Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Otos

L’eclipsi de Sol des de Otos

0
Eclipsi de Sol a les 11:40, prop del màxim. Es veu el relleu de les muntanyes lunars sobre el disc fosc de la Lluna.

Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.

Teníem ganes d’eclipsi, per tant. Les agrupacions astronòmiques portaren la veu cantant. Si a València l’Associació Valenciana d’Astronomia preparà l’observació del fenomen a l’explanada de la Ciutat de les Ciències, amb nombrosos visitants, a la Safor, l’Agrupació Astronòmica de la Safor es preparà per a l’eclipsi a la plaça del Tirant, junt al riu Serpis. Centenars de persones s’hi arrimaren per gaudir de l’espectacle.

Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.

El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.

Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.

La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.

A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.

Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.

Imatge de la paleta de cuina a les 11:45, prop del màxim. Es veu com al disc del Sol li falta el mos de la Lluna.

La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.

Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.

El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.

El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.

No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.

La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Pana negra, de Joan Olivares, presentada a Gandia

0

L’escriptor i gnomonista de la Vall d’Albaida, Joan Olivares, presentà dijous 17 de gener la seua darrera obra publicada Pana Negra a la Casa de Cultura Marqués Gonzalez de Quirós. Aquest acte s’emmarcava dins de les activitats del Taller de Creació Literària de la Universitat Popular de Gandia “Parlem de llibres amb…” que coordina la poetessa gandiana Adriana Serlik.

Rosa Magraner, professora de valencià de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna, va presentar l’acte fent un repàs de l’obra literària de Joan Olivares des del primer llibre Rellotges i calendaris solars a la Vall d’Albaida dedicat als rellotges solars de la seua comarca fins Pana Negra, Premi de narrativa “Constantí Llombart” dels Premis Ciutat de València 2006. També es feu esment de la seua darrera obra Pell de pruna, Premi de narrativa eròtica de la Vall d’Albaida, 2007 encara no publicada.

Joan Olivares va anant desvetllant les diverses motivacions que té per escriure. Va parlar sobre les persones que l’han influït, sobre les fonts d’on han begut els seus relats, sobre l’ús de la llengua i sobre el lèxic usat d’activitats ja desaparegudes.

Pana Negra està basat en la vida de Marià Seguí i Calatayud, el Gatet d’Otos, històric bandoler, temut i estimat alhora. Junt amb el seu company Sitala realitzaren una sèrie de robatoris i segrestos. Per les seues correries i fama es van fer mereixedors de la persecució de les autoritat i de la Guàrdia Civil.

Olivares ha sabut fer una extraordinària caracterització dels personatges del món rural de la seua comarca d’interior valencià on retrata amb senzillesa i versemblança la vida miserable que duien els jornalers, el braç treballador.

Olivares selecciona i empra acuradament, amb propietat, el lèxic. El parlar dels seus personatges és creïble, senzill, però ric, i no per això inculte. Sobta positivament la utilització d’un extens vocabulari de la natura (plantes, flors, animals), de feines i eines del camp, algunes ja desaparegudes o en vies de desaparició. Qui sap hui què és una rella, un aladre, l’esteva o la llera?

Joan Olivares ha sabut bastir una considerable obra narrativa que ja té un gran pes i és ben valorada en el panorama actual de les lletres valencianes.

Joan, enhorabona i sort amb les pròximes obres…

Aquest post està basat en l’escrit que va llegir Rosa Magraner sobre l’obra presentada.

Foto: Rosa Magraner i Joan Olivares a Gandia. Enric Marco