El meu i el nostre OVIDI, per bé i per mal…
Ara mateix és ben d’actualitat l’OVIDI, Ovidi Montllor. Som, sense declarar-ho expressament, al seu any, ja que el proppassat 10 de març se’n complien 20 del seu traspàs. Mai no l’he comptat ben bé entre els meus preferits, i, tanmateix, m’agrada molt que amb el temps s’hagi convertit en un dels nostres mites…
Potser això és degut a les meves arrels valencianes, no massa lluny d’Alcoi, la seva ciutat… Potser també perquè el País Valencià, habitualment, és tan putejat que ja va bé que, des dels interessos nacionals que ens són comuns, la seva gent pugui alçar el cap. O potser també com a revenja espontània del propi referent. Llegiu, si més no, com li anaven les coses a l’OVIDI els darrers anys del seu itinerari presencial…
Això era tal com ho explicava Vicent Sanchis l’11 de març a El Punt Avui en aquest article -lúcid, com tots els seus- http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/830833-ovidi-vint-anys-despres.html. D’acord, mestre, pràcticament en tot. I d’acord, singularment, en l’oportunitat de l’edició de la integral…
Així, més que anar-ne fent l’hagiografia constant -que em sembla justa, certament-, podríem conèixer-lo encara millor. Podria jo mateix -que no el vaig tenir mai per ídol, insisteixo, sobretot perquè musicalment el trobava desigual- anar-ne resseguint totes les cançons. I aprofundir-les… Quedar-me amb les millors i les bones, i deixar de banda les que no ho són tant. La qual cosa no treu mèrits al profund sentit unitari de l’obra, tant des del punt de vista ètic com estètic. Amb la poderosa consciència de classe -tal com se’n deia fins no fa pas tant- que el distingia…
Retenir, per exemple, l’admirable tema que és Perquè vull https://youtu.be/2gml0q9cxso. O la interpretació, amb la guitarra del gran Toti Soler, d’aquest inimitable poema de l’enyorat Vicent Andrés Estellés, Els amants https://youtu.be/hZYrb1oZb-k. O l’emblemàtic i tan preuat Homenatge a Teresa https://youtu.be/Y90nhUvXE_Y. I deixem-ho aquí, però és clar que me n’agraden més… Com, posem per cas, El meu poble Alcoi https://youtu.be/LX4tyyueNC8, homenatge explícit al monstre Jacques Brel…
A la gran personalitat artística que tenia l’OVIDI se li ha dedicat, poc o molt, el gairebé a punt d’acabar Barnasants 2015. El que us deia: vindicat per les generacions joves, és un dels nostres mites nous més consistents. Com que els meus dos avis mascles eren germans… i eren valencians, d’Alcoleja -municipi del Comtat situat a la serra d’Aitana, ben a prop d’Alcoi–, amb orgull bé puc dir, en valencià: “I jo que me n’alegre, de tot plegat! Me n’alegre molt…”
