Pols d'estels

Quina alegria! El telescopi Meade ETX-70AT adquirit al supermercat Lidl va perfecte. Marcelino Álvarez de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) ha posat el seu savoir faire i l’ha configurat en 5 minuts. Ara cap al nord, ara busca una estrella, ara l’altra i ja està. És la joia perfecta per a un astrònom observacional. Una vegada configurat li dius ves allí i, increïble però cert, t’obeeix sense protestar.

Per acabar de fer el rodatge hem anat a una zona fosca de la Marxuquera de Gandia. La troballa del cúmul estel·lar M41, ben a prop de l’estel Sírius, ha estat un regal de la natura. Quants estels….

Segueix…

Ja feia temps que anava darrere del petit telescopi de Meade ETX-70AT que sembla que només ven Lidl al voltant de Nadal com a superoferta. Enguany és la meua, pensava, però el dia de l’oferta no vaig arribar a temps. Davant de mi, un aprenent d’astrònom s’emportava l’últim. Així que ja havia perdut l’esperança de poder-lo gaudir enguany. Però resulta que Paco Pavía (AAS) en va trobar un a Calp i va tindre l’amabilitat de comprar-me’l. Moltes gràcies, Paco!

El telescopi Meade ETX-70AT és del tipus refractor (de lents) amb un objectiu de 70 mm. La focal és només de 350 mm i per tant és pot considerar un telescopi petit. Però el que el fa gran és la seua lleugeresa, la seua facilitat d’ús i el més important te incorporat de sèrie el programa Autostar pel qual, una vegada li poses en quina posició terrestre et trobes, és a dir la latitud i longitud, l’hora i el dia en que estàs i una vegada ha trobat la posició de dues estrelles conegudes (només la primera vegada) el telescopi és capaç de saber on es situen tots els objectes celestes. Només has de dir-li on vols anar. Estels, nebuloses, cúmuls estel·lars i galàxies, tot a l’abast, pitjant només un botó.

Una vegada configurat el telescopi, s’havia d’estrenar en el seu camp. Els membres de l’AAS marxarem al camp d’observació de la Marxuquera per fer, potser, les darreres observacions del cometa 17P/ Holmes del qual ja vaig parlar en aquest apunt i per buscar el cometa 8P/ Tuttle que prometia molt però que actualment no passa de la magnitud 6 integrada (és a dir si concentrarem tota la lluminositat en un punt brillaria con un estel de 6ena magnitud, l’estel més dèbil visible a ull nu).
 

Jo vaig jugar amb la meua nova joguina. Prop de Sírius, sabia que existeix un cúmul estel·lar interessant, el M41, (foto, no meua). Allí estava l’agregat estel·lar. La meua guia del cel em diu que M41 és un cúmul obert situat a 2.300 anys llum i que conté unes 80 estels de magnitud 7. L’àrea de cel coberta és tan gran com la Lluna. La visió del cúmul, desenes d’estels sobre un fons de sutja,  em va donar tanta satisfacció que no vaig poder fer un crit d’alegria. Fins i tot, la foscor era tan gran que era capaç de veure’l a ull nu. Semblava el Pirineus, tot ple d’estelles. Després vaig buscar els planetes visibles. El més brillant és Mart, en mig de les banyes de Taurus i més avall Saturn ja havia eixit.

Avorrit de trobar tot el que ja coneixia al cel en pocs minuts de manera automàtica com el residu de la supernova de 1054, la M1, la galàxia d’Andròmeda M31, etc…, mentre que abans trigava desenes de minuts en trobar-ho a ull, vaig decidir utilitzar el programa Tonight’s Best del programa Autostar del telescopi. És un passeig real per les meravelles del cel només pijant un botó. Et fa unes ofertes que si les acceptes t’hi porta directament. Quantes nebuloses noves he vist, quants cúmuls estel·lars a l’abast de la mirada….

Els núvols alts del nord van començar a entelar el cel cap a la 1 de la matinada. Bon moment per fer l’última xerrada, desmuntar el telescopi i marxar cap a casa.

