Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

La primavera ja està ací

1

L’hivern ja és història. Finalment el Sol, en el seu camí aparent pel cel, ha creuat aquest matí a les 6:48 l’equador celeste. Aquest fet implica que el Sol ha eixit aquest matí exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. La durada de les hores de llum i les de nit seran avui exactament 12 hores cadascuna a qualsevol punt del planeta. És el dia de l’equinocci de primavera.

Aquest dia i la primavera mateixa estan associades a velles i boniques tradicions culturals. Des de la mitologia grego-romana fins a les nostres festes més populars, les falles.

Segueix …

Associem la primavera al renàixer de la natura, a la tornada dels ocells, a l’allargament de les hores de llum solar.

La nimfa Flora era la patrona de la potència vegetativa, de tot el que floreix, de la primavera. A Ovidi se li atribueix la llegenda per la qual un dia de primavera el déu dels vents Zèfir, en veure-la passejant, s’hi va enamorar i sense pensar-s’ho gens la va raptar. Després, però, es va celebrar el convenient matrimoni. Zèfir li va donar el poder de regnar sobre totes les flors.

Altra llegenda l’associa al naixement del déu Mart. Juno, esposa de Júpiter, volia tenir un fill però sense contacte masculí. Demanà consell a Flora que li oferí una flor que amb el seu contacte era suficient per deixar embarassada una dona. Juno va poder tenir un fill que dóna nom al primer mes de la primavera (Mart — Març).

Durant molt de temps el començament de l’any se celebrava per l’equinocci de primavera. Segons Joan Amades i el seu Costumari Català, fins el 153 a.C. Roma començava l’any en aquestes dates. La gent popular, però, no va deixar de celebrar festes al trànsit de les dues estacions. Tant és així que a França persistí la festa de Cap d’Any pel mes de març fins el 1653 i el papa Innocenci XII no l’establí al primer dia de gener fins el 1657.

La primavera també és temps de renovació, de cremar les coses velles i tindre’n de noves. Quin és, sinó, l’origen de les festes de primavera més sentides al País Valencià, les falles?

L’origen de la festa fallera és pagà i prové del costum llatí d’encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant, a la ciutat de València, aquesta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells als final de l’hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, ja que és el seu patró.

Alfons Llorenç, periodista i filoleg, s’ha dedicat darrerament  a estudiar el folclore arreu del País Valencià. Podeu llegir el seu estudi de l’origen de les falles.

Foto: Flor de l’ofrena a la Mare de Déu. Falles 2008.  Enric Marco

Falles i Setmana Santa, una barreja netament valenciana

1

Avui, Diumenge de Rams, les Falles estan ja pràcticament muntades a moltes poblacions valencianes. Durant els pròxims dies, els vestits de fallers i falleres i els capirots s’aniran alternant fins dimecres, Sant Josep i Dimecres Sant alhora. Quin dilema per als amants de les dues festivitats!

La culpa de tot prové d’un temps molt llunyà. L’any 325, el concili de Nicea, convocat per l’emperador Constantí, va determinar la manera de calcular la data de la Pasqua cristiana. A partir d’aquell moment la festivitat del diumenge de Pasqua serà sempre el diumenge següent a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Pasqua és, per tant, des de llavors, una festa mòbil i aquest fer pot causar que la Setmana Santa, la setmana anterior a Pasqua, coincidesca amb la festivitat de Sant Josep…

Josep Emili Àrias ha publicat un article a la revista comarcal Quinzedies on explica detalladament les causes de tot aquest embolic…. (Vull llegir la resta de l’article)

Foto: La falla Portal de Valldigna i les banderes de la confraria del Sant Crist a Tavernes de la Valldigna. 2008. Enric Marco

Segueix…

Un barreig de Falles i capirots


Josep Emili Àrias

Agrupació Astronòmica de la Safor

                                          

Aquesta Setmana Santa de 2008, la singularitat de l’astronomia litúrgica ens deixarà inesborrables imatges per al record, com l’episodi de tenir desplegat damunt del llit la roba de faller/a junt a la de confrare i, així, anar alternant-les.

 

A l’any 1582, ja era molt evident el desfasament que acumulava l’any civil del calendari julià sobre l’any solar o tròpic. Al calendari julià, establit per Juli Cèsar el 45 aC., cada any civil excedia de l’any solar en 11 min i 14 s. Amb el pas dels segles el desfasament acumulat ja es comptava per dies, i provocava que el referent estacional dels equinoccis (el principi de la primavera i tardor) se’n separara a raó d’un dia cada 128 anys. És per açò que el papa Gregori XIII, de la mà dels erudits Luigi Lilio i Cristòfol Clavius, estimà urgent la promulgació de la Reforma gregoriana (Butlla papal del 24 de febrer de 1582, Inter Gravissimas) per establir un nou calendari occidental amb el motiu fonamental de restablir la litúrgia mòbil de la Pasqua (Diumenge de Resurrecció) al seu lloc original, al mateix temps que ho fa la Pasqua jueva, però sempre després del pleniluni (Lluna plena) corresponent al dia 14é del mes Nisan del calendari lunar hebreu, en cronologia al que diu l’Evangeli (Joan, 18, 38-39). A l’octubre de l’any 1582 s’hagueren d’eliminar 10 dies, passant directament del dia 4 al 15 d’octubre. A més, per ajustar millor l’any civil a l’any solar deixaren de ser anys de traspàs (any bixest) tots el finals de segle acabats en 00, llevat que foren divisibles per 400. De no haver-se escomés aquesta Reforma gregoriana, hui, la Pasqua s’hagués encavallat damunt l’estiu.

