Per la INDEPENDÈNCIA, som al NUS
Doncs bé, en el procés sobiranista que ens ocupa i ens preocupa, som ben bé al nus. El plantejament ja s’ha fet -des d’aquí i des d’allí-, de totes les formes possibles. I el desenllaç s’apropa, d’una manera o altra. Esperem que a fi de bé…
Les Corts espanyoles, el dia 8, ens ratificaran la seva negativa a deixar-nos decidir com a poble…
El Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat. Deixava oberta una certa escletxa a una incerta “tercera via”, no a cap altra cosa…
Els observadors internacionals ens continuen observant. Naden i guarden la roba, com és lògic, però no he vist gairebé pronunciaments en contra.
De manera que ja hem arribat al nus de la qüestió, per mèrits propis i demèrits del contrari, encapçalat sobretot per García Margallo i la Soraya. O -més des de l’ombra– pel mateix Aznar, no pas pel gris Rajoy. Fins i tot un veterà com Felipe González s’implica més que el gallec -no costa massa- a fer-nos la guitza…
Sobre el procés, com és lògic, s’escriuen molts papers. Fa pocs dies vaig llegir-ne un que trobo força enraonat. Correspon a l’agut escriptor i analista cultural i cívic que és Jordi Cabré. Al seu article “Jojahodeisme” (El Punt Avui, 31-3-2014) s’hi diuen coses com aquestes
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/728212-jojahodeisme.html?dema=1.
Pel que fa al desenllaç, jo, que sóc un moderat dins del meu plantejament radical de la qüestió nacional, tinc moments de tot: moderadament pessimista, moderadament optimista…
Però, veient l’evolució dels esdeveniments, aposto per la segona via, és a dir, la primera. I és que és evident que, a empentes i rodolons, la nave va.