Obre els ulls, sisplau. Vull veure-hi el mar abans de dir-te un adéu nostàlgic, litúrgic, definitiu
Admiro les persones que lluiten contra la seva decepció
Una constatació quotidiana: no hi ha res que faci trontollar la decisió d’una persona estúpida
Sempre viatgem, fins i tot en aturar-nos a contemplar els dies passats, indispensables o estèrils però sovint alliçonadors
Anhelo la velocitat del primer desig, quan la passió és controlable i només es percep en els ulls brillants i en l’alè
La poesia que m’agrada té una memòria fàcil: sense queixes ni mentides, en clau d’absència, per tornar a començar
Els teus ulls arriben més enllà de la foscor i coneixen bé la falsedat dels humans. Per això els vull amb mi, per sempre
S’havia acostumat a viure en una ficció permanent: preferia l’engany de la memòria a l’enganyosa realitat
Quan menys t’ho esperes, insospitadament, un blocaire amic et regala uns textos plens de poesia. Gràcies, Ricard!
Som el que arribem a dir-nos, sí, però també el que aconseguim callar i mantenim com una promesa o un misteri
I si el temps s’aturés? Segurament el final, astorat, no sabria què fer