Pols d'estels

Els que pensaven que l’assumpte de la degradació de Plutó havia acabat s’han equivocat.  Estan començant a sortir a la xarxa un munt d’iniciatives per a reivindicar el bon nom i l’honor de Plutó. Quasi totes, però, vénen dels Estats Units. Hauran d’esperar, però, almenys 3 anys, fins a la pròxima reunió de la Unió Astronòmica Internacional (IAU)  per decidir alguna cosa. La cosa promet ser divertida.

Com ja vaig dir en un post anterior, Plutó ha estat classificat en la darrera assemblea de la IAU com a planeta nan. La viquipèdia anglesa, sempre tan eficaç, ja fa dies que ha incorporat les darreres definicions.

Els nord-americans s’han quedat sense planeta doncs. Josep Emili Arias en parla molt bé a l’article publicat al Levante. (Posaré l’enllaç quan puga. Quina web més dolenta tenen…) Plutó, descobert el 1930 per Clyde Tombough, tot just en plena depressió americana, era tot un orgull nacional. Ampliar el Sistema Solar amb el 9é planeta!. M’acabe d’assabentar en aquest últim enllaç que aquest astrònom deia haver vist OVNIS i que creia fermament que els extraterrestres ja havien vingut(!)…

Michael E. Brown, codescobridor del cos 2003 UB313, popularment conegut per Xena, ja no serà el descobridor del 10é planeta del sistema solar, sinó que el fet que aquest cos siga més gran que Plutó ha portat més bé a eliminar Plutó de la llista de planetes. Ha passat a ser, per dir-ho d’alguna manera, l’assassí de Plutó. Mireu la pàgina web on descriu com van trobar Xena. Fixeu-vos en el titular de la pàgina. Està ratllat!

He fet una petita enquesta al voltant d’aquest tema entre els col·legues que es dediquen a les més variades branques de l’astronomia. Aquesta enquesta no té cap valor, podeu suposar-ho. Alguns, -la majoria- estem clarament a favor de la proposta que va triomfar. Jo m’hi incloc, per les raons que s’han exposat en l’anterior post en què parlava del tema.

D’altres estan en contra. Pensen que s’hauria d’haver acceptat que Plutó, Ceres i Xena, foren declarats planetes. L’estudi sistemàtic del cinturó de Kuiper portarà, sens dubte, a la descoberta de més cossos més enllà de Plutó. Que, així, si d’ací a 5 anys, diuen,  el Sistema Solar té 50 planetes més, doncs cap problema…

Finalment, estan els que podríem anomenar els historicistes. Diuen que, encara que Plutó no compleix els estàndards per ser un planeta, hauria pogut ser acceptat al club dels planetes per raons culturals. Plutó és un planeta per raons històriques. Els cossos descoberts a partir d’ara ja no ho seran. Tancar la porta i tirar la clau.  No us escandalitzeu. La ciència en general i l’astronomia en particular n’està plena de casos semblants. Per exemple, una nebulosa planetària és un núvol immens que envolta un estel de poca massa en les fases finals de la seua evolució.  Clarament no té res a veure a la formació planetària però ha conservat el nom de quan es pensava el contrari. També les supernoves no tenen res a veure amb les noves. Ni les estrelles noves són estrelles acabades de néixer sinó tota una altra cosa.

Però Plutó continua degradant-se. Se li acaba d’assignar el número 134340 pel Minor Planet Center. L’objecte transneptunià 2003 UB313 té el número 136199.

Els nord-americans són els que pitjor s’ho han pres. Ja hi ha moltes pàgines demanant la tornada per la porta gran del cos que orbita el Sol més enllà de Neptú.  Podeu veure aquesta, o bé aquesta. Si poseu per exemple al google “pluto save petition” obtindreu 326,000 pàgines.  També podeu comprar samarretes per donar suport a Plutó. O com diuen des de la revista Sky and Telescope, revista de divulgació molt popular: Was the pluto vote anti-american?

Avui he rebut aquesta.

PLUTO PETITION: Got an opinion about Pluto?  Sign the Pluto Petition:  

http://plutopetition.com

M’ha estat enviada avui pel servei de noticies de la NASA. Tots agranen cap a casa…

No hi ha res que dure per sempre. Plutó ha deixat de ser considerat un planeta del Sistema Solar. Aquesta decisió que a alguns els pot semblar arbitrària té, tanmateix, unes profundes raons.

Plutó va ser descobert l’any 1930 per l’astrònom nord-americà Clyde W. Tombaugh. Podeu veure l’interessant post de Juli Peretó d’avui mateix. Ja feia temps que les pertorbacions gravitatòries de l’òrbita de Neptú preveien que havia d’existir algun altre cos més enllà. Es tractava de trobar el planeta X, el desconegut. Tombaugh va tindre èxit i donat que es considerava que estava a les afores del Sistema Solar se li va assignar el nom de Plutó, déu de l’infern grecoromà. Més tard, l’any 1978, Jim Christy va descobrir-li un satèl·lit, Caront, nom del barquer que duia els morts a l’infern creuant el riu Estígia.

Plutó no ha deixat de sorprendre els astrònoms. La seua òrbita de 249 anys és tan el·líptica que a vegades entra dins de l’òrbita de Neptú però la gran inclinació orbital fa que no hi haja perill de col·lisió. A més, està format per una amalgama de roques (70%) i gels de nitrogen i metà congelat (30%). La seua atmosfera és intermitent, és a dir, normalment està congelada però quan està més prop del Sol, aquesta es vaporitza i durant uns anys gaudeix d’una lleugera capa gasosa de nitrogen i metà. La grandària de Plutó tampoc no és gran cosa ja que és més menut que la Lluna, les quatre grans llunes de Júpiter (Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo), Tritó i Tità.

Els altres planetes, des de Mercuri a Neptú tenen unes característiques més comunes, òrbites quasi circulars, poca inclinació orbital, etc. Però les característiques peculiars de Plutó havien estat acceptades com s’accepten les estranyeses de l’ovella negra de la família.

Les coses s’han capgirat, però, des de fa uns anys. Més enllà de Plutó han anat descobrint-se nous cossos celestes orbitant el Sol. Móns tan allunyats que el Sol només és l’estrella més brillant del cel, a unes temperatures fregant els 250 graus sota zero. És la zona del cinturó de Kuiper on es creu que existeixen milers de cossos. El descobriment de l’objecte 2003 UB 313 per un equip d’astrònoms de Califòrnia liderats per M. Brown i la constància que és un centenar de quilòmetres més gros que Plutó han acabat d’encendre la polèmica. Brown argumenta, amb raó, que si Plutó és considerat planeta, aquest nou cos, que anomena informalment Xena, que és més gran, també ho ha de ser.

Aquest fet ha portat a la Unió Astronòmica Internacional (IAU) a posicionar-se. Si s’accepta que Xena és un planeta, també ho ha de ser Ceres, el major dels asteroides; Caront, la lluna gegant de Plutó i segurament unes desenes de cossos que es descobriran més enllà de Plutó. No ha estat així, afortunadament. Les coses han anat d’una altra manera. Per primera vegada en la història s’ha posat una definició clara del que es considera un planeta. És un objecte que:

• a) orbita el Sol, sense ser un satèl·lit,
• b) té la massa suficient per a adquirir una forma d’equilibri hidrostàtic -siga més o menys esfèric- i
• c) domine el seu entorn, tot havent netejat la seua òrbita d’objectes menors.

Plutó clarament incompleix la condició c) ja que entra en l’òrbita de Neptú i aquest és molt més gran. Calia un premi de consolació per als nord-americans que de colp han perdut dos llocs en el rànquing de descobridors planetaris (Plutó i Xena). A més, i molt més important que això, calia donar lloc a l’allau d’objectes que s’espera descobrir en els pròxims anys en el cinturó de Kuiper. S’ha creat la classificació de planeta nan en què la condició c) no es compleix. De moment han entrat en aquest apartat Plutó, Ceres i Xena. I pròximament, segurament hi podrien entrar Caront, Vesta, Pal·las i Hygiea (asteroides)  si es demostra que són més o menys esfèrics.

La ciència, per principi, tracta de classificar i ordenar per poder comprendre. Aquesta és la utilitat última de tot el citat afer: comprendre el nostre Sistema Solar i la seua formació, ara que centenars de nous planetes s’estan descobrint al voltant d’altres estrelles.

A final de l’any passat el telescopi espacial Hubble va fotografiar dos nous satèl·lits al voltant de Plutó. Ara han rebut nom oficial: Nix i Hidra. Tot això dins de la polèmica entre els partidaris i detractors de rebaixar a Plutó el seu estatus de planeta.

El passat 31 d’octubre 2005 la NASA va anunciar la descoberta de dues noves llunes orbitant Plutó, el planeta més distant. Aquestes llunes permetran obtenir informació sobre el sistema de Plutó i sobre el cinturó de Kuiper, conjunt de milers de cossos gelats que orbiten el Sol més enllà de Neptú.

Ara acaben de posar nom a aquestes petites llunes: Nix i Hidra.

Els noms han estat aprovats per la Unió Astronòmica Internacional, l’únic organisme internacional amb competències per a la toponimia espacial. Aquests noms, però, no han estat posats a la babalà. Seguint la tradició d’associar els planetes i les seues llunes amb la mateixa familia mitològica o la mateixa saga, s’han posat noms relacionats amb l’infern d’on Plutó és el seu deu.

Nyx és la reina de la nit. Un dels seus fills és Caront, el barquer que pagant una moneda passa els morts a l’infern creuant el riu Estigia. Com que el nom Nyx ja estava usat en l’asteroide 3908 ara s’ha usat la seua versió egipcia Nix.

Hidra és la serp de nou caps amb una sang verinosa. Té cura de l’entrada de l’infern.  De vegades s’ha identificat a Hades, deu de l’infern, amb el deu romà Plutó. És el deu dels morts, fill de Cronos i de Rea i germà de Zeus i Posidó. Después del repartiment de l’Univers li va tocar la pitjor part: l’infern. Allí vivia junt a Perséfone, a qui va raptar per poder tenir parella.

Aquest nou descobriment ha excitat els astronoms planetaris i l’equip de la missió New Horizons de la Nasa que ha d’arribar a Plutó el 2015.

“Sentirem a parlar molt sobre  Nix i Hydra en els pròxims anys, ha dit el co-director de l’equip del descobriment, Alan Stern del Southwest Research Institute (SwRI) en Boulder, EUA. “Els astrònoms ja estan demanant temps d’observació en els telescopis més grans per a estudiar les seues òrbites i les seues propietats físiques. I quan finalment la missió News Horizons arribe al sistema de Plutó l’estiu del 2015 cada lluna serà cartografiada al detall.”

Plutó actualment un planeta segons la IAU, podria ser un més del conjunt de milers de cossos gelats del cinturó de Kuiper. Fins i tot ja se n’han descobert alguns més grans que ell. Molts són els arguments en contra. Per aclarir aquestes qüestions la IAU vol publicar una definició oficial de planeta el pròxim setembre de 2006. Aleshores sabrem si el podrem anomenar planeta o serà només un objecte més del cinturó de Kuiper.

Per a veure la foto més gran, feu botó dret amb el ratolí i trieu Visualitza la imatge o equivalent. Els usuaris de l’Internet Explorer hauran d’anar a Propietats, copiar-ne l’adreça i enganxar-la a una nova finestra. (gràcies a Marc Belzunces)