A la brasa i al caliu

I també de Jordi Trillas i Joan Pujol, aclarim-ho de seguida. Negrefum és una recent i molt plaent excusa per admirar encara més Vilanova i la Geltrú, una de les poblacions més interessants de la xarxa de ciutats mitjanes que vertebra poderosament el país.

En aquest restaurant, dissabte passat, hi vaig dinar tant de gust que era com per repetir d’immediat. La butxaca encara s’ho podria permetre; el cos, segurament, no. Al vostre torn, cerqueu la plaça de la Mediterrània a un cantó del gran espai -el nou Eixample de Mar- on hi havia hagut la fàbrica de la Pirelli, ben a prop del port, i ja m’ho sabreu dir…
Hi ha molts motius per admirar Vilanova i la Geltrú. La imposant plaça de la Vila; la gràcia de la façana marítima, amb l’atractiu del port i l’encant de la platja de Ribes Roges -on, amb la família, m’hi he banyat tants estius; la distingida església parròquial de Santa Maria de la Geltrú; l’ambient de carrers cèntrics com el dels Caputxins, per exemple; l’emblemàtica Biblioteca-Museu Víctor Balaguer; l’interessant Museu del Ferrocarril; el petit i singular Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, amb la famosa carpa Juanita; l’antic castell de la Geltrú, amb importants col·leccions pictòriques; el Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, a la coneguda Masia d’en Cabanyes, i el de la Torre Blava-Ribes Roges-Guinovart, espai creat pel gran pintor Josep Guinovart…

Hi ha molts motius per gaudir de la intensitat i diversitat que Vilanova ens ofereix. Les delícies del xató i altres menges, sobretot marineres; l’atractiu tan singular del Carnaval; la gran força històrica d’un dels seus fills i mític president de Catalunya, Francesc Macià; la poesia de Manuel de Cabanyes i l’escriptura d’un dels seus descendents, Oriol Pi de Cabanyes; l’art de l’avi d’aquest autor, Alexandre de Cabanyes, i d’Enric-Cristòfol Ricart; la vinculació a la ciutat d’un artista de la qualitat de Joaquim Mir; l’obra i la trajectòria musicals d’Eduard Toldrà; la pianística de Leonora Milà; la politologia -de caire nacional i internacional- de Montserrat Guibernau…

…el periodisme de Xavier Garcia, Francesc-Marc Àlvaro i Paco Escribano; la manera socialdemòcrata que té Carles Campuzano d’estar a Convergència; l’habilitat amb què Josep Piqué s’escapolí del PP; els registres interpretatius assolits per Sergi López i Toni Albà; la conya marinera -mai tan ben dit- d’un cantautor i gastrònom que es fa dir Pere Tàpias…

I encara em dec deixar coses, i persones. El cas és que jo, dissabte passat, baixava novament des de BCN a Vilanova per tal d’assistir -en el marc del Foment Vilanoví- a la darrera part de les II Jornades Argumenta, de debats i propostes culturals. Les convocava l’editor Quico Mestres, d’El Cep i la Nansa Edicions -un altre dels actius de la capital del Garraf. Aquestes jornades es vinculen, precisament, a la col·lecció de monografies “Argumenta”, coordinada per Francesc Foguet i Mireia Sopena i que, ara que es va acabant, restarà en el futur com un referent d’anàlisi del panorama cultural català de les darreres dècades. Consulteu-ho al web de l’editorial [www.elcepilanansa.com] i crec que ho valorareu d’una manera ben positiva.

Vaig arribar en tren poc abans de l’hora de dinar, i calia, doncs, endrapar alguna cosa. Podia haver anat a un restaurant de davant del port que tinc freqüentat de fa temps i que sé que mai no em fallarà, La Marina de Can Coll -del tot recomanable. Però la curiositat de provar l’establiment vinculat a un actor que, pel poc que n’he vist, admiro –Sergi López-, hi podia més, aquesta vegada…

Vaig cercar, doncs, el Negrefum [www.negrefum.cat] a la nova i espaiosa plaça de la Mediterrània, situada en un dels amplis espais que, amb l’urbanització de l’Eixample de Mar, ha deixat disponibles la demolició de l’antiga fàbrica de cables de la Pirelli. En un marc elegant i funcional alhora, la copa de cava que, d’entrada, m’oferí el Jordi ja era una bona manera d’iniciar el singular -i molt privat- festí que jo volia regalar-me…   

I a bon preu: menú, de dilluns a dissabte, que no arriba a 25 euros. Amb el reg d’una copa de bon vi blanc del Garraf, vaig començar l’atac amb una cassoleta de cigrons amb bacallà que, de tan delitosa, era com començar a tocar el cel amb les mans. L’arròs negre amb musclos amb què continuaria el plaent combat és un dels millors plats d’aquesta mena que recordo haver-me cruspit. I rematar la jugada amb un suau i llaminer flam de mató -a més del cafè sol que prenc sempre que em sento content- ja va ser massa…

Com per tornar a dinar d’immediat, vet-ho aquí. La meva butxaca potser encara s’ho podria permetre; el cos, segurament, no. De manera que aneu vosaltres al Negrefum -si no ho heu fet ja- i comprovareu com s’hi menja de bé. I, ja posats, podreu gaudir del seguit d’actius que, des de Vilanova i la Geltrú, contribueixen a fer-nos la vida una mica més feliç.