NICOLA STURGEON, l’ESCÒCIA ferma, serena, lliure
En el món d’avui -tan mancat, en general, de lideratges polítics-, una dona s’està obrint pas amb determinació: Nicola Sturgeon, la primera ministra d’Escòcia. Ho ha anat demostrant des que, en perdre’s el referèndum per la independència escocesa, succeí Alex Salmond. I ho ha fet ara, després del Brexit, més evident, quan treballa amb intel·ligència per tal que Escòcia no hagi d’abandonar, necessàriament, la Unió Europea, i que aquesta circumstància pugui afavorir el seu país fins que esdevingui un Estat com cal per mèrits propis…
I això serà també el mèrit de la Sturgeon, una líder del present amb grans opcions de futur.
És una dirigent amb iniciativa. Progressista, però no esquerranosa. Els seus orígens familiars són més aviat modestos, però això no la fa caure en el populisme ni la demagògia. Posseeix, doncs, les qualitats necessàries per a mantenir unida una comunitat nacional i orientar-la, alhora, per camins de progrés.
La seva formació, el veterà Scotish Nacional Party http://www.snp.org/, ha trobat en ella la dirigent idònia. Tan carismàtica com Salmond, però segurament menys bufada. Tan idealista com, sobretot, dotada d’un gran sentit de l’oportunitat. Això s’ha vist clarament després del Brexit britànic, que sobretot ho és anglès. La Nicola s’ha mogut amb rapidesa, i ha aconseguit sense esforç que la rebin els principals dirigents comunitaris. Per a disgust d’un tal Rajoy, gallec amb sort… però sense galleguisme.
Com que -com jo mateix- la deveu conèixer encara poc, us adjunto un discurs seu del proppassat dia de Sant Joan, després del Brexit https://youtu.be/1moPW7b9mHI.
Amb Nicola Sturgeon, el poble escocès pot arribar lluny, i ja toca. “Si hi ha una via perquè Escòcia es quedi a Europa -ha dit-, estic obsedida a trobar-la”. Ho crec, com crec també que -si la ciutadania no desitja una altra cosa- no abandonarà el poder sense abans convocar un segon referèndum escocès, o si més no intentar-ho. Brillant en els debats televisius, també és àgil a l’hora de trepitjar carrer. Tant de bo les escoceses i els escocesos -amb faldilles o sense- disposin, de la seva mà, de les millors oportunitats…