Josep Pastells

L’ungla ja em molesta menys i, per posar una mica d’emoció a l’entrenament, he decidit participar en una cursa el pròxim cap de setmana. Només per foguejar-me una mica i veure de què sóc capaç. 10.000 metres el diumenge al matí. A Getafe. Al costat de corredors de tres minuts per quilòmetre. Al costat a la sortida, és clar, perquè immediatament els perdré de vista i només els tornaré a veure a l’arribada, quan ja farà estona que descansen. El meu objectiu, modest, és fer-ho en cinquanta minuts. Amb això ja em conformo.

Aquí no para de ploure. M’agrada molt, però per córrer no és el més pràctic. Avui faré bici estàtica al gimnàs. Una hora, amb canvis de ritme i esprints. Tinc força oblidada la part superior del cos, però encara intento aixecar alguns pesos, molt lleugers, un parell de cops per setmana.

Estic llegint alguns llibres alhora, però tinc la sensació que alguns ja eren vells abans d’haver nascut.