El món de Jules Verne

Aquest any és l’any Jules Verne. Ara fa 100 anys que aquest escriptor francés va morir deixant un llegat de més de 60 llibres. Molts xiquets, ara ja adults, s’han introduït en la lectura amb les seues peculiars aventures on la ciència hi juga un paper fonamental en l’acció. Els protagonistes ixen de situacions compromeses pel seu coneixement de diverses tècniques científiques.

L’any 2005 és un any peculiar per a la divulgació de la ciència. Fa 100 anys de la publicació dels articles més importants d’Albert Einstein, entre ells la formulació de la Teoria Especial de la Relativitat. És per això que la Unesco va declarar el 2005 l’any mundial de la física. A casa nostra podem veure-ho ací. A més el 3 d’octubre vam poder gaudir d’un espectacle de la natura. La Lluna passà per davant del Sol i ens deixà veure només un anell fi de llum solar.

Però aquest any és també l’any Jules Verne. Ara fa 100 anys que aquest escriptor francés va morir deixant un llegat de més de 60 llibres. Molts xiquets, ara ja adults, s’han introduït en la lectura amb les seues peculiars aventures on la ciència hi juga un paper fonamental en l’acció. Els protagonistes ixen de situacions compromeses pel seu coneixement de diverses tècniques científiques.

Jules Verne, conegut per ací com Julio Verne,  va nàixer a Nantes el 1828 d’una família benestant. Va estudiar dret a Paris però no va exercir massa temps ja que volia ser escriptor. Va provar tots els gèneres: teatre, contes, poesia; i quasi sempre amb ben poc èxit. Amic d’Alexandre Dumas fill, aquest li va presentar l’editor Pierre Hetzel al qual lliurà el manuscrit de la seua primera novel·la, Cinc setmanes amb globus (1863). L’èxit immediat va fer encetar una fructífera relació entre editor i escriptor. La novel·la conta l’aventura en globus de tres persones per l’Àfrica equatorial i llavors el tema era realment d’actualitat ja que diversos exploradors estaven en aquella època recorrent l’Àfrica en busca de les fonts del riu Nil. Amb una habilitat sorprenent mescla fets reals amb d’altres de novel·lats, la qual cosa aporta una gran versemblança a l’acció. A partir d’aquest èxit es va dedicar exclusivament a la narració de temàtica científica i geogràfica.

L’editor Hetzel era un ferm partidari de la separació entre l’església i l’estat, defensava l’educació laica i tenia interés a introduir la ciència en la literatura. Estava convençut que la missió de l’educació és lluitar contra la ignorància i que sols així podia sorgir un nou ciudatà. Només si es posseeixen uns adequats coneixements pot existir una societat lliure i democràtica. Jules Verne era l’autor que millor va escampar aquestes idees de la mà de l’editor, que sovint corregia les novel·les per adaptar-les millor al seu projecte educatiu. Un exemple clar d’açò és quan obligà Verne a canviar el final de la seua segona novel·la, Viatges i aventures del capità Hatteras (1864-1865) en què el protagonista se suïcidava, per un final on només es tornava boig, ja que aquest fet podia ser negatiu per als lectors més joves.

Verne no tenia formació científica, però va saber relacionar-se amb científics de l’època. Passava hores als laboratoris de física i de química tot observant i preguntant. A més a més llegia regularment totes les revistes científiques, d’on treia totes les idees per a les seues màquines més sorprenents, com per exemple el submarí Nautilus de la novel·la Vint mil llegues de viatge submarí (1869-1870).

D’altra banda, no era un visionari com molts han afirmat. Tots els invents i aparells utilitzats en els seus relats eren certament novetats o prototips en la seua època. Ell només anà una mica més lluny en les aplicacions d’aquests invents.

També, molts dels seus lectors han trobat en els seus llibres una vocació per l’estudi de carreres científiques i tècniques. I açò els ho poden agrair a Verne i Hetzel. Tant és així que quasi 150 anys després de la publicació de les primeres novel·les, aquestes encara mostren l’encant dels misteris de la natura i com la ciència és capaç de descobrir-los i utilitzar-los en benefici del gènere humà.

