A la brasa i al caliu

A l’últim moment, i per motius de força major, el viatge presencial a Holanda s’ha hagut d’ajornar fins a una ocasió més favorable. De manera que ens hem hagut de conformar amb algunes sortides pel país, inclosa la cada cop més estressant Andorra -i sort que ens vam perdre pel parc natural del Coma Pedrosa! Això sí: més que no pas virtual, he pogut enllestir -amb l’ajut inestimable de Santiago Tarín- un fascinant itinerari textual en el temps i en l’espai. A través d’ell, he copsat molt millor el sentit de les nombroses mentides i arbitrarietats de la Història, de Neró a Marco Polo, de Genguis Khan a Maquiavel, del comte Dràcula al Jesús històric…

No es pot triomfar sempre. Quan ja era tot a punt, i amb els bitllets d’avió reservats des de feia setmanes, l’operació d’urgència de la meva mare i el seu ingrés a la unitat de cures intensives han fet que la tan interessant perspectiva holandesa resti, ara com ara, en el desig i, sobretot, en la nostra imaginació.

El més important s’ha salvat, perquè la mare ha pogut sortir, no sense dificultats, del seu estat crític. Però tot plegat ha obligat a improvisar un pla de vacances molt més casolà, amb algunes sortides la més destacada de les quals ha estat, de moment, Andorra. I la impressió ha tornat a ser la mateixa, o pitjor, que la de la darrera vegada que vam ser-hi: el país dels Pirineus l’han fet malbé a cop d’una especulació urbanística absolutament voraç, que omple el fons de les Valls, a més de botigues, de ciment, fum i soroll, i que s’enfila cada cop més per les muntanyes. 

I sort que ja sabíem una mica al que anàvem i, amb l’ajut d’unes oficines d’informació turística més aviat eficients, ens vam perdre pel bonic parc natural del Coma Pedrosa, situat prop d’Arinsal. Es un espai que us recomano.

Viatjar de veritat, doncs, era possible fer-ho per via virtual, però no sé si els resultats haguessin estat tan interessants com els d’aquesta vegada, aconseguits per mitjans més clàssics, o sigui, textuals. I és que el temps de vacances m’ha fet enllestir la lectura que tenia començada i que remet a un periple realment apassionant: el Viaje por las mentiras de la Historia Universal, del periodista de La Vanguardia i també publicista Santiago Tarín.

Recolzat en una àmplia bibliografia, Tarín sap destriar hàbilment, i també amb molta amenitat, el gra de la palla. I és que, com ja se sap -però paga la pena d’insistir-hi-, la història del món, ara com abans, a Catalunya com a Madagascar, està plena de mites i llegendes, sí, i també de manipulacions i tergiversacions: de moltes mentides, en definitiva.

La literatura i el cinema han contribuït amb eficàcia a deformar -sovint, d’una manera brillant- els fets històrics, com també ho ha fet, per exemple, la pintura. Però els culpables no són només l’art i la creativitat. Tal com es diu a la rerecoberta d’aquest llibre tan suggestiu publicat per Belacqva l’any 2006 -i que la meva dona va tenir el gran encert de regalar-me-, "nuestros orígenes y devenir han sido manipulados por razones de popularidad, de propaganda o, simplemente, de lucro económico".

Uns quants exemples, i sense ànim de ser exhaustius, poden contribuir a fer que us interesseu per aquesta obra de més de 400 pàgines:

• No és massa clar que l’emperador Neró donés l’ordre de cremar Roma, ni que perseguís massivament els cristians.

• El personatge de Cyrano de Bergerac s’inspira en un mortal de carn i ossos, el nom del qual era Savinien de Cyrano. Però aquest no era pas del Perigord, com a l’obra d’Edmond Rostand, sinó nascut a París.

• Al mític Far West, difícilment els revòlvers es guardaven en brillants cartutxeres. El més normal és que es tractés d’armes d’una sola bala que, a més, no es duien a la cartutxera, sinó directament a la butxaca del pantaló, que és d’on era més fàcil treure’ls.

• Per molt que les dates de les festes nadalenques siguin tan pautades, més aviat són pactades. I és que no sabem quin dia va néixer Jesucrist, ni quin mes -i no és tan clar que fos en ple hivern-, ni quin any. L’única dada cronològica que sembla segura és que va venir al món durant l’època en què August era emperador de Roma.

• Maquiavel mai no va dir ni escriure la "seva" famosa frase "el fi justifica els mitjans". 

• Àtila, el famós rei dels huns, no va ser l’animal que ha passat a l’imaginari de la Història. És cert que tenia pocs miraments a l’hora del combat, però també va ser un dirigent perspicaç, un polític intel·ligent i un líder que valorava la cultura.

• Tradicionalment s’accepta que Marco Polo era venecià, però també hi ha la possibilitat que fos croata, natural de Korcula, una illa de l’Adriàtic situada enfront de les costes dàlmates.

• L’any 1989, a punt de caure el règim despòtic del conducator romanès Ceaucescu, es van produir greus matances a la petita ciutat de Timisoara, on 5.000 morts van ser enterrats en fosses comunes. Sembla que, en realitat, la revolta anticomunista només va produir 700 víctimes mortals a tot el país. 

En fi, ja us deia que no pretenc ser exhaustiu. Al llibre de Tarín hi trobareu aquests i molts més aspectes d’interès -més enllà de les mentides-, que contribuiran poderosament a afermar la vostra curiositat i el vostre afany pel coneixement històric. Si, com m’ha passat a mi, no heu pogut anar massa lluny aquest estiu -o encara que ja ho hagueu fet, o esteu a punt de fer-ho-, el Viaje por las mentiras de la Historia Universal us portarà enllà, molt enllà… des de la butaca, l’hamaca o el llit.

I, si sou tan viciosos del llapis com jo, afineu-lo: subratllareu força.