Les aigües turbulentes

I el diumenge, què? Les eleccions al Parlament Europeu arrosseguen el llast de ser uns comicis de segona. Hi influeix, certament, el fet de no elegir ni directament ni indirecta un govern d’un color concret. També la llunyania, tant física com conceptual, de les institucions europees, que s’han guanyat a pols la imatge de feixugues maquinàries burocràtiques, elitistes i incapaces de consensuar decisions en allò on Europa realment té molt a dir. Parlo, naturalment, de diplomàcia i de polítiques de defensa. Aquest desinterès per les eleccions a la cambra d’Estrasburg es tradueix en una alta abstenció i, per als ciutadans que sí que van a votar, en una oportunitat per expressar-se en clau estatal, no continental. Uns votaran en contra del govern del seu país, sigui quina sigui la seva orientació ideològica, altres optaran per partits extremistes, populistes o anti-sistema, en clar ascens des de fa anys, i uns tercers frivolitzaran les eleccions tot apostant per candidatures peculiars, xocants o sorprenents, com Partal ens explicava l’altra dia en la seva “Pissarreta”.

És decebedor. La idea de la Unió Europea, sorgida de les cendres de la Segona Guerra Mundial i del desig de pau, llibertat i justícia social, ha anat esbravant-se lentament amb el transcurs dels anys, fins a abocar-se a la situació actual. Estem a les portes, o almenys això diuen les enquestes, de veure amb preocupació la victòria d’unes partits, d’uns programes i d’unes maneres de concebre la política ben allunyats d’aquella idea d’una nova Europa i en canvi ben propers a les nefastes ideologies que hom volia enterrades de forma definitiva. Cal fer examen de consciència de com s’ha arribat a aquesta situació. Preguntar-se en què s’ha fallat perquè les sòlides propostes ideològiques que van ser capaces de dialogar i construir conjuntament un projecte de progrés i llibertat (estic pensant en la democràcia cristiana, el liberalisme i la socialdemocràcia) hagin desaparegut del mapa, s’hagin devaluat fins a extrems irreconeixibles o, directament, hagin traït els seus principis, substituïts per ofertes cridaneres, poc serioses, demagògiques, problemàtiques o fins i tot violentes.

Quan dilluns al matí coneguem els resultats totals dels 27 estats sentirem escarafalls d’aquells que no han sabut o volgut afrontar els grans reptes del continent que, com l’elefant de l’habitació, o no es volen veure o es despatxen amb mesures equivocades: la immigració, les desigualtats socioeconòmiques, la seguretat pública, la preservació dels drets i llibertats o, en el nostre cas, la satisfacció de les realitats nacionals i lingüístiques. És obvi que els possibles guanyadors de diumenge, que es presenten com a salvadors no d’Europa sinó de les respectives “pàtries” que representen, tampoc faran res per millorar la situació. Cal predre’n consciència i actuar. De moment, anant a votar diumenge amb la papereta adequada. Jo ja la tinc decidida.

[Imatge: e-noticies.cat, foto Europa Press]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!