Josep Pastells

Inventari de sensacions

BAH V: el dia que Buk li va dir adéu

El Bukowski català, un bon amic meu que de tant en tant escriu poesia i assaja cops de boxa davant el mirall, va explicar-me l’altre dia què va dir-li a la seva darrera parella en dir-li adéu. Va ser fa sis mesos, poc més de sis mesos, afirma en Buk. Deixaré que parli ell.

“Li vaig dir pots quedar-te amb els teus pares i els teus germans, i amb els teus fills i els teus amics. I amb els calés i amb el cotxàs i amb la casa amb piscina i barbacoa. I amb les llarguíssimes explicacions sobre la teva interessantíssima feina, i amb tots els carrers de la teva gran ciutat, i amb tot el que tenies abans d’aparèixer jo. Et pots quedar amb totes les sèries ultraimprescindibles, amb l’enorme pantalla de plasma, amb les notícies del vespre i les de primera hora del matí, amb els passejos anticolesterol dels dissabtes a la tarda, amb les pel·lícules amb missatge, amb els dominicals dels diaris, amb els mòbils d’última generació, amb les xerrades sobre avenços tecnològics, amb l’apassionant vida que dius que dus des de sempre. Queda-t’ho tot, reina, que jo me’n vaig. I vaig marxar sense donar cap cop de porta, sense mirar enrere, sense fer-ne cap comentari fins avui que t’ho explico a tu perquè ho pengis al bloc”.

Manuel Gómez homenatja Gary Moore

El guitarrista càntabre Manuel Gómez (1961), resident des de fa uns anys a Yuncos (Toledo) i amic meu des que vam coincidir a El Iceberg, porta ja unes quantes hores homenatjant el gran Gary Moore, que va morir ahir a Estepona i és un dels millors guitarristes que ha donat el rock. Manolo, la seva dona Pilar i el seu fill Jorge escolten des d’ahir a la nit la discografia sencera de Moore, quaranta-nou discos que confirmen la categoria del músic irlandès.

Prop de trenta hores sense dormir són moltes hores, però Manolo i la seva família han decidit continuar l’homenatge durant la resta de la setmana. “Ni tele ni hòsties, mirarem tots els vídeos de Gary Moore, que són molts i tots increïbles”, afirma el guitarrista de Santander. Tanta veneració té motius musicals, per descomptat, però també personals. Manolo i la seva família van tenir l’oportunitat de conèixer Mooore quan Jorge va passar una temporada a Irlanda del Nord.

“Hospitalitat brutal”
“Es va portar molt bé amb nosaltres. Ens vam fer amics i ens va mostrar Belfast i els voltants durant uns caps de setmana que mai no oblidarem. La seva hospitalitat va ser brutal”, recorda Manolo. 

Una discografia espectacular
Entre els vinils en què apareix Gary Moore també hi figuren els que va fer amb Skid Row, Coloseum, Greg Lake i BMM. La seva música sonarà encara moltes hores a Yuncos, però també a moltíssims racons del planeta.

“Sempre entre nosaltres”
De guitarrista a guitarrista, Manolo s’acomiada així de Moore, amb un comiat que de fet no és un comiat: “Siguis on siguis, Gary, la meva família et tindrà sempre entre nosaltres. Continua sobrevolant els camps de l’est de Belfast, mestre i amic”.

Depressions i disfuncions sexuals femenines

Llegeixo amb interès una entrevista d’Ima Sanchís a Joan-Ramon Laporte, cap de farmacologia de la Vall d’Hebron. “Els medicaments guareixen o causen qualsevol malaltia”, diu Laporte. Afegeix que a Catalunya es produeixen uns tres mil casos anuals d’hemorràgia gastrointestinal, un 40% dels quals són atribuïbles a l’aspirina o d’altres antiinflamatoris. I alerta, atenció, que “qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament. Infarts, pneumònies, malalties neurològiques, patologies psiquiàtriques…”.

Segons Laporte, “estem hipermedicats”. Posa aquest exemple: “Hem arribat a un punt en què quan una persona està trista es diu col·loquialment que està depre”. Greu error: “Els antidepressius només serveixen per a una depressió profunda. La tristesa no és una malaltia, és una reacció saludable”.

Noves malalties i promoció comercial
Un altre exemple: “Cada any s’inventen noves malalties, sobretot en relació amb la ment i el sexe. Converteixen la timidesa en malaltia i la medicalitzen. Ara s’han inventat la disfunció sexual femenina. En pateixes si en els darrers sis mesos has rebutjat una proposició de relació sexual o no n’has tingut una amb satisfacció plena”. I una última dada que certifica la perversió del sistema: “La indústria farmacèutica dedica el doble (a Espanya, el triple) del seu pressupost a promoció comercial que a investigació”.