Josep Pastells

Inventari de sensacions

No són els llocs, són les persones…

però tots coneixem microclimes que semblen estimular la concentració de gent interessant, llocs amb la màgia precisa per reunir éssers humans que valguin la pena. I ara ja no sé si podré sobreviure lluny de Bakhtapur, Siding i Pokara, en una realitat que no contingui aquells ulls foscos i oblics, portadors de mirades, silencis i complicitats que res tenen a veure amb el caos que m’envolta.

Olors perduts

Has tornat a deixar el llum encès

sense preveure la sorpresa dels meus ulls.

Ho has fet, n’estic segur,

amb la maquinària fidel que és el costum,

sense adonar-te que em despertaves

i m’empenyies a escriure’t això.

Avui portaves el silenci al gest i la mirada;

malgrat moure’t al ritme d’un bon dia,

et cremava el secret diari dels olors perduts.

Confio que a la nit tornis a sentir-te bé,

lliure com l’horitzó,

resistint-te

com sempre

al pes de la rutina.