Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 16 d'abril de 2018

Dia 13. Noms propis

Ha estat una altra setmana intensa judicialment parlant, marcada, aquest cop, per l‘intent de criminalització dels CDRs i la detenció d’una membre de Viladecans. Tamara Carrasco va ser portada a Madrid davant l’Audiència Nacional acusada de rebel·lió, sedició i terrorisme amb unes proves sui generis. Finalment, va sortir en llibertat descartant els delictes, però amb càrrecs per desordres públics i amb mesures cautelars. Un altre membre d’un CDR d’Esplugues de Llobregat està en busca i captura. Hi ha altres membres investigats. Això justament després que un Mosso expliqués al FAQS com el 155 ha desprotegit Catalunya davant l’amenaça terrorista; es destinen més recursos a perseguir els CDRs, per exemple. I després del revés judicial a Alemanya la setmana anterior (veure post), han reaccionat amb detencions.

Per sort, divendres, va reaparèixer Marta Rovira. A primera hora el 324 es feia ressò de l‘entrevista que li feia Le Monde. I, més tard, transcendia, també, una entrevista concedida a l’ACN (Agència Catalana de Notícies). També era el dia que Roger Torrent havia convocat el ple d’investidura de Jordi Sànchez, però no va ser possible perquè el jutge Llarena no va deixar-lo participar del ple. Per això el President Roger Torrent defensava la querella contra Llarena davant els atacs de l’estat espanyol. Diu: ‘Alguns valors del franquisme i ideals feixistes continuen presents; mai han desaparegut del tot‘.

Ja ha fet tres setmanes que Marta Rovira va marxar suposadament a Suïssa, a l’entrevista ho confirma, i s’havia mantingut fins ara en silenci: “Un dels arguments que la va empènyer a anar-se’n a Suïssa és recuperar la seva llibertat d’expressió. A Catalunya feia mesos que se sentia ‘absolutament coaccionada i amenaçada’. Explica que s’anava autocensurant i es trobava cada vegada més cohibida: ‘Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d’expressió, l’exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible.’

Això vol dir que Carme ForcadellDolors BassaRaül RomevaJordi TurullJosep Rull fa aquests dies que van tornar a la presó, altre cop, on encara hi eren Oriol Junqueras i Quim Forn, i els Jordis. Una presó preventiva absurda quan la feina dels polítics hauria de ser parlar. Un càstig massa elevat per a persones que defensen el dret que tenim de poder expressar-nos lliurement i pacífica en una votació i que l’únic que han fet ha estat seguir el mandat del poble.

Dimecres 11: “Mig miler de persones homenatgen Oriol Junqueras a la UAB“. I #Junqueras49 recull els missatges de felicitació al president d’ERC, que avui fa anys empresonat a Estremera. Tuit d’Esquerra: Et volem lliure, Oriol!

I a Escòcia: La justicia escocesa aplaza al menos hasta agosto la decisión sobre la entrega de Clara Ponsatí. El seu advocat Aamer Anwar va dir recentment en una entrevista ‘És hora que Espanya s’adoni que perd la batalla’.

I ja fa 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló. No l’oblidem.

I, a tot això, divendres vaig rebre un parell de cartes. Una des d’Estremera i l’altra des d’Alcalà-Meco. Tots dos estan bé i reben moltes cartes cada dia (per sort), això els manté forts. La Carme diu que les llegeix totes, però no pot contestar-les, ho agraeix molt, moltíssim. Igual li passa a en Raül. Ell em recorda una frase de Mandela que diu:”El camí cap a la llibertat no és fàcil i alguns haurem de suportar moltes ombres abans no puguem fer cim“. No deixem d’escriure’ls, enviar-los-hi articles o fotografies… per a què sàpiguin que estem amb ells i que no deixem de pensar-los.

I s’alcen més veus des de fora:

I, per acabar la setmana, diumenge es va tornar a omplir Barcelona (des de plaça Espanya i tot el Paral·lel), una gran manifestació per reclamar la llibertat dels presos polítics:



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent