A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

RAIMON honora el PREMI D’HONOR

Sense categoria
Raimon, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en un any emblemàtic. L’honoren a ell -la seva extensa i qualificada obra, el seu compromís cívic- i ell honora encara més el preuat guardó, potser sense pretendre-ho…

I no perquè els seus companys i -força menys- companyes lletraferits/des i honorats/des no siguin prou consistents i, en conjunt, més que dignes d’elogi. Sinó perquè el de Xàtiva incorpora al Premi d’Honor el registre de la música i de la cançó, de la “paraula cantada” que ha estat i és un dels nostres referents culturals.

Un clam, un cant, un art, que ens representen, ens dignifiquen, ens projecten.

A Raimon el segueixo gairebé des de sempre, i no ha deixat d’interessar-me mai, tal com podeu adonar-vos-en: 
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93391.

Suposo que ell deu recordar-me poc, però en el post que us acabo d’adjuntar hi veieu que vaig fer-li sengles entrevistes aparegudes en dues capçaleres històriques: el setmanari Canigó i el diari El Correo Catalán. Jo, aleshores, era un aprenent de periodista, sobretot en el primer cas. Ah!, quins temps…

A més de la vàlua de les seves, i nombroses, cançons pròpies -que tracten de la nostra vida col·lectiva, però també de l’amor, la cultura, les emocions, la quotidianitat-, hi ha l’artista gran divulgador dels clàssics de la llengua: Ausiàs March, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Joan Timoneda, Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella… i, és clar, Salvador Espriu i Pere Quart, també.

I hi ha el Raimon escriptor en prosa: sobretot, la d’un valuós dietari, Les hores guanyades (1983). I el Raimon d’ampli compromís cívic, precisament un dels requisits de l’honorífic Premi i que va fer que no l’obtingués un dels seus admirats -no políticament, és clar-, Josep Pla.

La incorporació del xativí, amb tot mereixement, al Premi d’Honor de les Lletres hi incorpora notòriament la dimensió de la Cançó. Això, ara, ja tocava, era indispensable. No diuen que un dels més grans poetes de la llengua francesa és Georges Brassens? I que Bob Dylan és un etern aspirant al Nobel de Literatura? Doncs…

De les seves cançons us en podria adjuntar moltes, incloses les més conegudes. Moltes -no totes, és clar- em complauen. Vegem, per abastar força la seva trajectòria, el vídeo de l’emblemàtic concert al Liceu en ocasió dels 50 anys del debut de l’artista a Barcelona http://youtu.be/W9Jq3xmEBp4.

Raimon -que per ara no pensa retirar-se- encara ens oferirà nits i dies de glòria per al cant, la paraula, la música i la cultura. S’honora i ens honora…

  1. I tant que Raimon honora el Premi d’Honor ! Ja tocava i crec que tamnpoc hi han gaires valencians. L’any passat teatre, enguany cançó. Estic molt contenta.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.