A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

EDIMBURG, bressol de Harry Potter

General

Hem estat a Edimburg, la històrica capital escocesa, abans que tingués lloc l’edició d’enguany del seu emblemàtic Festival Internacional de Teatre. De fet, hi érem just quan arrencava el Fringe, una mena de festival alternatiu que s’inicia a primers d’agost i s’encavalla després amb l’altre. Els carrers no podien estar, doncs, més lúdics i vitals, tot i que sense el cutreriu que, ja fa anys, s’observa -i no només a l’estiu- a la Rambla de BCN.

Edimburg bull per aquests esdeveniments i ens mostra, alhora, la seva bellesa austera, una història secular, tota la monumentalitat d’un gran patrimoni al qual s’incorporà, no fa pas massa, el nou Parlament escocès de l’enyorat Enric Miralles. És una ciutat que fins i tot es permet el luxe d’haver-li deixat un cafè a JK Rowling per tal que, gairebé sense cap penic a la butxaca, comencés a escriure-hi les celebrades aventures d’un tal Harry Potter

La visió -i visita- del formidable Castle, amb el pes acumulat de la història. El recorregut per la Royal Mile, amb els seus intricats carrers. Els altres racons d’Old Town que cal explorar sense pressa, inclòs l’anomenat Edimburg subterrani. La clara sensació de trobar-te en una de les capitals històriques més atractives d’Europa.

El nou i controvertit edifici del Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles. El poc ostentós palau de Holyroodhouse, residència, al s. XVI, de la dissortada reina Maria Stuart. L’adjunt -i tan oxigenador- Holyrood Park. La dòrica seu de la Royal Scottish Academy i l’imposant edifici -amb pòrtics d’estil jònic- de la National Gallery of Scotland, amb una important col·lecció d’art europeu, des del Renaixement fins al postimpressionisme.

El tan dinàmic Princes Street, el principal carrer comercial, que discorre entre la ciutat vella i la nova. Els deliciosos Princes Street Gardens. El magnífic monument neogòtic dedicat a Walter Scott. High Street -centre de la moguda edimburguesa- i Canongate Street

El turó de Calton Hill, amb interessants monuments -com el de la fotografia- i bones vistes de la trama urbana. L’encantador Royal Botanic Garden. El port -situat a l’antic municipi de Leith– d’una capital que toca al mar però que em sembla que no té ambient marítim. La visita al vaixell -presumptament ocupant- Royal Yacht Britannia

——

Entre l’Edinburgh Festival Fringe (vegeu el vídeo adjunt), el Festival Internacional de Teatre i la identitària Edinburgh Military Tatoo, la capital escocesa, al pic de l’estiu, és una festa. La vam viure poc, però intensament, a peu de carrer. Sí que vam tenir temps de visitar, i de prendre-hi cafè amb llet -un cafè millor que el de la majoria de bars i restaurants del país-, l’acollidor The Elephant House    

A les sòlides taules d’aquest cèntric establiment [www.elephanthouse.biz] ple d’artístics elefantets, una aleshores deconeguda i paupèrrima JK Rowling va començar a escriure les aventures d’un dels grans herois de la ficció contemporània, el celebradíssim Harry Potter. O sigui que la joventut -la de tants països- té un deute amb la capital d’Escòcia. Pot pagar-lo, per exemple, fent-hi una estada plàcida i cal desitjar que prou feliç. Aquesta crida -la ciutat, veritablement, s’ho val- pot estendre’s a les altres generacions.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.