PALLARS preuat, PALLARS perdurable
Centrat fluvialment per la Noguera Pallaresa -amb els seus afluents- i orientat des de diverses valls, és un espai per a perdre-s’hi de gust. Poc o molt, el deveu conèixer, però sempre serà bo d’insistir-hi, perquè les seves contrades són del tot recomanables…
La natura tan viva de l’estany Gento, o de l’entorn de Tavascan. L’encís d’un altre estany, el de Sant Maurici, amb els seus Encantats impertèrrits. O del proper estany de Ratera…
La serenor de la tarda a Alòs d’Isil, el sopar plaent a Llavorsí -i un altre d’encara millor a La Pobla de Segur-, la força del rafting en aigües braves, que no vam practicar…
L’impressionant congost de Collegats, el romànic de la col·legiata de Santa Maria a Gerri de la Sal -vegeu-m’hi al davant-, el relax de banyar-se un migdia de diumenge a l’estany de Montcortès, les nombroses bordes que broden el paisatge…
La gràcia turística de Sort -amb bruixa inclosa-, la presència més assossegada de Tremp, la tranquil·litat que ofereix Llessui, el dinamisme d’Esterri d’Àneu, topònim que, com molts d’allí, prové de l’antiga llengua basca que s’havia parlat a bona part dels Pirineus…
Territori amb història i llegendes: ¿oi, comte Hug Roger III; oi, dissortat general Moragues; oi, soldats republicans del Front del Pallars? Contrades on se situen algunes obres de Maria Barbal, Pep Coll i Joan Lluís i Pallarès. O Les veus del Pamano, de Jaume Cabré…
En fi, poques coses que, probablement, no sapigueu. Però la meva família i jo feia anys que no anàvem a les valls pallareses, i la seva redescoberta, veritablement, ens ha encantat.
Per a recomanar-vos alguna cosa diferent, pot ser oportuna la visita, a Pujalt, del petit Museu de les Papallones de Catalunya http://www.papallones.cat/. La seva valuosa col·lecció resulta ideal per a anar-hi amb la mainada, però també del tot adient per a veure-la sense criatures.
I, posats a fer propaganda, si no sabeu on descansar podeu fer-ho admirablement a l’hotel rural L’Alcova, de Montardit de Baix, a tocar de Sort http://www.hotelalcova.com/. Vam estar-nos-hi una setmana, la mar de bé. El que no vam tastar -anàvem massa amunt i avall- són les presumptes delícies del seu restaurant, El Celler dels Joglars. Però trobo que, només pel nom, ja fa venir bona gana…