Josep Pastells

Inventari de sensacions

Pregoner de la Festa Major de Quart

La foto és obra de Laura Reixach. La càmera –limitadíssima per captar imatges de lluny, meva. El de l’esquerra és l’alcalde de Quart, Lluís Lloret, i el de la dreta, jo llegint el pregó. Tant la senyera com nosaltres sortim desenfocats, fins i tot podria dir-se que repetits, però precisament per això he triat aquesta foto. Reprodueixo aquí el breu text amb què m’he estrenat com a pregoner del meu poble. 

Bona nit, gent de Quart! Em toca fer el pregó de la Festa Major, llegir-lo amb emoció, proclamar als quatre vents que ja és hora de lliurar-se a la passió.

Com a bon fill de la Creueta, defugiré les paraules ximpletes i em centraré en instruccions ben completes. L’objectiu, ja ho deduïu, és que deixeu de fer la viu-viu, que gaudiu i aprofiteu aquest regal de l’estiu.

La festa és com un amant obscè del risc, com drings de lascívia als melics, com les carícies d’algú que us observa amb ulls plens de desig.

No espereu pas un salm per a orelles refinades, ni consells assenyats típics de les nostres contrades. Ni tampoc, per descomptat, poca-soltades.

Els camins són esmolats i els dies feixucs, però ni les hores incertes ni la crisi ni l’atur impediran que Quart persegueixi el seu futur.

Són dies de festa i d’alegria, ideals per fer-nos forts i guarir-nos les ferides, perfectes per recuperar l’hàbit de riure amb golafreria.

Ja n’hi ha prou, de conformar-nos amb el nostre pa de cada dia. Mengem i bevem com si ens hi anés la vida, ballem i cantem amb tota l’artilleria.

Ja ho sabem, que el temps té límits, que això només és una treva i aviat tornaran altres brogits, però precisament per això ens convé estar ben units.

Som fets de fusta i de terra, de carn i d’argila, d’aire de les Gavarres i d’aigua del Celrè. Som de Quart, i això està molt bé.

Tenim un poble ple de llum, els colors del capvespre i la força del bum-bum. Cal res més, per ser feliç? Potser un xic d’anís, o la certesa que somiem truites amb permís.

És el moment, creieu-me: l’hora de complaure els capricis i estimar-nos sense pausa, de fer festa grossa, de fruir esbojarrats i allunyar la brossa.

És la festa de tothom, un moment anhelat digne del nostre nom.

Quart rima amb art, i no pas per casualitat. Som terra d’artistes i d’equilibristes, de gent jove i de pensionistes, de persones que estimem els somnis i els novel·listes.

El pregó s’acaba i la festa ja és aquí; tot depèn de nosaltres, del desig de beure’ns el present a glops sense por als llops, de l’afany de moments sublims on tots bullim.

Bona Festa Major!