RAÜL ROMEVA: qui no entengui per què vas de primer és que no entén res…
Amic, quan et van nomenar per encapçalar la llista sobiranista poc o molt unitària, vaig tenir una primera reacció d’arrufar el nas. Pensava: “És un bon nom, però encara poc conegut per la gran majoria”…
Tanmateix, en aquests pocs dies, m’he anat convencent que ets el candidat idoni. Per trajectòria, per transversalitat, per compromís, per pencaire dels de debò, que bé que ho has demostrat al Parlament Europeu. Per una Catalunya definitivament lliure i, tant com es pugui, progressista.
Jo era dels convençuts que, amb tres llistes convenientment interconnectades podríem anar, nacionalment, molt lluny. No acabava de creure en la viabilitat d’una candidatura unitària, ni encara menys condimentada sense polítics, perquè sempre trobo que, en la vida i en la política, tots els actius s’han d’aprofitar.
M’adonava també, com tanta gent, que les martingales -poc o molt legítimes- de partit anaven malmetent el procés, tot i els meritoris esforços de l’ANC, de l’Òmnium, de l’AMI, de Súmate…
I sí, ha costat una mica parir-la, la presumpta llista, però em sembla que el resultat -pel que es va coneixent- és molt bo. Encapçalada per una personalitat com tu, amb interessos més diversos i complexos que el que ha estat habitual dins del catalanisme. Només una passejada pel teu bloc, elaborat precisament des de Vilaweb, ha de ser suficient per a comprovar-ho: http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva/
Qui no entengui, doncs, per què vas de núm. 1, és que no ha entès res del procés cap a la independència que viu el nostre país. I algunes i alguns, situats més aviat a l’esquerra, semblen no haver-ho entès, potser perquè els cou…
Per si fos poc, disposes d’acompanyaments tant de luxe com les fermes i carismàtiques Carme Forcadell i Muriel Casals. I amb Artur Mas i Oriol Junqueras en els llocs que, en bona lògica nacional, els pertoca.
Que la CUP, benvolgut Raül Romeva, no va ben bé per la mateixa via? No hi fa res, sobretot si les dues candidatures no us feu la punyeta… Ells competeixen en un altre espai i, potser, en altres franges generacionals. El que cal, en aquest cas, és sumar.
I, sobretot, guanyar. El 27-S, en primer terme, i més enllà…