Josep Pastells

Inventari de sensacions

Nietzsche i Tusquets

Esther Tusquets diu avui en una entrevista a Babelia que “el sentit de l’humor augmenta amb l’edat perquè la vellesa és una porqueria”. No sé per què, aquestes paraules m’han fet pensar en Nietzsche quan afirma una cosa així com que les persones més espirituals són també les que viuen les tragèdies més doloroses, però honoren la vida precisament perquè aquesta s’hi enfronta amb la major de les hostilitats.

Estació furtiva

De vegades anhelen, en silenci,

que el temps es confongui

i deixi arribar el tren

a una estació furtiva

que només existeix

als seus pensaments.

Avancen per separat

amb un sol desig:

retrobarse;

però sempre els guanya l’oblit,

la certesa que tot és un record,

una memòria perduda

que només escolta

el desig que rellisca

pel passat.

Temps esborrat

Baixàvem del silenci

fins a la llum per trobar-nos

a l’estany, que ens rebia

amb llampecs d’aigua grisa.

Tot era claror a pesar de la tempesta

del cel i dels cossos,

que volien encendre’s desesperats

com per evitar aquell comiat.

L’únic objectiu,

inviable,

era esborrar el temps.