’editorial Scito Edicions, va ser presentada per personal de l’editorial.

La segona xarrada homenatge de la jornada fou en record d’Anna Teresa Diego, estudiant d’astronomia a Argentina, assassinada per la dictadura. Una jove argentina amb avis de Gata que sa mare no va deixar mai de buscar per casernes i centres de detenció i que fou fundadora de las Madres de la plaza de Mayo. A l’acte participaren per videoconferència familiars argentins com sa mare i germana i el germà de son pare amb un valencià preciós així com familiars de Gata.

Entre aquests familiars caldria destacar Carme Miquel, escriptora, activista de la llengua, amiga, que va descobrir per als valencians aquesta trista història com una peça més del destí dolorós d’un poble. Carme Miquel, que havia preparat aquest acte en homenatge a la seua neboda, ens va deixar fa unes setmanes i han hagut de ser amics i el seu marit qui explicaren el seu treball de recerca, els contactes amb els familiars argentins, les declaracions dels companys de detenció que van sobreviure a l’infern. Per tant, l’homenatge a Maria Teresa Diago també ha estat, en certa mesura, un record a l’últim treball de Carme. L’acte va estar amanit per cançons de l’època interpretades pel cantautorTomàs de los Santos.

Finalment diumenge 7 de matí, Vicent Chorro, de l’Associació Meridià Zero, en la magnífica xarrada El Montgó i la mesura del meridià ens ha fer conèixer els treballs de Mechain, Biot i Aragó per a la definició del metro patró en el que la muntanya del Montgó va adquirir una importància fonamental. Des del seu cim es pogueren veure fàcilment  els senyals d’Eivissa i Formentera. Destacà els interessants treballs que s’estan fent per identificar els punts exactes des d’on aquests astrònoms feren les mesures per bastir el gran triangle geodèsic sobre la mar. Aquesta proesa no hagués estat possible sense Jean-Charles de Borda, creador del “cercle repetidor” que porta el seu nom per mesurar angles, eina fonamental per a l’amidament del meridià de París que va permetre la definició del metre patró.

Unes magnífiques activitats en les II Jornades Vicent Caselles Costa: Matemàtiques i Astronomia amb nom de dona, a les quals espere tornar l’any que ve.

Imatges:
Totes les imatges són d’Enric Marco, llevat de la primera, el cercle repetidor de Borda.

La contaminació lumínica és una més de les amenaces que planen sobre el benestar de la humanitat i de la vida silvestre. No obstant això és una de les menys visibles. Si bé la llum artificial durant la nit ha suposat un clar avanç per a la societat, el seu excés no es percep com un problema sinó, més aviat, com un signe de riquesa, modernitat i seguretat.

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també a la ciència, especialment a l’astronomia. Com a conseqüència, els grans observatoris astronòmics situats a les ciutats han deixat de ser centres d’investigació i s’han convertit en museus. No obstant això, els nous observatoris situats en llocs remots tampoc es lliuren de l’assetjament de la llum artificial nocturna. Si no hi posem remei pot arribar un temps en què la nostra finestra d’observació terrestre del firmament es tanque definitivament.

De tot això i molt més vaig parlar el passat divendres 31 de maig a la seu de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA) ben acompanyat pels seus socis, astrònoms aficionats ben conscients de la pèrdua dels nostres cels nocturns.  Moltes gràcies per escoltar-me i per les interessants preguntes.

Agraesc especialment a Andrés Paños, Posete, les seues magnifiques fotos i el resum de la conferència,

2019-05-31 Charla sobre contaminación lumínica

que recomane que llegiu al seu bloc, Las aventuras de Posete.

Deixe ací el vídeo complet de la xarrada per si voleu escoltar que vaig dir.

Imatges:
Son de Posete.org, amb permís. Dos moments de la xarrada i la tercera amb el president de l’Associació Valenciana d’Astronomia, Jordi Cornelles.

Circulen per la xarxa unes auques molt divertides sobre distintes professions. Tracten d’explicar les diferents visions que tenen diferents col·lectius sobre el que és realment cada feina.Us pose el que s’ha fet sobre la feina d’astrònom i a la qual em dedique. Les imatges són prou explícites, però per si hi ha algú que no entén l’anglés us pose la traducció:

1.- El que els meus amics pensen que faig. (fer observacions populars)
2.- El que ma mare pensa que faig. (un laboratori?)
3.- El que la societat pensa que faig. (astronauta)
4.- El que la universitat pensa que faig. (tindre’m encadenat?)
5.- El que pense que faig (comprendre l’Univers?)
6.- El que realment faig. (Fer codis, analitzar dades i imatges. Quanta raó té l’auca!)