Vos recomane vivament que llegiu o rellegiu alguna de la seues obres i veureu la modernitat del seu discurs. Agafeu, per exemple, La volta al món en vuitanta dies (1872), i notareu la confiança del protagonista en el progrés i la dominació de la Terra per la humanitat amb l’ús de la tècnica.

Per saber-ne més llegiu l’assaig de Jesús Navarro publicat enguany:

Somnis de ciència, un viatge al centre de Jules Verne, Jesús Navarro, Editorial Bromera i Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Sense Fronteres, 19, 2005. 

El cel de novembre

La constel·lació de Pisces o Peixos representa dos peixos lligats amb dues cordes per la cua. L’estrella alfa de la constel·lació correspon al nus de les cordes. Aquesta constel·lació s’originà a Babilònia i va ser adoptada pels grecs. El planeta Mart es trobava a només 69 milions de quilòmetres de la Terra el 29 d’octubre. Aquell dia i durant aquest mes de novembre el planeta serà uns dels objectes més brillants de la nit.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

La constel·lació de Pisces o Peixos representa dos peixos lligats amb dues cordes per la cua. L’estrella alfa de la constel·lació correspon al nus de les cordes. Aquesta constel·lació s’originà a Babilònia i va ser adoptada pels grecs. En la seua mitologia, els dos peixos representen la deessa Afrodita i el seu fill Eros, que es llançaren al riu Èufrates per fugir de Tifó, un monstre més gran que una muntanya, el cap del qual arribava al cel. Aquest lluità contra Zeus, malferint-lo, però va ser finalment vençut pel déu que li llançà llamps i el soterrà sota el volcà Etna. Les flamarades del volcà són les que encara vomita el monstre o les restes dels llamps de Zeus.

La constel·lació de Peixos és una de les 12 del zodíac. Astronòmicament parlant, això vol dir que el Sol en el seu camí pel cel al llarg de l’any passarà per sobre d’ella. Serà entre el 12 de març i el 18 d’abril quan el Sol la creuarà.

Poc després de la posta del Sol, continuarem veient el planeta Venus. El dia 5 una lluna creixent molt fina se situarà exactament per sota d’ell. Serà una imatge interessant de veure. A partir del dia 4 i fins el 15, podreu veure per fi Mercuri molt a prop de l’horitzó. Posteriorment, en aproximar-se al Sol se’ns farà invisible.

El planeta Mart eixirà, per l’horitzó est, poc després de la posta de Sol a principi de mes. El veureu d’un roig brillant. El dia 14 estarà a 6 graus de la Lluna i anirà augmentant d’altura durant el mes. Al finals de novembre ja es trobarà alt a la posta del Sol.

Saturn eixirà cap a les 12 de la nit a principi de mes, a les 23 h a mitjan novembre i cap a les 22 h els últims dies del mes.

Júpiter serà visible a partir del dia 8 de novembre poc abans de l’eixida de Sol per l’horitzó est. Estarà molt baixet durant tot el mes. Els últims dies de novembre, si tenim sort, podrem tornar a veure com ix Mercuri pocs minuts abans que el Sol.

La Lluna serà nova el dia 2, quart creixent el 9, mentre que el 16 de novembre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 23 de novembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

L’esdeveniment més important del mes ha estat, sense dubte, l’eclipsi anular de Sol del passat dia 3 d’octubre. El cel sense núvols a les comarques de l’Horta i de la Safor va permetre la seua observació segura a tots els llocs preparats. Podeu llegir la crònica i fotos de les activitats realitzades a un article de la revista 15 dies. 

