Josep Pastells

Inventari de sensacions

Algú sap qui és el fill de la grandíssima puta que em va titllar de botifler sense donar la cara?

Publicat el 16 d'agost de 2005 per giusepe

Si algú hi té algun interès, pot llegir el que va escriure el 30 de juliol en resposta a un poema de Pavese que vaig tenir la gosadia de penjar (el 21 del mateix mes) en castellà. Sembla que aquest paio i Pavese eren molt amics (l’anomena, presumptuosament, “en Cesare” sense adonar-se, pobre idiota, que fa el més espantós dels ridículs) i també sembla que, segons el seu parer, jo hauria hagut de posar el poema en anglès. Puc acceptar aquesta opinió, però no que insulti la meva mare, ni tampoc a mi.

 

Aquest covard (segur que es cagaria a les calces si em trobés cara a cara, cosa que no descarto provocar) oblida que al nostre país encara hi ha molta gent que domina millor el castellà que l’anglès, i també oblida les normes de respecte més elementals en pretendre imposar-me la llengua en què he de penjar els poemes d’en Pavese. Si em passa pels collons fer-ho en castellà (per la senzilla raó que tinc aquest llibre, com tants d’altres, en aquest idioma i em semblava absurd perdre el temps traduint-lo al català) ho faré les vegades que vulgui i, si no li agrada, que no em llegeixi. Què coi hi feia, llegint-me? Es dedica a rastrejar la xarxa a la recerca de presumptes botiflers o què?

 

Em sap greu retornar al bloc d’aquesta forma tan desagradable, però encara ho és més que un covard desconegut tingui els pebrots de posar-me etiquetes que no em corresponen de cap manera. Probablement, gamarús (si és que m’estàs llegint i has arribat fins aquí), hauré fet molt més que el que tu faràs en la teva puta vida en defensa de la llengua catalana. Jo, com a mínim, visc en el que tu, d’acord amb la teva limitada visió del món i de les coses, anomenaries territori enemic, i ja fa anys que intento fer-hi pedagogia (a petita escala, per descomptat) sense faltar al respecte a ningú.

 

I ja que he fotut tot aquest rotllo en el meu primer dia de feina, aprofito per preguntar a terceres persones que passin per aquí: què en penseu, de tot això?, creieu que cal arribar a l’extrem de no escriure res en castellà o, pel contrari, penseu que convé fomentar el respecte per totes les llengües i, per sobre de tot, la llibertat individual?