VIA CATALANA il·lusionant i eficaç, però de resultats encara incerts: TRESQUEM-LA!!!
El nostre poble -o una part considerable- ha tornat a expressar-se amb serenor i contundència alhora. La pilota retorna ara a la teulada de la política, i aquí és on poden haver-hi les veritables dificultats d’un procés il·lusionant però encara incert. Sobretot, perquè el veí del costat ja veiem -i sabíem- que no està gens per la feina. Tot i així, els nostres polítics s’adonen que al darrere tenen un país exigent, i aquesta ha de ser la gran legitimitat de la seva força…
Més enllà de la vivència personal -segur que també en teniu moltes-, enllaçar el país de la manera que ara s’ha fet, tot donant-nos les mans, demostra una capacitat de mobilització, i també d’il·lusió, fora mida. És clar que el precedent de la gran manifestació del 2012 -i altres d’anteriors- podia fer preveure aquest exitàs. Però també és cert que s’està demostrant que les coses no surten soles, i que calia l’impuls d’una organització eficaç com ja l’any passat va ser l’Assemblea Nacional Catalana. En estreta col·laboració amb entitats com Òmnium Cultural i moltes altres associacions i col·lectius.
El partit, doncs, s’està jugant bé, però encara no està guanyat, ni de bon tros. La famosa consulta, a més d’una qüestió jurídica, és una exigència ciutadana, plantejada fins i tot per alguns sectors que la qüestió de la independència no la tenen massa clara. Amb els nostres polítics és cert que hem de ser exigents, però també comprensius. Hem de saber, a l’estil de la Via Catalana, donar-los la mà. I sobretot quan és ben clar que a Madrid topen amb un mur tan rígid, en un entorn on ja veiem que també és plausible que s’hi escapi algun mastegot…
Des de l’inici del procés actual, aplico sempre la coneguda màxima del filòsof italià Antonio Gramsci: “pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat”. Pessimisme per les dificultats objectives, optimisme per la determinació i l’entusiasme col·lectius. Via Catalana cap a la Independència? No és tan fàcil, però és evident que ens ha tocat, en l’escenari actual, trescar-la. Fem-ho: ens hi va, en una part decisiva, el futur.