 

El que mai sospità el papa Gregori XIII és que la festivitat del patriarca sant Josep agafara tanta volada a finals del segle XX, convertint-se aquest 19 de Març en la festivitat de Falles, la festa lúdica més universal i emblemàtica a les terres valencianes, i que, en rares ocasions, cau dins de la Setmana Santa, inclús, desvirtuant el mateix Dijous Sant.

 

Ben cert és, que quan la mobilitat de la Pasqua cau molt primerenca i el 19 de març cau dins la Setmana Santa o, fins i tot al mateix Diumenge de Rams, l’església catòlica té per norma canònica endarrerir la solemnitat litúrgica del patriarca sant Josep per postposar-la al dilluns següent al segon diumenge de Pasqua (dilluns de sant Vicent i dia dels Combregats). Però, l’església catòlica no guarda cap potestat sobre la festa pagana de la Cremà de les falles, ja caiga en Dimecres Sant o en Dijous Sant. El foc i les flames són inamovibles a la nit de sant Josep, com així ho han testimoniat les cròniques locals de l’època. 

 

La simultaneïtat d’aquestes dues festivitats, tan antagòniques, no hem de valorar-la com un incident. Més bé, estan obligades a entendre’s i cohabitar dins d’aquesta insòlita Setmana Santa i Fallera i mostrant sempre el bon fer de les dues comissions locals gandianes, la Junta Local Fallera i la Junta Major de Germandats. La següent conjunció, en què un Dimecres Sant caurà en Setmana Santa, ja serà un 19 de març de l’any 2160.

 

Un repàs a les Falles Santes a Gandia

 

Incontestablement les Falles de 2008 es cremaran la nit de la Cremà del Dimecres Sant. Malgrat això, moltes d’elles s’allargaran fins la matinada del Dijous Sant. Sembla doncs, que és Gandia la ciutat fallera que dóna les últimes flames i el darrer caliu per acomiadar el seu memorable patró faller. 

Digam que a finals del s. XIX i primeres dècades del XX a València i Gandia, i pel que feien altres poblacions de l’òrbita fallera, la novençana activitat fallera estava només lligada a un únic dia faller-festiu, el 19 de març.

 

El 1761 i 1818 foren les pasqües més primerenques (Diumenge de Pasqua, 22 de març), caient el 19 de març (sant Josep) el mateix Dijous Sant. Està clar, que Gandia encara no mostrava cap activitat fallera.

 

El 1894, sant Josep caigué Dilluns Sant però a Gandia aquell any no es plantà cap monument artístic faller. Encara que ja feia nou anys (1885) que Gandia s’havia estrenat en el seu periple faller plantant una falla artística al carrer Major, d’aleshores ençà, la festa fallera no revisqué fins el 1898.

 

El 1913, sant Josep caigué Dimecres Sant. Però al període que va del 1905 fins al 1927, Gandia tingué un fosca aturada de la festa fallera. Com, així, ho reflecteixen les cròniques d’eixe any pel que fan les publicacions mensuals i quinzenals de Fontilles i Revista de Gandía, respectivament, les quals no donen cap menció d’activitat fallera a Gandia. S’ha de dir que en aquests moments les falles encara resultaven molt poc participatives i, a més, que eren desacreditades per l’alta burgesia i per les autoritats locals i eclesiàstiques que les consideraven com marginals manifestacions pseudo-artístiques i incultes del poble baix. El poder local encara mirava amb recel el moviment faller.

 

No seria fins l’any 1928 (inici de l’època moderna fallera) quan, de manera definitiva, la població de Gandia començà a il·lusionar-se de valent en la seua festa fallera. Aquest any es va publicar el primer cartell de Falles i un llibret de festes amb el programa de tres dies festius. La festa fallera quedà institucionalitzada a Gandia. 

 

El 1940, primer any de la postguerra, sant Josep caigué en Dimarts Sant. En la mateixa matinada del 19 de març s’improvisa en Gandía un únic monument faller en l’antic Carrer del Forn, amb el títol, “Per bona chica i honrà, mireu-la com l’han deixat .

El 1951, sant Josep-Falles caigué Dilluns Sant. Gandia ja despuntava com a una ciutat fallera. La nit d’aquest Dilluns Sant foren cremades sis falles majors.

Els anys 1967, 1978 i 1989, sant Josep caigué en Diumenge de Rams i en la nit d’aquests mateixos diumenges foren cremades les falles.

 

Què passarà a les Falles de 2285?  

 

Queda molt lluny l’any 2285 i no sabem quin serà l’esdevenir del món, però al calendari perpetu de març de 2285 tindrem la Pasqua el més aviat possible. El dia 19 de març serà Dijous Sant i, eixa nit, per a molts cristians valencians es donarà una dualitat entre l’anar-se’n a la Cremà o el recollir-se’n a la silenciosa Vigília de la Passió de Jesucrist.

