Josep Pastells

Inventari de sensacions

Migdiada dels somnis

Publicat el 23 d'agost de 2010 per giusepe

El bram del cor t’empeny
a la terra promesa.
Omple la maleta: ara viuràs,
per fi sabran qui ets.
T’espera un tros d’utopia.
Ja no tens por de caure.
Tot són indicis optimistes:
a l’horitzó, a l’ànima i al cap.
Deixes enrere el desastre,
avances confiat,
de tant en tant somrius i tot.
Seria perfecte si no fos
per la sospita, quasi la certesa,
que els teus somnis
estan fent la migdiada.

Riuen les muntanyes

Publicat el 17 d'agost de 2010 per giusepe

Puc sentir com riuen les muntanyes. De Montesquiu a Cantonigròs, de Perafita a Tavertet, m’acullen, m’encoratgen, em diuen que foragiti la tristesa i l’odi derivat de l’amor, que oblidi l’olor a podrit que deixo enrere, la certesa que mai no trobaré el que desitjo, l’excés de xafogor. Més enllà de Sau, Vic i Calldetenes. Després, Taradell i Viladrau. I el Montseny, i el Matagalls, i els 1.697 metres del Matagalls, i el 69, sempre present en vida i pensaments, i la pena que va camí de fer-se dolor, i els errors comesos, i la constatació que les muntanyes m’animen a acceptar el meu destí singular: em diuen que ja va sent hora de començar de nou.

‘Al gran llac’, de Carlos Lapeña (i VI)

Publicat el 12 d'agost de 2010 per giusepe

Enfadada, Glenny recull les escombraries i la desa al fons de la gruta més profunda del gran llac. Quan se li passa l’enrabiada, sent alleujament i remordiment alhora. L’últim ninot de goma li recorda…

L’últim ninot de goma és la prova que encara hi ha persones que la continuen buscant. I mentre això succeeixi, elles, les persones, i Glenny continuaran vives.