Lloem l’amor
amb la paraula eterna
que ens omple de vida.
Som fills dels desitjos
que ens duen fins el final
amb els braços oberts
per saber fins on pot,
en l’amor,
sentir qui estima.
Pregunta-reflexió (en clau estatutària, per variar): on s’enforteix, la nostra intel.ligència? No als cranis, sinó a les ferides
Cansada de tant cardar, recolzes el cap
al meu pit de mugrons dilatats i deixes
que olori amb ganes la flaire dels teus cabells.
Sense dir-ho, em demanes que m’esperi
una mica, que la nit és llarga
i aviat tornaran les ganes d’acoblar-nos,
rebre de nou l’amor sense pensar que allà fora,
rere la finestra, el món es manté en guerra contra nosaltres.
Papers i més papers
i la ferida es manté oberta.
Papers sobre papers
obrint i tancant portes.
Un pilot de papers
sobre la tomba, sencers.
I el que agonitza, avorrit,
mira a totes bandes
ansiós: a veure si troba
una paperera prou grossa
per ficar-s’hi tot ell,
com un paper més.