Josep Pastells

Com que més d’una persona m’ha preguntat per què he desactivat el meu perfil de Facebook (i també, de retruc, el d’Odell Kraus, el protagonista de Vida i miracles), aclareixo que no és cap decisió llargament meditada, però tampoc un rampell irreflexiu. Podria dir que em preocupaven les polítiques de privadesa i l’ús que Zuckerberg i companyia fan de les nostres imatges i comentaris, o adduir una sèrie de motius relacionats amb persecucions de caire sexual o amorós, però per damunt de tot plegat predomina la constatació que formar part d’aquesta xarxa social era una autèntica i llastimosa pèrdua de temps. I com que s’ha demostrat que m’era impossible limitar-me als cinc minuts diaris, com a molt deu, que havia previst dedicar-hi, l’única sortida raonable, o almenys la més sensata i saludable, és acomiadar-me’n ni que sigui momentàniament. Adéu, Facebook, adéu.