AUTE: sempre fidel, més que no pas jo
Aute és, arreu del món, un dels màxims exponents de la cançó d’autor. Pel molt que porto escoltat del gènere i després d’haver-me retrobat amb la seva producció, especialment en els últims anys, d’això no en tinc cap dubte. Us adjunto el vídeo d’una de les seves cançons relativament recents, A día de hoy [http://youtu.be/zos0mvwButU] perquè jutgeu al vostre gust.
Aleluya Nº 1, Al alba, Rojo sobre negro, la potser no tan interessant Rosas en el mar… Vaig descobrir Luis Eduardo Aute quan jo era -ai!- força més jove, i l’havia anat seguint, però d’una manera intermitent. Li era, doncs, relativament fidel, però em vaig adonar, a la llarga, que ell m’ho era molt més.
Tan sols em va caldre, novament, practicar un dels meus esports preferits, treure CD’s en préstec de les biblioteques. Fa uns pocs anys, no em vaig poder resistir, per tant, al típic i tòpic Grandes éxitos de l’artista -músic, i també pintor, poeta, director de cinema…- espanyol d’origen filipí, i que de jove havia viscut a l’antiga vila de Gràcia.
Temes com els ja esmentats -excepte Rojo sobre negro– o Las cuatro y diez, Una de dos, De alguna manera, Pasaba por aquí, De paso, Dos o tres segundos de ternura, Cuerpo a cuerpo o el tan extraordinari La belleza, entre d’altres, figuren en aquest disc recopilatori, editat l’any 1996 per BMG Ariola amb la llegenda Paseo por el Amor y el Deseo.
Una vegada vaig estar a punt d’anar a sentir l’autor en directe, però alguna pega de darrera hora devia frustrar-ho… Una altra infidelitat meva, tot i que no pas volguda. Més cap aquí, Joan Isaac -que tan bona relació manté amb Aute- va tenir la molt bona idea de gravar Auteclàssic, un gran disc amb versions al català del qual ja us en vaig parlar a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134560.
Cal insistir que, en aquest treball singular del cantautor barceloní criat a Esplugues de Llobregat, el tractament musical d’uns quants dels millors temes del cantautor establert a Madrid és el gran valor afegit. El resultat: un 10 per a Isaac i un altre 10 per a Aute. En definitiva, un molt bon treball a quatre mans, també amb l’aportació traductora de Miquel Pujadó.
Precisament, tenia previst d’assistir a la presentació d’Auteclàssic al festival Barnasants, el 5 de febrer d’enguany al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat. Però de nou un imprevist va frustar l’ocasió. Una altra infidelitat… ni que fos compensada, aquest cop, per la lamentablement nul·la participació meva a l’edició 2010 del nostre festival de cançó d’autor de referència.
Darrerament, un altre disc llogat, A día de hoy (2007), m’ha permès descobrir perles tan interessants com la increïble cançó que dóna nom al disc -que podeu escoltar, si cal, amb devoció, tal com jo no he parat de fer des de fa setmanes- o J’écris ton nom, Sé de un loco, La barbarie (Aleluya nº 8), Cuando no cante más (sobre un poema de Carlos Edmundo de Ory)…
En qualsevol cas, insisteixo: Aute m’és fidel sempre. Ara puc tornar-lo a assaborir amb facilitat, i tantes vegades com desitjo, gràcies a aquest estri musical i virtual magnífic que és Spotify [http://www.spotify.com/es/]. I comprovo un cop més -i us convido a fer-ho- les qualitats d’aquest lletrista, músic, intèrpret… ARTISTA, en un sol mot, veritablement fora de sèrie. Una mena de personatge del Renaixement, amb un sentit creatiu, revulsiu, social… Ras i curt, un autèntic clàssic contemporani.
Ah!, i del tot respectuós -com a fill de pare català i mare filipina d’ascendència espanyola- amb la nostra cultura. No es pot dir de tants i tantes, en el seu lloc…
L’Aute és sense dubte un tipus que ens ha acompanyat al llarg dels anys, amb tantes llums i ombres com nosaltres mateixos.
Jo el vaig conèixer fa molts anys per “Al alba” i no el podia passar per alt (“Alba” és el nom de la meva filla).
Després ha tingut infinitat de troballes. Fa molts anys (deu, crec jo) el vaig veure en un concert quan jo era a Extremadura: va acabar un actuació brillant, li van pagar i es va guardar el feix de bitllets dintre la bóta campera. Tot un símbol.