A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Per què t’odien tant, BERLUSCONI?

General

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, pateix aquests dies, i no de mals d’amor, precisament… Un pertorbat ha fet de pertorbat però, en el fons, ha copsat bé el clima de tensió que es respira a Itàlia. Amb tots els respectes per la persona, el polític, de respecte, no me’n mereix cap. Si és que ho és, de polític…

Il Cavaliere es pregunta: “Per què m’odien tant?” Doncs, tu mateix, carinyo. La teva imatge ensangonada és, en el fons, la de l’ídol caigut, la qual cosa no vol dir que no puguis rebre més adhesions polítiques, morals i/o compassives. Però t’has anat guanyant la tírria a fons. Tot i així, suposo que, de l’agressió, miraràs de treure’n rèdit…

Medita, (encara poderós) Silvio. I restableix-te aviat, si pot ser… Prestigiosos dentistes i, si cal, cirurgians plàstics -els has freqüentat sovint- prou que ho procuraran. 

Aquests dies, tenia previst de penjar un post que es podria haver intitulat així: CONSULTES? Ni èxit ni fracàs, però FUTUR. Reconec, tanmateix, que no hagués aportat gran cosa de nou sobre el tema, a part d’anunciar, dit sigui de passada, que òbviament votaré SÍ a la independència nacional catalana si la plataforma Barcelona Decideix [www.barcelonadecideix.cat] convoca algun tipus de consulta sobiranista, que en diuen, al gran municipi on m’he arrelat ja fa anys.

Centrem-nos, doncs, en la qüestió berlusconiana per tal d’escatir per què a l’ínclit Cavaliere se l’estimen tan poc els seus diguem-ne súbdits -tot i així, a data d’avui és encara premier gràcies a un ampli i democràtic vot popular:

– Els italians -o una part d’ells- t’odien tant, carinyo, perquè fa temps que vas de prepotent, i d’una manera in crescendo.

– Perquè no sols t’acontentes de ser molt ric sinó que, a més a més, els ho refregues per la cara.

– Perquè -tot i nodrir (admetem-ho) les fantasies sexuals dels mascles- creuen que qui és president del país no pot ser, alhora, un barroer.

– Pel teu -insistim-hi- masclisme compulsiu.

– Per les polítiques antisocials i, si s’escau, xenòfobes.

– Perquè confons el teu país –res publica, suposo- amb el funcionament d’una empresa privada.

– Per pensar que Itàlia és el Milan, i que tot és qüestió de pilotes… 

– Perquè creus que les consciències es compren a cop de talonari (no sempre vas errat, és clar…).

– Perquè ni a l’encara tan poderosa -a Itàlia- Església catòlica li convé que vagis per on vas.

– Perquè l’antiga Forza Italia i l’actual Popolo della Libertà, més que partits, semblen lobbies.

– Perquè fas quedar malament la tan artística bota en l’Europa comunitària i el món global.

– Perquè deteriores la sensibilitat italiana i, en definitiva, la bellesa.

– Perquè has mercantilitzat, gairebé al límit, les indústries de la cultura i la comunicació.

– Per intentar saltar-te la justícia -per arbitrària que sovint sigui.

– Per titllar massa fàcilment de comunistes molts dels qui et contradiuen.

– Per…

No cal dir que et desitjo, a nivell de salut, un ràpid restabliment. Però també m’agradarà que -si cal sota l’efecte dels calmants- tinguis ocasió de meditar sobre aquestes i altres coses…

I desitjo que et retiris aviat i deixis la política per als veritables professionals, ni que siguin de dreta tipus Gianfranco Fini, el rival que et cau més a prop.

Ara, a fer una miqueta de migdiada. T’anirà bé…

I deixa les infermeres en pau.

Ciao, Cavaliere!

  1. No crec que la Justicia tingui legitimitat suficient per a jutjar un primer ministre en actiu. Tampoc crec que el primer ministre tingui legitimitat suficient per a canviar les decisions judicials. Trobo deplorable que el poble italià hagi votat en Berlusconi. Sens dubte no l’hauria votat ni borratxo perdut. Però l’esquerra ha de fer-lo fora a les eleccions, no pas a través de la via judicial. Els italians són gent prou madura per a triar. Fins i tot els perturbats, a l’hora d’agredir, no llencen un totxo sinó una reproducció del Duomo de Milà. Són un poble amb aspectes admirables i són ells qui ho han de resoldre.

  2. guanyaria un tipus tan execrable com en Berlusconi si la resta de partits no haguessin tinguts tants morts a l’armari. Potser aquesta travessia del desert polirà partits i polítics i podran presentar algú amb cara i ulls. Tot i que, no sé que em diu, que últimament ja és una moda perfectament acceptada que política i corrupció vagin del bracet. O sigui que 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.