I vosaltres que en penseu?

Foto: No sé realment d’on ve.

A finals d’octubre vaig assistir a la IV Jornada d’Història de l’Astronomia i Meteorologia a la ciutat de Vic (Osona). Era un dissabte de matí amb la plaça major de la ciutat plena de gom a gom de mercaders i compradors. I em sorprengué veure una placa i l’estàtua del sant valencià Vicent Ferrer commemorant el seu pas i predicació el divendres 31 de maig de 1409. Ací podeu veure la placa. Aquesta jornada d’astronomia i meteorologia, que se celebra cada dos anys al Temple Romà, situat al centre històric de la ciutat, està organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, el Patronat d’Estudis Osonencs i l’Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Es parlà de molts diversos temes. El més interessant va ser veure com la utilització de registres antics astronòmics o meteorològics permet estendre el nostre coneixement del cicle solar o dels cicles climàtics per a èpoques en que no hi havia observadors professionals.

Victor Navarro, de la Universitat de València, va tancar la Jornada amb la conferència: “El cultiu de l’astronomia a les dècades centrals del segle XVII: circulació dels coneixements i pràctiques entre els Països Baixos, Itàlia i Espanya“.

En acabar la Jornada vàrem ser invitats a visitar la seu de l’AAO pel seu president Miquel Amblàs. En un edifici en el centre històric disposen de biblioteca catalogada, secció de revistes, sala d’informàtica i al pis superior una ampla sala de conferències. A més a més disposen d’un telescopi en una gran cúpula.

En tot moment vaig estar acompanyat per Pere Closas i d’altres membres d’Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, com Jaume Roca i la seua dona, Montserrat Sarsanedas  i el Josep M. Torrents. Vaig convidar tots els assistents a visitar Gandia en el XX Congrés Estatal d’Astronomia que organitza la nostra agrupació, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, i que se celebrarà del 6 al 9 de desembre del 2012.

Foto: Una visita a l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Enric Marco.

Diverses persones m’han demanat les últimes setmanes una llista de llibres de divulgació astronòmica. Jo ja fa temps que no en compre i els que tinc ja són obsolets així que m’he passejat per algunes llibreries de València i Gandia per fer una llista de llibres d’astronomia per a un lector sense massa coneixements previs. L’elecció d’un llibre determinat dependrà, al final, de cada lector.

L’altra és que la llista no és exhaustiva. Segur que hi ha molts més. Així que si en trobe algun altre més que considere interessant aniré comunicant-ho en aquest bloc.

He de dir que el criteri que he seguit per a la elecció dels llibres ha estat pedagògic. No m’agraden, per exemple, els llibres d’astronomia amb moltes fotos i poc de text. Per a fotos ja tenim internet, la Nasa i Apod.

Passe a posar la llista. Elegiu el que vos abellesca. De vegades posaré algú comentari.

Astronomía, Guias visuales de ESPASA, Ian Ridpath, 2007, ESPASA

Guía, constelaciones y mapas mensuales.

Molt detallada i molt visual.

Guía del Cielo 2008, Guía para observación a simple vista. Pedro Velasco y Telmo Fernández, 2007

Atlas Ilustrado del cielo. Atlas del Cielo. Susaeta.

Descubrir y compender el Cosmos. Guía pràctica para observar el cielo. Terence Dickinson, 2007 Tutor

Caido del cielo: guia para observar el firmamento de dia y de noche. John Naylor, Akal

!Bang! La historia completa del Universo. Patrick Moore, Chris Lintott i Brian May. Ed. Crítica. 2007.

Els autors d’aquest llibres són curiosos. Els dos primers són presentadors del programa de la BBC The Sky at Night. El tercer és el guitarrista de Queen que ara es dedica a l’astronomia i fins i tot ha fet tota o part de la seua tesi doctoral a l’Instituto de Astrofísica de Canarias.

A més a més mantenen la web Bang! The complete history… per posar-se en contacte amb els autors si és necessari.

El cielo al alcance de la mano. 50 experimentos de astronomía. Pierre Causeret,  Libsa, 2008.

Bé, això és tot de moment. Bon Nadal i fins l’altra.

Foto: May, Moore i Lintott, de la seua web.