Foto: El meu regal de Reis. Un ETX-70AT. Enric Marco

Una veritable llàstima. La revista de medi ambient i natura Nat, que parla de problemàtiques ben actuals, sembla que deixarà de publicar-se el mes de març d’aquest any. Quina bona entrada d’any!

Una revista feta en català per a tot l’àmbit lingüístic on els temes de natura són els fonamentals però on els temes d’astronomia també hi tenen cabuda.

Ja em va sorprendre agradablement el febrer del 2005 quan va eixir el seu primer número. La natura, el medi ambient i les seues problemàtiques eren explicats en la meua llengua i amb una presència important de temes valencians. S’explicaven excursions possibles a fer prop de casa…

Segueix…

També em va agradar molt la presència d’articles de temàtica astronòmica. Recorde molt un que parlava de Tità, el satèl·lit de Saturn, i dels últims descobriments realitzats per la sonda europea Huygens que hi arribà el 2004. Els dibuixos, la infografia, era excel·lent en aquest article.

De tot això vaig parlar amb Maria Josep Picó, la directora de Nat,  quan presentà la revista a la Universitat de València el mes de maig passat. Ella ens contava el que costava trobar una persona que fera bons infogrames i com era una aposta personal que els temes ambientals referits al País Valencià hi foren presents.

Vaig tornar a coincidir amb Maria Josep Picó en les conferències al voltant dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira on va presentar el seu llibre El canvi climàtic a casa nostra de l’editorial Bromera i després va parlar dels tòpics mediàtics del canvi climàtic. En aquest apunt ja vaig parlar d’aquesta conferència. Després, en el torn de preguntes, la vaig veure molt interessada pels plans urbanitzadors d’algunes partides d’Alzira.

Maria Josep Picó, periodista valenciana, que ha treballat al diari Levante i que encara hi escrit una columna de medi ambient, ha emés un comunicat, segons conta Vilaweb, en què lamenta la fi del projecte, però alhora ressalta els assoliments de la revista durant els seus tres anys d’existència: que ha significat un pas endavant per a la ciència i la cultura del nostre país, que ha trencat molts tòpics amb una gran acceptació al País Valencià, i que ha demostrat que es pot fer comunicació ambiental i científica per a un públic no especialitzat, però amb el màxim rigor.

Esperem que no siga la fi de Nat i que altres empreses estiguen interessades en el projecte. No siga aquesta una altra finestra que es tanca per a la cultura en general i en especial per al País Valencià.

Foto: Portada de Nat, gener 2008, que acabe de comprar i en el que, per cert, apareix l’article L’aventura de fotografiar el Sol de Joan Manuel Bullón, company astrònom afeccionat, que ens presentà el seu llibre sobre eclipsis (pag. 3 i 4) a Gandia a l’Agrupació Astronòmica de la Safor el desembre del 2006.

Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes.

El cel d’hivern presenta la gran constel·lació d’Orió, gegant caçador, seguit de prop pels seus gossos, representats pels Cans Major i Menor. Als peus d’Orió hi podem veure la dèbil constel·lació de la Llebre (Lepus), animal que era la peça de cacera preferida del gegant. És una representació antiga ja que Eudoxe de Cnidos ja l’anomena Llebre al  segle IV a.C. i l’astrònom grec Ptolomeu l’inclou al seu tractat l’Almagest del segle II d.C.

Hi ha, però, altres mites associats a aquesta constel·lació de la llebre. Així, a l’antic Egipte, les seues estrelles s’associaven a la Barca d’Osiris, ja que estava prop de la constel·lació d’Eridanus que es relacionava amb el riu Nil. D’altra banda, els àrabs la coneixien com al-Nihal, els quatre Camells, que van a beure al riu Eridanus que flueix de l’estel Rigel a Orió.

L’estel més brillant de Lepus és Alfa Leporis o Arneb, que significa també la llebre. És un estel supergegant roig de magnitud aparent 2,6 situat a uns 1300 anys llum. És 15 vegades més massiu que el Sol i unes 60 vegades més gran.