No obstant això estadísticament, el que caiga un Dijous Sant damunt del 19 de març, ocorre una mitjana de huit vegades en poc més de 14 segles. L’última vegada que passà fou l’any 1818. Per tant, en l’amplitud temporal que va de l’any 1600 al 3000, el Diumenge de Pasqua cau només huit vegades al seu límit més enjorn del 22 de març.      

 

Anys de fallida, 1974, 2076, …

 

El fet que el Càlcul canònic pasqual i les seues epactes anuals foren computades, a perpetuïtat, utilitzant les inexactes taules lunars cícliques de Metó amb una imprecisa oscil·lació de 0,58 dies i una errada de 2 h 05 min per cada cicle metònic; tot açò ha dut que, molt a la llarga, es donen els anomenats «anys de fallida». Ço és, parlem d’eixos insòlits anys en què l’edat o fase lunar que prediuen les taules lunars de Metó difereix en un dia, bé endarrerint-se o bé avançant-se, a la fase lunar que mostren al llunari astronòmic dels actuals calendaris.

El calendari de 1974 mostrava que el primer episodi astronòmic de Lluna plena (després de l’equinocci) era el dissabte 6 d’abril a les 20 h 58 min. Per contra, les legitimades taules lunars de Metó, dins del Càlcul canònic pasqual, predigué que ocorria el diumenge 7 d’abril. En caure diumenge, la Pasqua quedava desplaçada al següent diumenge, dia 14 d’abril. Quan en realitat la Pasquahavia d’haver caigut el diumenge 7 d’abril. En eixe moment, les ancestrals taules lunars de Metó anaven endarrerides 13 hores.         

  

   Sinopsi del treball: Arias, Josep Emili (2008): «Quan l’astronomia litúrgica barreja falles i capirots», Huygens vol. 71 (AAS).

Publicat dins de La Terra | Deixa un comentari

Tot recordant l’Ovidi

0

Ovidi Montllor va ser recordat dissabte a Ca les Senyoretes a Otos amb la projecció d’una de les seues més famoses pel·lícules Con el culo al aire de Carles Mira. Després del sopar, Miquel Gil ens cantà cançons de l’Ovidi i també de les seues pròpies fins a altes hores de la matinada. Alguns presents a la sala s’afegiren a la festa recitant poemes de l’artista d’Alcoi.

Segueix …

Com cada any, al voltant del 10 de març, celebrem l’aniversari de Sant Ovidi, el nostre cantant més estimat. Enguany, a la casa rural de Joan i Assumpció a Otos, els amics del cantant no volíen deixar de celebrar l’esdeveniment.

La festa va començar amb la projecció de la pel·lícula Con el culo al aire (Cartell) de Carles Mira. Abans, però, el director de cine i amic del poeta, Toni Canet, va fer la seua presentació. Aquesta sàtira de la societat valenciana dels 70 i 80 ens mostra un gran treball de l’Ovidi, que comparteix repartiment amb Joan Monleon (que se n’ha fet d’ell?) i amb una aparició fugaç de Paco Muñoz….

En acabar la pel·lícula i saludar als blocaires de la Vall d’Albaida, Àngel Canet i Pep Albinyana, ens seierem a sopar un menú exquisit confeccionat per la cuinera major de la casa, Assumpció. Temps de conversa i anàlisi pre-electoral…..Que passarà demà en les votaes?… Pensavem….

Una vegada ben sopats buscàrem seient a la sala multi-usos i d’espectacles de Ca les Senyoretes. Miquel Gil i la seua colla, entre espontània i improvisada,  ja assajaven de valent davant del gran tapís de Jordi Albinyana…

Miquel Gil començà amb un intimista Homenatge a Teresa. Aquesta preciosa cançó sempre m’ha posat la pell de gallina per la seua sensibilitat.

Contínuà amb el seu repertori actual i també cançons d’Altall, grup mític dels 70 i 80, del qual formà part. D’aquest grup cantà Lladres del disc Quan el mal ve d’Almansa.

La festa anà animant-se. Alguns espontanis s’atreviren. El forner del Raval de Xàtiva, tal com ell mateix es presentà, ens recità uns poemes de l’Ovidi amb molt de sentiment.

D’altres persones del públic també participaren en la festa. L’escriptor Toni Espí ens recità un poema ple de sons difícils de dir per a les noves generacions. El romanç dels lladres deixà a tots bocabadats….

A les dues ja tocades ens haguerem de marxar. Per unes causes o altres, per obligació o per vocació, ens tocava estar al dia següent en diverses meses electorals. I calia matinar…. Però la festa continuava…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

La mort del milicià, altra volta

2
Publicat el 4 de març de 2008

Fa uns dos anys vaig quedar atrapats en l’estudi de la famosa foto de la mort del milicià. Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer van rodar el documental La sombra del iceberg amb l’ajut de Xavier Crespo de la productora Dacsa. En aquesta obra qüestionen diversos aspectes de la fotografia més famosa de la Guerra Civil.

Com a astrònom vaig col·laborar en l’obra en calcular l’hora aproximada en que es va fer la foto a partir de l’estudi de l’ombra que fa el milicià.

