A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Republicans, ja teniu Rei: MONCHO, el del BOLERO

16 de juny de 2014
Sense categoria
Els reis autèntics són referents que valorem per la seva singularitat, no pas individus que influeixen en la marxa dels pobles per motius purament genètics. Per això, republicà i català com sóc, poca addició puc tenir a Felip, o a Joan Carles. Posats a fer, hi ha moltes persones a qui admiro sense que em vulguin manar. Moncho, prou conegut com el Rei del Bolero, n’és una.

El segueixo, poc o molt, des de fa anys, però encara no havia tingut l’ocasió d’escoltar-lo en directe. Divendres passat va ser ideal, en aquest sentit. També perquè actuava a la mítica sala Jamboree de la plaça Reial -ves per on!-, en una tanda de concerts que tancava el II Festival Ron Varadero del Bolero. 

Tampoc al Jamboree no hi havia estat mai, potser perquè sóc poc de jazz, però això també podríem matisar-ho. El cert és que aquesta cava entranyable em va encantar, com em va encisar sentir Moncho de ben a prop. Comprovar de quina manera, als seus gairebé 74 anys, es troba en forma, des de la seva maduresa artística, des d’una gran veu, des de la devoció que li té el públic…

Encís per un gitanet, Ramon Calabuch i Batista, que s’ha guanyat la seva condició reial no pas pels gens, sinó per dret propi. I que interpreta com pocs aquests sons càlids, aquestes lletres d’amor i desamor, aquests ritmes suaus, aquestes melodies habitualment arravatades, que són els boleros.

Amb un pianista i director musical de luxe del petit conjunt, l’immens Antoni Olaf-Sabater. I amb alguna intervenció puntual, com la d’aquest avi jove de la música catalana que és un altre mestre del piano, en Francesc Burrull.

Us convido a sentir Moncho en temes com, per exemple, Soy lo prohibido http://youtu.be/lvKLOPvVK28.

O en el marc sumptuós del Gran Teatre del Liceu, en un bolero amb uns arranjaments més rítmics, Inolvidablemente http://youtu.be/l0OwwHF8cZ8.
O, en el mateix escenari, Házmelo otra vez http://youtu.be/wX2mEwdFYs4.   

O en aquesta petita meravella que és, indubtablement, Lo que te daría http://youtu.be/Syt2keva3-w.

Moncho, en el seu gènere, és un Rei que no necessita ser coronat de la mà de grans cerimonials. Amb mig segle de trajectòria, regna sobre les paraules, els ritmes, les emocions, els sentiments… I m’ha agradat, insisteixo, sentir-lo de prop al Jamboree, on precisament va donar les seves primers passes, a finals de la dècada dels 60.

Jamboree: com és que encara no havia baixat a les teves plaents profunditats? Repetiré, t’ho prometo…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.