Josep Pastells

L’estiu s’ha esgotat sobre els misteris de l’amor.

Tu no hi ets.

I el vent, la música dels planetes,

volen furiosos sobre el meu cap.

Tinc la sensació que, darrerament, molts poemes (molts poetes) han elevat el seu nivell. Tots sembla que transmetin alguna porció de màgia i emoció, tots han modernitzat el llenguatge, tots sembla que barregin tecnologia i tradició.

Alerta, però. Només els autènticament bons superaran aquest bon nivell generalitzat. I, a més, molts s’assemblen massa entre ells. Tots tenen un regust d’experiència mínimament amanit, formen un conjunt de sons harmònics i contenen el ressò de les tendències més recents, una aproximació visible als grans autors. Tots sonen igual, quasi són clons.

Què cal fer, doncs? Deixar de llegir? Llegir o rellegir només els que ja ens han convençut? Crec que no. Davant el dubte, és millor deixar-se dur pel plaer. No importa que un poema tingui poques metàfores i repeteixi massa sovint el que ja ens sabem de memòria, aquells tocs metafísics tan elevats i reiteratius que fan més fressa que res. Tampoc no importa que falti o sobri l’entusiasme adolescent. El que realment convé és deixar-se endur per les paraules i el ritme, assaborir críticament uns versos que, amb una mica de sort, ens aportaran una mirada nova, un so diferent.

Potser no hi ha tants poetes bons com sembla, però tots mereixen una oportunitat, no creieu?

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull, ho explica amb aquestes paraules:

“El magisteri oral és molt superior al magisteri escrit. El mestratge directe i emfàtic a través de la paraula, el contacte diari, la presència viva, el rostre a rostre, la comunicació espontània entre mestre i deixeble, superen amb escreix el pla de l´escriptura. És diferent analitzar un text a distància que submergir-se en les entranyes d´un pensament viu que hom ha palpat amb les seves pròpies mans i que ha sentit expressar-lo en boca del mestre. L´alè del mestre és insubstituïble…”.

Busco paraules en un llibre trencat

i penso que m’estic tornant cec.

Seguir o parar? És millor viatjar,

continuar llegint entre pàgines desfullades

sense comprendre la llum i les tenebres.

una aproximació, uns quants gestos, un llit d’hotel a mitja tarda, una copa de més, un rampell. M’ho dius mirant-me als ulls, molt seriosa i maca, miserablement maca. Suposo que t’he de creure.

Encara falta més d’un mes, però ho penjo ara perquè crec que val la pena tenir-ho present. El Canal 33 emetrà el 7 d’octubre, entre les onze i les dotze de la nit, un reportatge en què el periodista gironí Gerard Bagué aprofundeix en la història de Frédéric Bourdin, un ciutadà francès de 30 anys especialitzat en fer-se passar per menor per viure en centres d’acollida. En la més espectacular de les seves suplantaciones, que li va costar sis anys de presó als Estats Units, Bourdin va fer-se passar durant quatre mesos per un menor desaparegut tres anys enrere, amb tanta eficàcia que la família del nen el va acceptar com a fill propi.

Podeu consultar les darreres novetats sobre el projecte a http://gbague.blog.lemonde.fr