Josep Pastells

Inventari de sensacions

Angoixa i aflicció (en memòria de Francesc Ferrer i Gironès)

Ens vam trobar fa pocs mesos al carrer de Santa Clara de Girona i vas aturar-te a saludar-me, amb l’amabilitat de sempre. No feies bona cara, però ni vaig sospitar que estiguessis greument malalt. Ara llegeixo que no hi ets i em vénen ganes de plorar, perquè les poques estones que vam coincidir van ser intenses i memorables.

 

Per això et dedico un petit text, per si pots llegir-lo allà on siguis:

 

Sorprèn viure de sobte l’absència

i adonar-se que no et veuré més,

haver de dir-te d’aquesta forma tan estranya

que mai no et vaig dir com t’estimava,

saber del cert que ja no hi ets

a pesar que sempre hi seràs,

i deixar d’escriure bajanades a raig

per afegir, simplement, que feia dies

que no estava tan trist, ferit, trencat

i desitjar-te, això sí,

 molta sort en aquest darrer viatge