Descobriu la -genial- JUDIT NEDDERMANN
Els Reis d’Orient -els únics monarques que reconec- han estat enguany generosos i m’han portat el CD Tot el que he vist, de Judit Neddermann. Ho han fet per mitjà de la Júlia, a qui jo li havia comentat que la joveníssima cantant i autora sona molt bé a partir -efectes del boca-orella– que a mi m’ho havia dit l’Àngela.
La Judit, una de les nostres artistes emergents, auguro que arribarà molt lluny. Si en el seu primer disc ja ens ofereix tant… En alguns dels temes crec, sincerament, que toca el cel.
Nascuda el 1991 a Vilassar de Mar, és totalment d’aquí, però té avantpassats alemanys. I això correspon ja plenament al món d’avui… i una mica al d’ahir.
Ha format part de diverses formacions, però, com és habitual en aquests casos, és en la singularització artística quan el projecte pot adquirir tota la força. Tot i que aquesta norma també té les seves excepcions. Només dos exemples: aquests grans artistes que són Gerard Quintana i Lluís Gavaldà brillen amb llum pròpia, més enllà de Sopa de Cabra i dels Pets, respectivament.
En el cas de la Neddermann, el projecte creatiu està garantit. Si voleu descobrir-la millor, lògicament heu d’anar al seu web http://www.juditneddermann.com/ca. Allí podreu escoltar-hi el disc sencer, molt bo en el seu conjunt. A mi m’agraden, singularment, Pena, Edat madura i Si sabessis. I també El fugitiu, Fal·làcia d’amant, Avi, Luesia… I no hi ha cap tema que no em faci el pes.
De totes totes, de l’extraordinària Pena no em resisteixo a oferir-vos aquesta versió en directe https://www.youtube.com/watch?v=0mR_kjX5GqU
La bona veu de la vilassarenca madurarà encara més a mesura que passi el temps, però en el seu estil hi rau el secret. I, si ja és capaç de compondre i interpretar cançons com aquestes -que beuen d’influències diverses, també de la tan preuada bossa nova-, no em sé ni imaginar on pot arribar, d’aquí a no gaire, el seu talent…
El passat dia 13 actuava al Jamboree amb la seva germana Meritxell, prestigiosa pianista plurimusical que viu a Nova York, i que també fa alguna intervenció a Tot el que he vist. Sí, el món d’avui -internacional, intercultural, transversal… però encara amb arrels, i que es mantinguin- també és així.
