A la brasa i al caliu

Tercera i última presentació, dimecres passat, del llibre d’entrevistes. A la meva Terrassa. Ja tocava! M’havia estat, aquestes darreres setmanes, treballant de nit -i, segons com, de dia- per tal que la trobada fos un èxit. Cal dir que n’estic plenament satisfet.

I també valoro molt el fet d’haver-me pogut retrobar amb algunes persones amigues, conegudes i/o entranyables, a algunes de les quals no veia des de fa anys…
Després de les presentacions inicials a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú, Terrassa -la meva ciutat d’origen- esdevenia un àmbit indispensable per tal de rematar-hi la jugada. La vida útil d’un llibre que encara té recorregut, si més no durant alguns mesos.

15 entrevistes cuinades a foc lent és potser, com a volum, més prim -160 pàgines- del que jo hagués desitjat idealment. Però vaig triar el nombre de personatges per tal de mantenir un seguit d’equilibris -entre els quals el de gènere. La bona valoració que en general ha obtingut l’obra confio que s’haurà traduït igualment en les vendes…

De l’exhaustiva anàlisi que va fer en Cardús, em va interessar especialment que subratllés el pes del coneixement i de la memòria com dues de les bases -indispensables- del bon periodisme cultural. Sempre he procurat defugir, en aquest ofici, la lleugeresa en els procediments i en els continguts. I l’entrevista -que no deixa de ser un petit aprofundiment biogràfic- és un dels gèneres ideals per aportar vibracions humanes -individuals i col·lectives- de qualitat. Aquest era, precisament, un dels objectius del llibre.

Com deia un dels dos mestres entrevistaires que assenyalo en la presentació, Joaquín Soler Serrano -l’altre és Baltasar Porcel, i podria anomenar també Montserrat Roig, ara que s’acompleixen vint anys de la seva mort-, “una entrevista és una foto carnet amb una certa penetració de raigs X”. Sí, en la vida, de tant en tant, cal passar per la pantalla. I si no tens la sort, o l’oportunitat, que t’entrevisti ningú, interroga’t -i qüestiona’t- tu mateixa, o tu mateix… 

Gràcies per haver vingut a l’acte, Maria S., Maria C., Maria M., Jordi, Enriqueta, Santi S., Santi P., Santi M., Mercè, Montserrat, Josep C., Josep S., Àngel, Albert R., Albert N., Pere, Vicenç, Joan-Ignasi… Gràcies, Lluís, Joan B., Joan R., Ferran, Toni, Ignasi, Josep Maria D., Josep Maria F., Pere… Gràcies a la gent que volia venir i que, pel que sigui, no va poder. Gràcies, no cal dir, als assistents que no coneixia. Gràcies a la part terrassenca de la meva família per fer-me -com sempre- costat…
 
Gràcies, Salvador, per la teva presentació completa i afinada. Gràcies, Jordi, per haver organitzat l’acte amb l’eficàcia que et caracteritza al capdavant del grup literari Mirall de Glaç. I Patrici, pel valuós suport fotogràfic. I Quico, per portar exemplars del llibre des de Vilanova i la Geltrú. I Núria, per contribuir a què se’n venguessin força aquell vespre. I Eva, Victòria, Santi, Mercè i Pep per la indispensable tasca de difusió. I Adela, per presidir l’entitat cultural més prestigiosa i dinàmica de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals [www.amicsdelesarts-jjmm.cat], tan lligada, fa anys, als meus inicis culturals i vitals.

Us adjunto un cop més el web de l’editorial, El Cep i la Nansa edicions [www.elcepilanansa.com]. Ho faig també perquè veieu com és d’atractiva la portada d’una de les seves novetats d’aquesta tardor: Tot sobre el Colom català, de Ramon Navarro. Un llibre que promet. Com també Fauna animal, de Damià Bardera. Em sento còmode, certament, en tan bones companyies…