MARIA DEL MAR BONET i MANEL CAMP, ànimes blaves
Extraordinari el concert, dissabte passat, de Maria del Mar Bonet i Manel Camp al Teatre Lliure de Gràcia. Blaus de l’ànima, que vol dir blau d’intensitat, de proximitat, d’eficiència interpretativa, de talent compartit. Dos grans artistes que -com diu la segona part del títol d’aquesta tanda de concerts- porten Més de 20 anys ben a prop…
La seva actuació conjunta també va esdevenir una bona ocasió de tornar a l’històrica i entranyable -i agradablement renovada- seu gracienca d’un dels teatres més emblemàtics de l’exigència artística i de la modernitat a Catalunya.
Manel Camp i Maria del Mar Bonet: dos astres refulgents de la nostra escena musical, projectada al món. L’un, a les tecles exquisides del piano; l’altra, amb la seva reconeguda veu com a gran instrument.
Col·laboradors estrets al llarg de les seves respectives trajectòries. Potenciant-se mútuament, ben a prop, ara amb la interpretació -entre d’altres- de lletres i músiques de George i Ira Gershwin, Maria Aurèlia Campany, Miquel Àngel Riera, Lluís Serrahima i la pròpia Maria del Mar, Joan Manuel Serrat, Pau Riba, Toti Soler…
Aquestes i d’altres cançons compostes i/o interpretades per ella, que s’alternaven amb alguns solos de collita pròpia d’ell. Un gran encert en aquest sentit, ja que el Manel no venia només a fer d’acompanyant, sinó també a exercir de protagonista.
Ell, vestit d’un negre lluent, alhora sobri i elegant. La mateixa i indiscutible elegància de la música, majestuosa, del seu piano… Ella, habillada amb vestit d’un vermell vívid, més brillant que les suggestives taques-escultura de color sang que ornamenten -passió pel teatre- l’escala interior del Lliure de Gràcia…
El cas és que, per ara -si no heu tingut l’ocasió de fer-ho-, ja no els podreu anar a escoltar a Barcelona, però sí a d’altres indrets. Us enllaço la web del Manel, per exemple, que us permetrà fer-vos previsions de lloc i de calendari[http://www.manelcamp.cat/ca/] i també obtenir informació i eventualment adquirir el disc editat expressament per a l’ocasió. Ja n’havien fet un altre el 1989, Ben a prop, que recollia els recitals oferts l’any anterior al mateix recinte d’ara.
Manel Camp -magnífic artista i gran persona- serà, precisament, el representant dels protagonistes del meu llibre 15 entrevistes cuinades A FOC LENT que intervindrà en la tercera i última presentació prevista de l’obra. Això serà el pròxim dia 26 d’octubre, dimecres, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, la meva ciutat natal. A la seva entitat cultural més dinàmica, i amb més tradició.
Si cliqueu la web dels Amics [http://www.amicsdelesarts-jjmm.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=109&Itemid=85] hi trobareu els detalls de l’acte, en què també intervindrà, com a presentador del volum, el reconegut sociòleg terrassenc Salvador Cardús. I si aquell dia i a l’hora convinguda us deixeu caure per allí, ja serà massa!
Mentrestant, us deixo amb un vídeo de la gran cançó que ha estat, és i crec que serà sempre L’àguila negra, creada per aquella compositora i intèrpret d’expressivitat torbadora i sublim que va ser la francesa Barbara [http://www.youtube.com/watch?v=6J7bh9__99c].
L’escenari, en aquest cas, el del Gran Teatre del Liceu. L’any, el 2008. La veu, la de Maria del Mar Bonet. El piano, el de Manel Camp…