El planeta Mart es trobava a només 69 milions de quilòmetres de la Terra el 29 d’octubre. Aquell dia el planeta va ser uns dels objectes més brillants de la nit. Si mireu amb un telescopi xicotet sereu fins i tot capaços de veure detalls a la seua superfície com els gels dels seus pols (taques blanques) i la zona de Syrtis Major (zona fosca). Durant tot el mes de novembre Mart continuarà brillant, orgullós, al cel.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de novembre. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 

Escorpí com l’àvia

Increïble però cert. El diari més venut al País Valencià, Levante, mescla notícies reals amb altres més pròpies de les pseudociències. En l’edició d’ahir dimarts 1 novembre 2005  apareix un article sobre el signe zodiacal de Leonor, primogènita dels prínceps d’Asturies.

Diu l’article del Levante, després de parlar sobre l’origen del nom,

La primogénita de los Príncipes de Asturias, Leonor, ha nacido bajo el signo de Escorpio, igual que su abuela, la Reina Sofía, que celebra onomástica el 2 de noviembre. Según el horóscopo, los Escorpio son tenaces, vitales, enérgicos, activos, calculadores, prudentes, vanidosos, envidiosos, grandes amantes, aunque infieles.

Los nacidos bajo este signo -entre el 24 de octubre y el 24 de noviembre-, suelen tener un físico imponente y son capaces de cautivar con su presencia; su vitalidad es envidiable y reúnen todo lo bueno y lo malo del resto de los signos zodiacales.

Quan li tiraran les cartes i ho publicarà el diari?

Que pensa d’això el bloc de premsa la Vaca que Vola (VqV)?

Levante, el diari més venut i llegit del País Valencià.

Reflexions després de l’eclipsi

El passat dia 3 d’octubre la Lluna passà per davant del Sol i es produí un eclipsi. En una societat amb altres dirigents polítics en l’administració educativa, s’haguera remarcat el valor pedagògic del fenomen astronòmic. Entendre en temps real els moviments dels cossos celestes no té preu per a una classe de ciències.

El passat dia 3 d’octubre la Lluna passà per davant del Sol i es produí un eclipsi. El fenomen s’observà en una banda que travessà en diagonal tota la península Ibèrica, de Galícia fins al País Valencià. Un eclipsi de Sol ha deixat de ser un fenomen imprevisible. No deixa de sorprendre’ns, però, l’èxit de l’astronomia de posició en dir-nos com i quan es produiran els fenòmens celestes. Aquesta idea que l’univers és comprensible i predictible és un antídot contra les pseudociències.

 

Han estat molts els punts tot al llarg del país on s’han organitzat observacions obertes al públic. Al campus de Burjassot de la Universitat de València, convocats pel Departament d’Astronomia i Astrofísica, s’aplegaren, per exemple, més de 3.000 persones per a gaudir de l’observació en directe.

 

Moltes escoles i instituts de secundària amb professors conscients de la importància de l’esdeveniment organitzaren activitats en els seus centres. En tots aquests llocs, la preparació primer i l’observació de l’eclipsi, després, van formar part d’un projecte educatiu de l’àrea de ciències en què els alumnes van aprendre les condicions que produeixen un eclipsi, la programació horària de l’esdeveniment i els mètodes d’observació segura. Una vegada començat el fenomen, van poder obtenir dades meteorològiques o sobre el comportament d’animals i plantes, la variació d’il·luminació, etc. Aquesta vessant pedagògica de l’eclipsi pel fet que els alumnes hagueren de preparar una observació real, segur que els ha enriquit i potser haurà provocat alguna nova vocació d’estudis científics.

 

Molts centres educatius, però, no feren res. Les classes tenien les persianes baixades amb els xiquets tancats a dins, o bé, van canviar l’hora de l’esplai per evitar estar en el pati en el moment de l’anularitat. La causa d’aquestes decisions cal busca-la, al nostre entendre, en els missatges d’alguns mitjans de comunicació i en darrera instància en l’actitud de la nostra Conselleria d’Educació.

