Josep Pastells

L’aigua s’endú la passió dels nostres cossos. Només som ombres de desig

Publicat el 31 de març de 2005 per giusepe

L’aigua s’endú la passió dels nostres cossos.  Només som ombres de desig.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Sóc, simplement sóc. Però, llavors… sóc de debò?

Publicat el 30 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

M’ha dit que li agrada dormir sobre el meu braç d’acer i ciment. Encara sort!

Publicat el 29 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

On no arriba l’aire recorro als teus llavis, un cop de mà del destí

Publicat el 28 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Paraula i solitud. I per fi, el triomf

Publicat el 23 de març de 2005 per giusepe

Paraula i solitud. I per fi, el triomf.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Per què?, em pregunto, assetjat. Per què l’esperit i el cos acaben pactant-ho tot?

Publicat el 22 de març de 2005 per giusepe

Per què?, em pregunto, assetjat. Per què l’esperit i el cos acaben pactant-ho tot?

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Abismes, música, gots buits. Semblava impossible dur-te al llit

Publicat el 21 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cau una llàgrima. Sequera interior

Publicat el 18 de març de 2005 per giusepe

Cau una llàgrima. Sequera interior.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Sóc afortunat. Cada matí et veig contenta, disposada a mossegar la multitud d’envejoses que et critiquen

Publicat el 17 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La visió dels teus ulls, d’un verd blavós que s’assembla molt al blau verdós, és suficient per activar-me cada matí

Publicat el 16 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cada lletra neix de la ràbia d’un llop que, després de milers de nits udolant a la lluna, descobreix que només és un gos

Publicat el 15 de març de 2005 per giusepe

Cada lletra neix de la ràbia d’un llop que, després de milers de nits udolant a la lluna, descobreix que només és un gos.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

El món mai no diu res. Només parla

Publicat el 14 de març de 2005 per giusepe

El món mai no diu res. Només parla.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Compulsivament, saludo els enemics amb alegria. Vull que dubtin

Publicat el 11 de març de 2005 per giusepe

Compulsivament, saludo els enemics amb alegria. Vull que dubtin

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari

Dubtes i desig. El meu cap de guinyol esclata d’incertesa

Publicat el 10 de març de 2005 per giusepe

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sempre passa: persones cremades es troben i s’estimen sense sospitar que l’altre és un recurs

Publicat el 9 de març de 2005 per giusepe

Sempre passa:  persones cremades es troben i s’estimen sense sospitar que l’altre és un recurs.

Publicat dins de FRASES | Deixa un comentari