En un altre apunt ja vaig parlar de l’estrena del documental a la Mostra de València. Allí podeu anar si voleu saber coses generals. El diumenge passat, però, en la secció comarcal del diari Levante va eixir una entrevista que em feren ja fa un temps. Donat que fora de la Safor poca gent l’haurà pogut llegir, vos deixe adjuntat l’article en aquest apunt per si algú té algun interés.

El titular és un pel massa exagerat però aquest aspecte és la marca de la casa Levante.

 

Publicat dins de Cinema | Deixa un comentari

El cel de març de 2008

1
Publicat el 2 de març de 2008

Aquest mes no trobarem cap objecte interessant mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol. Només si mirem cap al sud i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart.

El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo. Bona oportunitat per observar-lo.

Venus es veurà tot el mes cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol.

L’hivern finalment acaba i la primavera comença el dia 20 de març. El dia 30 tornen a avançar l’hora. És el principi de l’horari d’estiu.

Segueix …

En el cel d’hivern podem trobar algunes petites constel·lacions amb denominacions modernes. Una d’elles és la Brúixola (Pyxis). Des d’aquestes latituds on ens trobem, apareix ben a prop de l’horitzó i és difícil de veure. On és fàcilment visible és a l’hemisferi sud. L’astrònom Nicolas Louis de Lacaille la va inventar durant la seua exploració dels cels australs entre els anys 1751 i 1752. Es creu que vol representar la brúixola que duia l’Argo Navis, la nau que dugué a Jasó i els argonautes a buscar el Velló d’Or. Ara cal pensar que això és un anacronisme ja que els antics grecs no coneixien la brúixola. L’antiga i immensa constel·lació d’Argo Navis va ser dividida per Lacaille mateix en les modernes Carina, Puppis i Vela.

L’objecte més curiós que hi podem trobar és T Pyxidis, una nova recurrent, una estrella que cada 19 anys augmenta la seua lluminositat des de la magnitud 14 fins a la magnitud 6, visible a ull nu en bones condicions de foscor. Realment és un sistema binari, format per una estrella nana blanca i una estrella molt evolucionada que orbiten una al voltant de l’altra. Part de la matèria d’aquesta última estrella, formada per hidrogen i heli, cau sobre la nana blanca i quan adquireix una temperatura crítica esclata en una reacció termonuclear creant nous elements químics i augmentant de manera enorme la seua lluminositat.

Aquest mes no trobarem cap objecte interessant mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol. Només si mirem cap al sud i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. El planeta, que ara brilla més que la majoria d’estrelles, està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. A llarg de març anirà, dia a dia, movent-se cap a la constel·lació de Geminis i convergint el dia 30 amb l’estrella Mebsuta, a la qual s’acostarà a uns 16 minuts d’arc, la meitat del diàmetre lunar. El planeta Saturn serà observable tota la nit en la constel·lació de Leo. Bona oportunitat per observar-lo.

Venus es veurà tot el mes cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. La seua visió no serà molt interessant ja que es va acostant cada vegada més a la direcció del Sol i s’hi veurà molt malament.

El dia 7 de març tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de març la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de març, i quart minvant el 29.

El dia 20 de març, a les 5:36 hores, el Sol deixarà de trobar-se en l’hemisferi sud i creuarà l’equador celeste de cami a l’hemisferi nord. Començarà la primavera. Ja en parlarem llargament.

A més el dia 30, darrer diumenge de març, el rellotge s’avançarà una hora, entrant en l’anomenat horari d’estiu. També en parlarem.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de març de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Imatge: Pyxis sobre el pal de la Nau Argos en el catàleg Uranographia de Johann Bode (1801).

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de març 2008. Vàlid per al dia 1 de març a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Perquè serà?

2
Publicat el 2 de març de 2008

Les estadístiques d’aquest bloc em permeten saber quins articles han tingut més èxit i quins han passat sense pena ni glòria. Aquesta seria la interacció indirecta amb els lectors. Després també està la interacció directa amb els lectors a través dels comentaris. Amb els que deixen la seua opinió pots contactar i contrastar. Totes dues formes de rebre informació dels usuaris del teu bloc són importants.

Dic tot acò perque des de que existeixen les estadístiques (juny 2006) les lectures a un article meu no paren de creixer. Però no es tracta del tema de Plutó que va tindre (i té) cert èxit. És tracta de les explicacions de El cel de juny de 2006 . Donat que per les seues característiques aquest article era efímer no entenc el continuat interés en accedir a ell i llegir-lo. Ara que l’article ha passat de les 1000 lectures, crec que és un bon moment per preguntar el perquè d’aquest interés..

Algú m’ho podria explicar!!! Perquè es continua llegint?

Si punxeu a Vull llegir la resta de l’article podreu veure les estadístiques

Segueix…

Estadístiques del bloc Pols d’Estels

Entrades més visitades des de l’inici

Foto: El Gran Interrogant: Port Macquarie, Austràlia, Mark & Maria

Publicat dins de Personal | Deixa un comentari

L’exploració espacial a casa

0
He sentit moltes vegades criticar els programes espacials, tant el de la NASA o el nostre de l’ESA, perquè explorar l’espai és balafiar els diners dels contribuents. Millor fóra usar-los en necessitats més terrenals. Jo sempre els he dit a les persones que pensen això que els diferents aparells fets per a us a l’espai tenen una aplicació a la vida diària. No els he acabat de convèncer.