 

Les notícies aparegudes en aquests mitjans els dies anteriors donaven a entendre que un eclipsi és un fenomen perillós. Fins i tot hi ha qui el suposava una mena de font d’alguna radiació especial perjudicial per als ciutadans. Semblava que era molt fàcil quedar-se cec en observar-lo. Algunes informacions fomentaven la por, la ignorància, i magnificaven els problemes en lloc de projectar-ne una imatge amable i segura. Efectivament no s’ha de mirar al Sol directament en un eclipsi. Ni tampoc en un dia normal, caldria afegir. En aquest cas, les cèl·lules retinals són destruïdes pels rajos infrarojos i apareix una taca negra en la visió que pot ser irreversible.

 

La Conselleria va reaccionar tard i mal davant l’esdeveniment. Uns dies abans, el dia 26 de setembre, els sindicats d’ensenyants i d’estudiants reclamaven que donara ordres per a una observació segura i per l’aprofitament educatiu del fenomen.  El dia següent la Conselleria parlava per primera vegada. En un comunicat de premsa feia referència als diversos mètodes d’observació segurs i recomanava tancar els xiquets més menuts en  les aules. La manera més segura de veure l’eclipsi és per la televisió o per internet, van arribar a dir. Cap referència a l’interés educatiu del fenomen. Tornem, doncs, al discurs de la por.

 

Les explicacions d’aquesta actitud catastrofista de les nostres autoritats educatives poden ser diverses:

 

1.     La reacció dels pares i sobretot dels professors a fi d’estalviar qualsevol dany als xiquets. Per curar-se en salut, es decideix no fer res. Alguns equips directius i la Conselleria potser estan obsessionats en allò de les responsabilitats.

2.     La ciència en general, i l’astronomia en particular, semblen màgia i són, per tant, incomprensibles. No sabem el que pot passar i millor si ens tanquem darrere de gruixudes persianes.  És una versió de la coneguda tercera llei d’Arthur C. Clarke.

3.     Una variant de l’anterior seria que la ciència en general, i l’astronomia en particular, no són cultura i el seu coneixement és negligible en la societat actual.

4.     No haver fet els deures. Ja fa temps que l’eclipsi estava previst però la Conselleria no té ningú que l’assessore i s’assabentà de l’eclipsi pels diaris. Quan no hi ha temps d’acabar els deures cal fer el que ha manat el professor més exigent. Només hi havia temps de posar la por en el cos.

 

En una societat amb altres dirigents polítics en l’administració educativa, s’haguera remarcat el valor pedagògic del fenomen astronòmic. Entendre en temps real els moviments dels cossos celestes no té preu per a una classe de ciències. Preparar una observació real és un exercici valuós per aplicar el mètode científic. Allà on es valora la ciència s’explica el fenomen, les seues causes i les maneres d’observar-lo de forma segura. Això és el que es féu a França, per exemple, durant l’eclipsi de 1999. 

 

Voldríem esmentar unes paraules del professor d’optometria canadenc, B. Ralph Chou, expert en seguretat ocular:

Els dies anteriors a un eclipsi solar [els mitjans de comunicació] solen advertir dels perills de mirar un eclipsi […] malgrat les seues bones intencions, freqüentment contenen informacions inexactes o errònies que poden induir la gent a evitar l’observació  […] Un estudiant que ha rebut advertiment dels seus professors del perill de mirar l’eclipsi i que després s’assabenta que altres sí que l’han observat de manera segura, ¿com podrà creure els advertiments dels seus professors al voltant del perill de les drogues, de l’alcohol, la sida, etc?

 

Els que conviden a amagar-se quan ocorre un eclipsi se situarien a una passa d’aquells que creuen que els terratrèmols, huracans i sequeres són un càstig diví, perquè el coneixement humà no és capaç ni d’explicar-los ni de prevenir les conseqüències.

 

Aquest article va ser publicat al diari Información d’Alacant per Enric Marco, Universitat de València i Vicent Soler, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó el dia 18 d’octubre 2005.

Foto: Estudiant observant l’eclipsi del 3 d’octubre. Enric Marco