MURIEL, pervius en nosaltres…
La lamentable i també estúpida mort de Muriel Casals ens demostra, un cop més, que les persones ens poden deixar, però que això no sempre vol dir que se’n vagin del tot. I encara menys quan, en el seu entorn -petit o gran-, ha estat estimades per la seva sensibilitat, la seva humanitat; valorades per la seva trajectòria, el seu talent; respectades per la seva actitud, el seu exemple.
Ja ho veus, Muriel, no hi ets… però hi ets. Continues i continuaràs, per dir-ho així, ben viva. Totes les floretes que t’han dedicat aquests dies són autèntiques, sinceres, sentides. I és que les set dècades que has estat més a prop nostre -i sobretot els darrers anys- resulten inoblidables.
La teva mare et va dir que, per a moure’t adequadament, fossis raonable. I aquest valor l’has complementat amb una gran fermesa, elegància natural, sentit de la dignitat, molt de coratge. Per això has estat tan bona intèrpret de l’afany de llibertat que té una part molt important del nostre poble; de les ganes d’esdevenir definitivament un país normal; de formar part, amb Estat propi, de la comunitat de nacions…
Per a Artur Mas, tu resumies “totes les virtuts del procés, i cap de les seves misèries”. Em sembla una frase molt encertada, perquè no sempre es fan bé les coses, ni surt tot com voldríem. Però l’èxit és més segur quan el protagonisme el tenen dones i homes amb sentit de diàleg, capaces d’unir i no de dividir. Persones d’ideals, encoratjadores i, sobretot, no sectàries. Gent forta com tu -malgrat la teva fragilitat aparent-, amb el lideratge precís per a encapçalar una revolució dels somriures.
Et portem i et tindrem al cor, Muriel. Els teus anhels d’independència i d’assolir una societat més justa són també els meus, els nostres. I quan ens tornem escèptics o, fins i tot, pessimistes -ens passa, poc o molt, a totes i a tots-, recordarem el nord que tu ens has traçat i recobrarem l’optimisme serè que també t’era característic. I és que, com saps prou bé, ens sentim compromesos a fer realitat el teu somni…
Un petó, bonica.