La veritat és que la llista de ginys que usem a casa o la ciutat que provenen de l’espai és immensa. Des de pasta dental que es pot ingerir (ideal per nens), guitarres elèctriques, purificadors naturals d’aire, micros i altaveus inal·làmbrics, visualització 3D, bombetes de llum de baix consum, esportives, cascos de ciclista, sensors d’incendis, materials autoil·luminats, pneumàtics, ….

Així que si alguna vegada s’ha preguntat quin és l’impacte de l’exploració espacial en la seua vida diària pot visitar la pàgina web interactiva que la NASA acaba de posar en marxa. Aquesta web ens permet conéixer les aplicacions de la tecnologia espacial en la nostra casa i en les nostres ciutats.

Dos detalls: S’ha de tindre instal·lat el Adobe Flash Player i l’altra és que la pàgina està en anglés. Però us assegure que la visita s’ho val. Aneu navegant per la casa o la ciutat descobrint les aplicacions espacials.

La web a visitar és NASA at Home, NASA in Your City. Una vegada dins punxeu altra vegada l’enllaç Nasa at home… i us trobareu dues possibilitats: visitar la casa o la ciutat. Una vegada elegida una o l’altra podreu navegar per ella i veure els diferents utensilis provinents de l’exploració de l’espai. Sempre podreu tornar cap enrere per tafanejar els altres indrets… La visita és molt interactiva.

Que s’ho passeu bé….

Foto: Imatge de la web de la NASA.

Anem a comptar estels

3

Constel·lació Orió

Observar els camins del cel, les seues constel·lacions, planetes i nebuloses brillants pot deixar de ser ben aviat un assumpte a l’abast de tothom. Caldrà anar-se’n al desert del Sàhara o a la Cara Oculta de la Lluna per veure alguna cosa. La il·luminació exagerada, de nous rics, està apagant a poc a poc el cel nocturn a les noves generacions. A València, l’alcaldesa Rita Barberà s’entesta a posar més i més fanals i les constel·lacions dèbils ja han desaparegut. Com explicarem les històries del cel, Zeus transmutat en Cigne perseguint mortals, si ja no som capaços de veure les figures?

Dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que contava ahir, i com a prova del que farem l’any que ve, hi ha una experiència que podem fer a casa per a mesurar com de malament tenim el cel a sobre nostre. El cel hauria de ser negre com la sutja per la nit però malauradament ja no ho és enlloc. El nostre experiment tracta de comptar estels de la constel·lació d’Orió. Quan més en veiem més fosc tindrem el nostre firmament. Però és també un projecte col·laboratiu. Les dades recollides les podem enviar a una web on les compararan amb les d’altres parts del món. D’aquesta manera tindrem una mesura global del problema de la contaminació lumínica.

Segueix …

La iniciativa s’anomena Globe at night i sembla que ja uns anys que la fan. L’objectiu immediat és mesurar la contaminació lumínica només comptant els estels visibles de la Constel·lació d’Orió que poden veure’s a ull nu. Per això es facilita una sèrie de mapes centrats en aquesta constel·lació fàcilment visible. Cada mapa reprodueix els estels visibles fins a una certa magnitud aparent. Cal elegir el que més s’assemble a la visió que teniu al vostre lloc d’observació. El projecte serà vigent entre el 25 de febrer i el 8 de març de 2008.

Els passos a seguir per a una observació cooperativa a nivell global serien (podeu descarregar-vos el fullet en castellà, en pdf, en aquest enllaç):
1. Troba la latitud i longitud del lloc des d’on observes. Per això pots anar al Google Earth i situar-te al punt des d’on has observat, o utilitzar Maporama que donada la teua adreça et dóna el mapa, la latitud i la longitud del lloc.

2. Troba la constel·lació d’Orió. Aquesta és més fàcil si heu llegit els meus apunts del cel del mes. Podeu veure, per exemple el mapa de febrer de 2008. És una constel·lació molt fàcil de trobar i ara, a la posta de Sol es troba cap al Sud.

3. Mapa d’Orió més semblant al que veieu al vostre lloc d’observació. Hi ha diversos mapes de la constel·lació d’Orió per a diversos nivells de contaminació lumínica. Elegiu el que s’assemble més al que veieu. Aquest enllaç en anglés, vos dóna els diversos mapes.

4. Enviar l’observació. Una vegada feta l’observació cal que siga útil. Cal compartir-la amb la resta d’observadors per a tenir una visió global del problema de la contaminació lumínica. Heu d’enviar les dades a la web de Globe at Night. Et demanaran la latitud i longitud del lloc i quin mapa d’Orió veus. Si algú no vol enviar-ho directament pot enviar-me les dades com a comentari (Dia, hora, Latitud, Longitud i quin mapa) i jo les posaré en la web.

5. Comparar les dades. És la part més interessant. Una vegada feta la teua observació i enviada podràs comparar les teues dades amb les enviades per centenars o milers d’observadors arreu del món.

Bé anim. A veure l’estat lamentable del planeta….

Aquest enllaç del Planetari de Pamplona, en castellà, ens ho explica d’allò més bé.

