Josep Pastells

Inventari de sensacions

Arxiu de la categoria: POLÍTICA

El refinament d’Aguirre

Parlo d’Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunidad de Madrid. Tinc alguns companys de feina que afirmen que serà la pròxima presidenta del Govern espanyol. Quan ho fan, no puc evitar sentir una esgarrifança que s’allarga ben bé mig minut i només desapareix quan arribo a la conclusió que no pot ser, que és impossible, que de cap manera podrà arribar a la Moncloa.

Ara no tinc temps d’entretenir-me amb Aguirre ni amb res que em desviï més de cinc minuts d’afers més importants (ben mirat, fa força que no puc dedicarme al bloc com m’agradava fer-ho temps enrere), però sí que m’agradaria deixar escrit que, rere les seves maneres refinades, rere la presidenta curosa de les bones formes i del tracte distingit, s’amaga una dona que, quan creu que ningú no la sent i que les seves paraules no seran reproduïdes per la SER i El País, és ben capaç de dir “yo creo que nosotros hemos tenido la inmensa suerte de poder darle un puesto a IU quitándoselo al hijoputa”.

Tot és aparença

Les primeres interpretacions suggereixen que era una confidència sobre Caja Madrid i que l’apel·latiu anava adreçat a Ruiz-Gallardón, però l’únic que importa, crec, és que qualsevol que tingui dos dits de front pot deduir que rere la dona que intenta exhibir un aspecte refinat no hi ha res més que una verdulera.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

D’internet al Parlament Europeu: Debora Serracchiani

Publicat el 16 de juny de 2009 per giusepe

Em pensava que amb tantes categories ja tenia més o menys coberts tots els àmbits i tots els tons, però en començar a escriure sobre Debora Serracchiani, la revelació de l’esquerra italiana, he hagut de crear un nou apartat que fins ara no havia sentit la necessitat d’incloure en aquest bloc. Política, parlo de política.

Ja sabem que tothom interpreta els resultats d’unes eleccions en funció dels seus interessos personals o partidistes, però a pesar que les europees han certificat l’ascens general de la dreta a la UE i a Itàlia ha guanyat el Poble de la Llibertat de Berlusconi i ha perdut el Partit Democràtic (PD), aquesta última formació pot estar més que satisfeta amb la victòria personal de Debora Serracchiani, la seva candidata d’Udine.

Imatge innocent, resultats espectaculars

Té 38 anys, però n’aparenta molts menys. Si no hagués sabut la seva edat, en veure la foto que publicava l’altre dia El País hauria jurat que no passa dels vint. Ja sé que la seva imatge no hauria de tenir cap importància, però tots sabem que la té. Transmet una certa ingenuïtat, una innocència que encara fa més espectaculars els seus resultats: a la regió de Friuli Venezia Julia ha superat la resta de candidats. Ara serà eurodiputada, pero dins del seu partit ja temen (els partits són així) que acabi aspirant a la secretaria general.

La força de la xarxa

Com ha arribat tan amunt? Gràcies a internet. Amb un bloc on, en conèixer els resultats, va penjar un memorable “He guanyat al Papi!”. Perifèrica i anònima, Debora Serracchiani creu en la força de la xarxa. Com que no podia accedir a la campanya televisiva ni comptava amb el suport material del PD, va optar per escriure una carta, Primavera democràtica, i enviar-la per correu electrònic a totes les llars i empreses de la regió. I va funcionar, i tant que va funcionar.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari