A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Es pot viure sense telèfon INTEL·LIGENT ni Estat INDEPENDENT, però…

Estelada al mòbil

Fa uns dies que vaig perdre -o em van robar, que no ho he arribat a escatir- el meu telèfon intel·ligent, aquest estri tan útil que sovint anomenen smartphone. Fins que no l’he reposat, he hagut d’aprendre a conviure amb el meu mòbil d’abans, que no és tan llest però que també fa el que se li demana en la mesura de les seves possibilitats…

Fa tres segles que vam perdre les antigues Constitucions de Catalunya, que conformaven -en el marc compost de la Monarquia hispànica- una mena d’Estat de l’època. Com gairebé tot a la vida, es pot viure -o malviure- sense aquest gran paraigua, però fa ràbia no poder disposar d’un Estat propi com moltes altres nacions. I si et prohibeixen consultar-ho a la gent, encara en fa més…

Van passar alguns dies i, contactades dues oficines públiques de troballes, el mòbil actualitzat, com era de preveure, no va aparèixer. Viure una mica més aïllat no és la mort, però et perds -si no ets a casa, o a la feina- tot el món d’Internet i, singularment, la possibilitat de fer anar el WhatsAap. Entre d’altres eines la mar d’interessants…

He (hem) viscut molts anys sense un Estat propi que ens emparés. De fet, tota la vida… I és evident que es pot anar tirant -sense Franco, força millor, no cal dir-, però també sembla clar que no podem passar, amb aquesta mediocritat, tot el temps, si és que volem viure col·lectivament en dignitat i, sobretot, amb plenitud.

I el pitjor és que no volen que ens ho preguntem a nosaltres mateixos, no fos cas que… Per això van a sac i fan servir un Tribunal Constitucional que no vol fer d’àrbitre, entre d’altres coses, perquè no té les condicions per a ser-ho. Però que obliga a suspendre -cautelarment- campanyes institucionals…

Amb l’Estat independent, moltes i molts sabem que això no seria el paradís, però permetria que Catalunya disposés d’unes possibilitats d’ordre econòmic, òbviament polític, tecnològic, cultural, comercial, fins i tot defensiu… ben superiors a les que té avui. Les possibilitats d’un país normal, vaja, que podria arribar a ser una mitjana potència europea interconnectada globalment.

I és precisament això el que se’ns nega. Si perds o et prenen un smartphone, et queda la possibilitat d’adquirir-ne un altre, que és el que he hagut de fer. Si no ets l’amo -relatiu, és clar- del teu país, sempre depens de la voluntat d’altri, en aquest cas del veí -arrogant- del costat.

Tanmateix, si perseverem, trobarem el desllorigador. D’això n’estic segur. A partir del 9-N o en la primera avinentesa favorable…

I és que hem fet prou mèrits, sobretot aquests darrers anys. I ens ho mereixem de totes totes…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.