Publicat dins de Cel fosc, IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’Any Internacional de l’Astronomia

0
Fa ara 399 anys l’astrònom Galileo Galilei va mirar el cel per primera vegada amb el seu telescopi. Els descobriments que va fer amb aquest instrument van capgirar per sempre el nostre coneixement de l’Univers.
És per això que la Unió Astronòmica Internacional i la Unesco han declarat 2009, Any Internacional de l’Astronomia, just quan es complesquen 400 anys justos.
Els objectius d’aquest any és acostar aquesta ciència al públic en general i amb aquest propòsit s’estan dissenyant un muntó d’activitats per a fer a casa, en família o a l’escola.
En aquest bloc i sota la categoria IYA2009 posaré totes les activitats a realitzar. Algunes ja comencen a fer-se aquests dies.

Segueix…

La Unió Astronòmica Internacional va llençar la proposta de declarar 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia (des d’ara, IYA2009). La UNESCO ha adoptat aquesta proposta. El lema, dificil de traduir:"The Universe, Yours to Discover” ha estat adaptat a diverses llengues, malgrat que encara no al català. Significa alguna cosa com L’univers per a que el descobresques. IYA2009 té el seu origen en la commemoració del 400é aniversari de la primera observació telescòpica de Galileo Galilei. Preten ser una celebració global de l’astronomia i de la seua contribució a la societat i la cultura. Es farà molt d’enfasi en l’educació i l’interés dels joves. Moltes de les activitats previstes es faran a nivell global/mundial per a que simultaniàment es realitzen a tot arreu. L’IY2009 s’estructura per estats.

A l’Instituto Astrofísico de Andalucia s’hi troba la seu del node de l’estat espanyol. A mitjan mes de gener s’hi va realitzar una reunió general per preparar les activitats a desenvolupar a l’estat. La web de AIA-IYA2009 dóna complida informació de tot el que es va a fer.

En pròxims apunts proposaré algunes activitats a realitzar. Seran fàcils de fer. Si voleu col·laborar en el coneixement d’aquesta ciència, que l’any que ve fa anys rodons, sereu benvinguts.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Dijous de bon matí: eclipsi de Lluna

4
La nit del dimecres 20 al dijous 21, amb permís dels núvols, observarem un interessant eclipsi total de Lluna. El nostre satèl·lit s’anirà enfosquint a poc a poc i adquirint una tonalitat rogenca. Haureu però de matinar…. El màxim de foscor lunar ocorrerà a les 4:26 de la matinada del dijous!

L’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Així normalment la Lluna passa per dalt o per baix del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra i, per tant, no es produeixen eclipsis. Però en els punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites (els nodes), el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats.

Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la matinda del dijous el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.

Podem veure un esquema detallat de l’eclipsi. Els moments destacats de l’eclipsi del 21 de febrer de 2008 són els següents:

Moments destacats Hores, minuts i segons
Començament de l’eclipsi parcial 02:43 
Començament de l’eclipsi total 04:01
Màxim de l’eclipsi 04:26
Final de l’eclipsi total 04:51
Final de l’eclipsi parcial 06:09

Així que l’eclipsi es produirà en unes hores totalment intempestives en plena setmana laboral. No espere moltes fotos de valents insomnes…

Podem esperar a altres eclipsis lunars. La perspectiva no és, però, molt engrescadora. El 16 d’agost de 2008 podrem veure en millors condicions un eclipsi  parcial de Lluna. Tindrem un eclipsi lleugerament parcial el 31 de desembre de 2009,… Després res d’interessant fins el 28 de setembre del 2015 en que després de molts anys tindrem un eclipsi de Lluna complet.
 Així que ja sabeu. Si no voleu esperar 7 anys caldrà agafar la manta al coll i l’abric, eixir a fora i admirar un dels fenomens més curiosos de l’astronomia.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor en dóna detalls al seu butlletí quinzenal.

Que el Sol i la Lluna, amb les seues diferents grandàries, es troben a les distàncies justes de la Terra per a que, des de la seua superfície, els dos objectes celestes semblen iguals de grans, i que aquest fet posibilite el fenomen dels eclipsis, és una de les grans casualitats de la natura i de la qual no deixe de meravellar-me.

Foto: Eclipsi de Lluna del 3 de març 2007. Enric Marco

Send my love to the aliens!

4

Send my love to the aliens! Això és que ha dit Sir Paul McCartney en saber que la NASA ha transmés aquesta matinada, hora central europea, la cançó "Across The Universe" dels Beatles cap a l’estel polar.

La NASA fa enguany 50 anys. També en fa 50 de l’enlairament del primer satèl·lit nord-americà Explorer 1 i 45 de la posada en marxa de la Xarxa de l’Espai Profund de la NASA, conjunt de grans antenes repartides per tot el món. Amb elles es poden controlar les sondes enviades als planetes llunyans, com Júpiter o Saturn. Un conjunt d’aquestes antenes es troben a Robledo de Chavela, prop de Madrid.

Per commemorar tot això, la NASA ha enviat aquesta matinada, amb les seues antenes, un flux de ràdio amb la codificació digital de la cançó cap a l’estrella polar. Aquesta es troba allunyada 431 anys llum de nosaltres i per tant els possibles habitants dels planetes que orbiten al seu voltant ho rebran d’ací a 431 anys. 