Uns dels objectes més curiosos d’aquesta constel·lació és R Leporis, una estrella variable perquè la seua lluminositat té enormes variacions, entre les magnituds 6  i 12, és a dir es fa unes 251 vegades més dèbil, cada 14 mesos. D’un roig intens, és un dels astres més rogencs del cel, i ha estat anomenat l’estrella carmesí.

El planeta Mercuri es deixarà veure poc després de la posta del Sol però molt prop de l’horitzó Oest. Anirà guanyant en altura al llarg del mes, però la seua visió no passarà d’una hora després de l’ocàs. El dia 9 de gener una Lluna amb molt poca il·luminació solar es trobarà molt a prop del planeta i el dia 22 Mercuri es trobarà amb un distant Neptú.

Si després de la posta del Sol mirem cap a l’est, veurem alguna cosa més interessant. Mart, ja ben a prop de la Terra, brilla més que la majoria d’estrelles. Està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. El dia 19 la Lluna s’hi trobarà ben a prop.

El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit. Al principi de gener eixirà per l’est cap a les 23 h i cap a les 21 h a finals de mes.

Venus es veurà tot el mes, mentre que Júpiter serà visible al final de mes, tots dos cap al sud-est abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.

El dia 8 de gener tindrem una Lluna en fase de nova. El 15 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 22 de gener, i quart minvant el 30.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de gener 2008. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

La NASA està observant de prop l’asteroide 2007 WD5 que passarà molt a prop de Mart el pròxim 30 de gener de 2008. Tan a prop que hi ha la probabilitat d’1 entre 25 (3,9%) que xoque contra ell. En aquest cas els nostres telescopis terrestres i a l’espai veuran una violenta explosió còsmica i podem començar a preocupar-nos.

Els objectes NEO són cossos que orbiten el Sol amb trajectòries que intersecten l’òrbita de la Terra. Són, per tant, potencialment perillosos per al nostre planeta. Un xoc amb alguns d’aquests amb dimensions considerables podria acabar amb part o tota la vida a la Terra. De fet es creu que això ja passà fa 67 milions d’anys en el que es coneix com el límit K/T o extinció massiva del Cretaci-Terciari. Llavors prop del 50% dels generes biològics van desaparéixer, entre ells, la família completa de los tres ordres dels dinosaures.

Per tot això l’estudi d’aquests cossos es fonamental i hi ha diversos treballs en marxa a molt llocs del món per detectar-los i posteriorment eliminar-los o desviar-los.
L’asteroide 2007 WD5 és un objecte NEO. Va ser descobert fa poc, el 20 de novembre de 2007 a Arizona pel projecte Catalina Sky Survey. Primerament es va posar en la llista d’objectes perillosos ja que la seua òrbita passa prop de la de la Terra. Posteriorment, però, els astrònoms es van adonar que per a qui era realment perillós era per a Mart.
Els càlculs detallats de l’òrbita de l’asteroide de 50 metres mostren que passarà a només uns desenes de milers de quilòmetres del planeta el proper 30 de gener del 2008. Tanmateix hi ha certes incerteses en aquests càlculs i no està totalment descartat que 2007 WD5 acabe xocant contra Mart el dia 30 de gener a les 11:56 h. (hora de València). Si finalment ho fa, l’impacte serà brutal. L’objecte xocaria amb una velocitat d’uns 48000 km/s i creant un cràter d’uns 800 metres de diàmetre. L’energia de impacte arribaria a unes tres megatones.
Sort que passa a Mart, pensareu vosaltres, amables lectors. Però caldrà recordar que l’any 1908 un objecte de característiques similars xocà contra la Terra en Tunguska, Sibèria, (reconstrucció ací). L’ojecte no arriba a la superfície terrestre ja que el fregament amb l’atmosfera terrestre el desintegrà. Però l’enorme ona de xoc produïda devastà amplies zones de bosc a la tundra.
Cal vigilar els cels contra aquestes amenaces còsmiques. Alguns científics espanyols i  europeus estan fent projectes com Don Quijote per protegir-nos d’amenaces futures.

Foto: Imatge de l’encontre còsmic entre Mart i l’asteroide 2007 WD5. La fletxa blava indica la direcció de l’asteroide mentre que la banda taronja indica per on passarà aquest. NASA/JPL.

Diverses persones m’han demanat les últimes setmanes una llista de llibres de divulgació astronòmica. Jo ja fa temps que no en compre i els que tinc ja són obsolets així que m’he passejat per algunes llibreries de València i Gandia per fer una llista de llibres d’astronomia per a un lector sense massa coneixements previs. L’elecció d’un llibre determinat dependrà, al final, de cada lector.

L’altra és que la llista no és exhaustiva. Segur que hi ha molts més. Així que si en trobe algun altre més que considere interessant aniré comunicant-ho en aquest bloc.

He de dir que el criteri que he seguit per a la elecció dels llibres ha estat pedagògic. No m’agraden, per exemple, els llibres d’astronomia amb moltes fotos i poc de text. Per a fotos ja tenim internet, la Nasa i Apod.

Passe a posar la llista. Elegiu el que vos abellesca. De vegades posaré algú comentari.

Astronomía, Guias visuales de ESPASA, Ian Ridpath, 2007, ESPASA

Guía, constelaciones y mapas mensuales.

Molt detallada i molt visual.

Guía del Cielo 2008, Guía para observación a simple vista. Pedro Velasco y Telmo Fernández, 2007

Atlas Ilustrado del cielo. Atlas del Cielo. Susaeta.

Descubrir y compender el Cosmos. Guía pràctica para observar el cielo. Terence Dickinson, 2007 Tutor

Caido del cielo: guia para observar el firmamento de dia y de noche. John Naylor, Akal

!Bang! La historia completa del Universo. Patrick Moore, Chris Lintott i Brian May. Ed. Crítica. 2007.

Els autors d’aquest llibres són curiosos. Els dos primers són presentadors del programa de la BBC The Sky at Night. El tercer és el guitarrista de Queen que ara es dedica a l’astronomia i fins i tot ha fet tota o part de la seua tesi doctoral a l’Instituto de Astrofísica de Canarias.

A més a més mantenen la web Bang! The complete history… per posar-se en contacte amb els autors si és necessari.

El cielo al alcance de la mano. 50 experimentos de astronomía. Pierre Causeret,  Libsa, 2008.

Bé, això és tot de moment. Bon Nadal i fins l’altra.

Foto: May, Moore i Lintott, de la seua web.

Desitge a tots els lectors habituals i esporàdics d’aquest bloc d’astronomia una bona Nit de Nadal i unes boniques festes en familia. Aprofiteu per eixir al carrer aquesta nit i admireu la Lluna plena i una mica més amunt el planeta Mart, que ara està molt a prop.
Precisament avui Mart es troba en oposició.

Imatges del programa astronòmic lliure, també en català,  Stellarium.

Més de 500 valencians emprenyats protesten davant l’ajuntament de Gandia pel possible tancament del repetidor del Mondúver, la Safor.
 

Aquest dissabte 22 de desembre, a les 19:00 h, mentre la gent feia les seues compres de Nadal al centre històric de Gandia, plovia amb força. Això no ha impedit que centenars de persones de la Safor, valencians emprenyats, s’aplegaren a la plaça Major de Gandia per defensar un dret fonamental. Dret a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. Veieu sinó la constitució, article 20, apartat d).

Però no. La nostra Generalitat Valenciana ens priva d’un mitjà en valencià, no servicial a la política del PP i per tant censurable segons la seua visió de la política. Perquè no ens deixa tranquils?

La pluja ha deixar de caure un moment. Els paraigues s’han tancat i la gent s’han apretat per escoltar a l’actor Ximo Vidal, l’actor i director de Pluja Teatre. Tots els partits polítics de la comarca, a excepció del Partido Popular, han acudit a la concentració per defensar el nostre dret a pitjar el botó de la tele i veure una televisió en la nostra llengua. Els polítics portaven la pancarta, Joan Francesc Peris, d’Esquerra Verda, Agustí Cerdà, diputat d’ERC (o ERPV?), Josep Miquel Moya i Facund Puig, regidors de Gandia pel Bloc, Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa pel Bloc, Vicent Ribes, alcalde d’Almoines pel Bloc, Jordi Juan i Miquel Bononad, regidors del Bloc a Tavernes i Juli Ibáñez, regidor del Bloc a Simat entre altres.

Ah, i molts dels concentrats portaven la pancarta que ha fet famòs el conseller Rambla. Sobre això llegiu el que diu el mestre Partal.

Manifest d’ACPV llegit a Gandia per Ximo Vidal

Fotos: Enric Marco

Demà 22  de desembre, després d’uns dies de fret, pluja i, a alguns indrets, neu, arriba l’hivern al nostre país a les 07:08 hora local. El Sol es trobarà en el seu punt més baix a l’hemisferi nord. És el dia del solstici d’hivern. Fixeu-vos com està de baix i que llargues són les ombres. Encara que a la gent li sobte, el pròxim 2 de gener la Terra es trobarà en el punt més pròxim al Sol. Així que la distància no és el fet determinant del fret de l’hivern. La inclinació de l’eix de la Terra és el responsable que el Sol es trobe tan baix i que la seua il·luminació es repartesca en una major superfície sobre la Terra.

Veure més ….

El fet que demà el Sol es trobe en el seu punt més baix, vist des de l’hemisferi nord, implica també que la seua eixida i posta es produiran des d’algun punt del Sud-Est i del Sud-Oest respectivament. El recorregut pel cel serà ben curt donant només 9 h 23 min de llum a la Safor.

Hi ha diverses tradicions al voltant del solstici. El monument megalític de Stonehenge a Anglaterra és un veritable observatori astronòmic on els pobles neolítics observaven les eixides i postes del Sol i de la Lluna i els solsticis d’hivern i estiu. Precisament demà, si voleu i teniu temps, podeu aplegar-vos-hi. Centenars de persones si acostaran per veure entre les pedres l’eixida del Sol del primer dia de l’hivern.

Actualització: 22 de desembre 2007, 21:00. Ja estan disponible les fotos d’aquest matí a Stonenhenge en la web de la BBC. Ací a la Safor ha estat tot el dia plovent….

Més a prop podrieu acostar-vos a Otos, La Vall d’Albaida per veure com el rellotge de Sol que Joan Olivares té a sa casa Ca les Senyoretes assenyala l’entrada de l’hivern.

Hi ha molts refranys populars en català que fan referència a l’entrada de l’hivern i de les festes de Nadal. En aquest post de Victor Pàmies podeu veure els més coneguts si voleu passar una estona.

 Foto: Monument de Stonehenge.  Stefan Kühn.

Les preguntes que fa la gent als que ens dediquem a les coses de més amunt són de vegades d’allò més estranyes. Avui m’han demanat, per telèfon, si era possible posar-li nom a un estel i si això era un bon regal de Nadal.

Primerament la sorpresa, per a adonar-nos en quin país vivim. Després de contestar amablement la senyora en valencià, rep la següent resposta.
Estoy hablando con Barcelona? I jo, amablement, li dic que no. Li conteste des de València…

La pregunta era si es podia posar efectivament nom a un estel. Ho havia vist per internet i li semblava un bon regal. Es referia a certes empreses (també en Espanya) que fan l’agost venent fum. Li he dit que és equivalent a voler posar-li nom al teu arbre preferit i que senzillament és una estafa. Aquestes empreses et donen un certificat i la posició al cel de l’estel amb el teu nom però aquest nom no l’utilitzarà ningú més.

De fet, la majoria d’estels brillants del cel ja tenen un nom que prové dels antics grecs o àrabs. D’altres menys brillants tenen el seu nom o número en diversos catàlegs estel·lars compilats des de l’antiga Grècia (Hiparc) fins l’actualitat. La responsable actual de la diversa nomenclatura astronòmica, la que s’encarrega de posar nom a estels, planetes, satèl·lits i a qualsevol altre objecte celeste és la IAU (Unió Astronòmica Internacional). Aquesta unió dels astrònoms mundials ja ha dit la seua en aquest comunicat sobre l’afer de les estrelles en venda.

Així que ja ho sabeu. No compreu fum. Millor si convideu a la parella a un bon sopar….