A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Parlo molt de PERSONES, crec -ai!- en la HUMANITAT…

General
Amb aquest ja seran, exactament, 350 posts des del 15 de gener del 2007. No necessito repassar-los gaire per adonar-me que molts d’ells -la majoria- parlen de gent concreta, de persones amb nom i cognoms i dels rastres de vida -tan diversos- que s’hi vinculen. 

No era deliberat, en principi. Però si em refereixo tant a ciutadanes i a ciutadans potser és perquè m’he dedicat força a informar-ne o a glossar-ne els avatars. I suposo que també perquè crec força en les potencialitats de la condició humana, singularment dels seus exponents més lúcids i creatius. A desgrat de tants desenganys, que només cal resseguir per la Història o, en el dia a dia, veure desfilar…

Per poc que cerqueu al bloc, hi trobareu la meva trajectòria professional, dins la qual són preuats uns -massa pocs- llibres d’entrevistes i/o biografies. A la presentació del darrer publicat, 15 entrevistes cuinades A FOC LENT (2011), hi escrivia:

“La història la fan els pobles, però sota la influència, en bona part, de les seves elits econòmiques i polítiques i els seus referents socials i culturals”.

Digueu-me elitista, però és evident que deixo clar que la història és col·lectiva, i que els individus sorgeixen d’aquest magma…

Però les persones -i quan cal personalitats, o allò que abans en deien patums– són decisives. Per la influència, la projecció, la transmissió, el pes específic. A la brasa i al caliu, en aquest anys, n’ha reportat moltes, no cal dir que d’ambdós gèneres. Força de les quals, poc o molt, m’estan vinculades, o he admirat, o les considero influents -i no sempre per a bé- en els dies d’avui o la Història d’ahir i d’abans d’ahir.

M’agrada subratllar-ne, singularment, les contribucions positives. Em complau assenyalar-ne pistes, destacar-ne trets, fixar-ne realitzacions que, singularment, em poden i us poden servir. Crec que gairebé res no passa per atzar, i que gairebé tot és producte de decisions -complexes o no-, d’afanys, de determinacions individuals que s’inscriuen en el gran riu comunitari…

Si fa ja força anys, la idea de Déu, no la veig gens clara, ¿en qui puc creure si no és en la Humanitat? Malgrat tants desenganys, tantes perversions, tanta dolenteria -per fer ús d’un concepte ara poc en voga, però que sempre m’ha semblat bàsic per a entendre la marxa del món.

Persones: llauren -llaurem- la Terra. En alguns casos, els solcs esdevenen profunds: són les collites que compten. Les altres -en el límit infrahumà, pura escòria- hauríem de saber i poder convertir-les en pols còsmica…    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.