Sir Paul McCartney i la vídua de John Lennon, Yoko Ono, s’han mostrat entusiasmats per la idea de la agència espacial. Yoko Ono ha dit, fins i tot, que: "Veig que aquest és el principi d’una nova era en la qual ens comunicàrem amb milers de milions de planetes per tot l’univers".

No és, però, el primer missatge enviat a l’espai. Ja s’ha transmés un missatge a M13, per exemple. Cal també recordar que ja fa més de 100 anys que Marconi va fer les primeres comunicacions per ràdio a través de l’Atlàntic i que per tant al voltant de la Terra ja existeix una esfera de 100 anys de radi on els possibles extraterrestres ja coneixen la nostra presència.

Els fans dels Beatles ja han declarat aquest 4 de febrer (5 de febrer ja ací) com el dia d’Across The Universe. La NASA ens invita a que escoltem la cançó al mateix temps que ells l’envien a creuar l’univers…. 

El cel de febrer de 2008

3
El cel d’hivern presenta les més belles constel·lacions del cel. Algunes grans i amb estrelles brillants com Orió, Taure o Auriga; d’altres poc destacables com l’Unicorn (Monoceros). Aquest cavall mític amb una banya al cap en forma d’espiral se’l considera molt sovint símbol de la castedat i la puresa. El conjunt d’estrelles dèbils entre Can Minor i Major a l’esquerra d’Orió van ser agrupades sota la figura d’aquest animal mitològic, l’any 1613, per l’astrònom holandés Pieter Platevoit (en forma llatinitzada Petrus Plancius).

Segueix…

Aquesta constel·lació de Monoceros es troba sobre la Via Làctia, aspecte que presenta la nostra galàxia vista des de la Terra. En Unicorn es poden trobar multitud d’objectes d’interés com estels múltiples, cúmuls estel·lars o nebuloses. La nebulosa de la Roseta és la més coneguda. Es troba a uns 5200 anys llum de la Terra i té uns 130 anys llum de diàmetre. Al seu si s’han format i es continuen creant estrelles a partir del col·lapse del gas. De fet la nebulosa brilla per la llum que emeten les estrelles formades en el seu interior. Al centre observem el cúmul estel·lar NGC 2244 ja descobert el 1690 per John Flamsteed, primer astrònom reial britànic i fundador del Reial Observatori de Greenwich.

Si després de la posta del Sol mirem cap al sud i alçant prou el cap, veurem el planeta roig, Mart. El planeta que ara brilla més que la majoria d’estrelles està situat a la constel·lació de Taure, entre les banyes del gran toro celeste i al nord d’Orió. Serà visible durant tot el mes. Els dies 15 i 16 de febrer la Lluna s’hi trobarà ben a prop.


El planeta Saturn serà observable pràcticament tota la nit en la constel·lació de Leo. Al principi de febrer eixirà per l’est cap a les 21 h i cap a les 19 h a finals de mes. Utilitzeu els vostres telescopis i tracteu de veure els seus fascinants anells.


Júpiter i Venus es veuran tot el mes, tots dos cap al sud-est, però poc abans de l’eixida del Sol. El dia 1 de febrer els dos planetes es trobaran ben junts, amb un encontre espectacular.


El dia 7 de febrer tindrem una Lluna en fase de nova. El 14 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 21 de febrer, i quart minvant el 29.


La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 29 a les 21:30 hores.

Foto: La nebulosa Roseta, a la constel·lació de l’Unicorn. Autor John Lanoue, a bedfordnights.com

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de febrer 2008. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Rei Jaume I, 800 anys i encara estem ací

0
Avui commemoren la data del naixement del nostre bon rei Jaume I. De naixement miraculós i infantesa difícil, sense pare i sota el mestratge dels templers, va conquerir les terres de l’Àndalus que ell convertiria en Regne de València, reploblat per catalans. D’aquests primers pobladors hem heretat la llengua que compartim, la llengua catalana.

Ja que aquest és un bloc dedicat principalment a l’astronomia vull posar un passatge del Llibre dels Feits de caire astronòmic. És poc conegut que Jaume I també va ser astrònom ocasional. Estant a Montpeller…

305
"E, en aquell temps que nós estavem a Montpestller venc-nos aquí lo comte de Tolosa, e el comte de Proença, e haguem grans corts d´hòmens honrarts d`aquells terres que ens venien veer. E açò fo un any aprés la presó de València. E entram en Montpestller el dijous: e el divenres, entre mig jorn e hora nona, fo eclipsis major que anc hom vis de memòria d`aquells hòmens que ara són, car tot lo sol cobri la lluna, e podia hom veer bé set esteles en lo cel."

Si en voleu saber més i com el bon rei li va fallar la memòria quan escrivia/dictava el llibre ja major llegiu l’apunt que vaig fer el passat 9 d’octubre.

Feliç aniversari, senyor rei.

