Parlo molt de PERSONES, crec -ai!- en la HUMANITAT…
No era deliberat, en principi. Però si em refereixo tant a ciutadanes i a ciutadans potser és perquè m’he dedicat força a informar-ne o a glossar-ne els avatars. I suposo que també perquè crec força en les potencialitats de la condició humana, singularment dels seus exponents més lúcids i creatius. A desgrat de tants desenganys, que només cal resseguir per la Història o, en el dia a dia, veure desfilar…
“La història la fan els pobles, però sota la influència, en bona part, de les seves elits econòmiques i polítiques i els seus referents socials i culturals”.
Digueu-me elitista, però és evident que deixo clar que la història és col·lectiva, i que els individus sorgeixen d’aquest magma…
Però les persones -i quan cal personalitats, o allò que abans en deien patums– són decisives. Per la influència, la projecció, la transmissió, el pes específic. A la brasa i al caliu, en aquest anys, n’ha reportat moltes, no cal dir que d’ambdós gèneres. Força de les quals, poc o molt, m’estan vinculades, o he admirat, o les considero influents -i no sempre per a bé- en els dies d’avui o la Història d’ahir i d’abans d’ahir.
M’agrada subratllar-ne, singularment, les contribucions positives. Em complau assenyalar-ne pistes, destacar-ne trets, fixar-ne realitzacions que, singularment, em poden i us poden servir. Crec que gairebé res no passa per atzar, i que gairebé tot és producte de decisions -complexes o no-, d’afanys, de determinacions individuals que s’inscriuen en el gran riu comunitari…
Si fa ja força anys, la idea de Déu, no la veig gens clara, ¿en qui puc creure si no és en la Humanitat? Malgrat tants desenganys, tantes perversions, tanta dolenteria -per fer ús d’un concepte ara poc en voga, però que sempre m’ha semblat bàsic per a entendre la marxa del món.
Persones: llauren -llaurem- la Terra. En alguns casos, els solcs esdevenen profunds: són les collites que compten. Les altres -en el límit infrahumà, pura escòria- hauríem de saber i poder convertir-les en pols còsmica…