PSOE o PESO?: pes feixuc…
Declaracions recents d’alguns dels seus artífexs fan creure ben bé el contrari. Molts d’ells, abans que progressistes, exerceixen d’espanyols, i ja no diguem bona part de les bases. Sempre havia pensat que la coneguda frase de Josep Pla “el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres” era una exageració. Doncs mira, sembla evident que no ho és.
Sr. González -a qui, els primers anys del seu mandat presidencial, potser podíem admirar-: ¿vostè és veritablement demòcrata? Perquè en democràcia, entesa en un sentit profund, no n’hi ha, d’impossibles…
Juan Alberto Belloch: “ETA mató por la autodeterminación y no cedimos; el PSC debe tenerlo claro”.
O sigui, els mitjans per aconseguir un fi no tenen cap importància…
Susana Díaz (nova presidente andalusa): “¿Decidir qué? ¿La independencia de Cataluña? Este derecho no existe”.
Hi entén molt, de drets, aquesta senyora?
José Bono: “No hay en España ningún derecho digno de ser defendido si no está legalmente reconocido”.
I olé.
Alfredo Pérez Rubalcaba: “Si el debate se centra en el derecho a decidir no habrá salida. No encontraremos ninguna solución”.
En fi, el líder actual, competidor de la nostra (?) Carmeta Chacón… Com es diu a La Traviata, “Amami Alfredo”…, en versió de Maria Callas:
I etc., etc.
Tu ets progressista perquè admets drets, fins i tot els promous. Però ja es veu que no és el cas… De tota manera, no cal que m’allargui, perquè la tesi d’aquest post l’havia escrit fa un cert temps. I, com veureu, m’adono que ja jugava amb això del PSOE o PESO:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/177046
Res no ha canviat, en tres anys. Ben al contrari, ha empitjorat… O no?
I és que, malgrat tot… Malgrat tot, moltes catalanes i molts catalans, en aquest temps, són -som- encara més, “tossudament alçats”, com diu la cançó de Lluís Llach. És clar que el repte sobiranista no és fàcil, però mira: som aquí. Malgrat el PP, UPyD, Ciutadans… Malgrat el PSOE, malauradament, també.
“Amami Alfredo”…