Publicat dins de Societat | Deixa un comentari

1707

1
Joan Baptista Basset i Ramos, general de les tropes austracistes té el seu petit monument a Otos, la Vall d’Albaida.

L’any passat es commemorà els 300 anys de la batalla d’Almansa que tingué lloc a les afores d’aquesta ciutat el 25 d’abril de 1707. Aquesta fou el principi del final del Regne de València i del que anys més tard li arribaria a Catalunya. Encara sona la dita popular: "Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança". Xàtiva caigué en mans dels borbònics el 12 de juny en rendir-se les tropes angleses i holandeses i abandonar la ciutat a la seua sort. Xàtiva fou cremada i la gent exiliada a la Manxa.

Joan Olivares, escriptor i gnomonista d’Otos, va retre un homenatge l’any passat a tots els maulets construint un original rellotge o millor dit calendari de Sol que consta d’una base de pedra amb l’inclinació adient per a que funcione l’aparell, un escut del regne i un arc d’acer que produeix l’ombra solar. La gràcia del calendari és que només el dia 25 d’abril de cada any l’ombra de l’arc tapa completament l’escut del nostre antic regne, una metàfora del que s’esdevingué aquell dia i que avui encara dura. Ha anomenat aquest curiós rellotge-calendari pedra de Basset. Sobre la pedra ha fet gravar en la cara que mira al nord la massa i el piló de picar espart i en la cara que mira al sud una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu.

La història de la pedra de Basset i de la llegenda es troben molt millor explicades al bloc del seu autor i per això us deixe amb ell, si us abelleix. Ara, us assegure que s’ho val llegir-ho.

L’altre dia sentia aquestes i altres coses a Otos, junt amb Joan Olivares i Joan Ramon Barat, autor de l’obra 1707, el somni perdut. Mentre feia la foto pensava com fa 300 anys justament darrera de les muntanyes que ara tapen aquests artistes el fum de Xàtiva pujava cel amunt enduguent-se els somnis dels valencians.

I quina és la consideració que tenen els valencians de Basset. Saben quina és?
Vos deixe amb el comentari que li va fer l’artista Carles Blàzquez, també present l’altre dia a Otos, al bloc de Joan per a que us en féu una idea.

Foto: Joan Olivares i Joan Ramon Barat darrere la pedra de Basset. Enric Marco


Publicat dins de Societat | Deixa un comentari

L’enigma de la pedra marciana

1
Sembla que una imatge panoràmica de la superfície marciana presentada fa pocs dies, però presa en novembre del 2007 pel robot Spirit presenta una roca amb una forma peculiar. Alguns caçadors de misteris ja han suggerit que podria ser una forma de vida marciana…

Aquest fet recorda molt la famosa cara de Mart que la nau Viking observà el 1976 i que resultà ser una simple muntanya amb imatges de millor resolució preses l’any 1998. 

L’ull humà està preparat per a trobar cares o formes humanes en núvols, objectes, ombres o humitats. Tindre una pedra rara i posar-li una forma habitual és normal però pot ser una temeritat. 

Segueix…

Entre el 6 i el 9 de novembre del 2007 la càmera d’alta resolució del robot Spirit que està explorant les roques marcianes des del gener del 2004 va fer una foto panoràmica de la West Valley. La imatge original la podeu trobar ací, però compte que és molt grossa (39 Mb!).

La imatge impressionant permet veure molts detalls. En primer pla podeu veure el curiós rellotge de Sol del projecte "Dos mons, un sol" muntat sobre la coberta del robot com a patró de color i, és clar, per donar l’hora solar si cal. Aquest rellotge va ser una idea de Bill Nye, que anà a Otos , el poble dels rellotges de Sol a la Vall d’Albaida, fa poc per visitar Joan Olivares.  

Però el que ha posat en marxa els caçadors de misteris és un petit detall de la part esquerra de la fotografia. Un objecte amb una forma peculiar ha estat interpretat per aquests com una mostra de vida marciana, un animal, un morador del desert tal com els habitants del planeta Tatouine de Star Wars o la sireneta marciana.

Javier Armentia, en el seu bloc de ciència, en parla a bastament. Tanmateix al bloc de la Societat Planetària, Emily Lakdawalla, en fa un estudi detallat a partir de les fotos originals obtingudes amb la càmera panoràmica de l’Spirit en els diferents filtres situats en els seus dos ulls òptics.

La foto panoràmica feta el 9 de novembre del 2007 està formada per un mosaic de 154 fotos fetes amb diversos filtres. Posar i treure els diferents filtres (roig, verd, infraroig) triga una mica de temps (30 segons – 1 minut) així que si el suposat esser marcià estigués en moviment es veuria en posicions diferents en les imatges fetes amb filtres diferents. Tanmateix l’objecte no es mou gens ni mica.
Més fort encara. L’Spirit posseix una altra càmera de navegació de baixa resolució. Tres dies abans va observar la mateixa zona on sembla estar el suposat ésser. Doncs es troba en el mateix lloc! Estarà mort?

Emily Lakdawalla utilitzà un software especial per a les imatges estereoscòpiques obtingudes amb els dos ulls de la càmera panoràmica del Spirit. Determinà que la estranya forma es troba a menys de 5 metres i l’objecte té només uns 6 cm. És a dir que l’esser misteriós és mort i a més és molt nan.

En definitiva. Una pedreta amb una forma peculiar.

Foto: NASA/JPL-Caltech/Cornell University