MUNDIAL de futbol: sempre amb el BRASIL… fins que hi jugui CATALUNYA
I la Roja? Que s’ho guanyi: si juga bé, o molt bé, pot arribar a ser campiona, com fins fa poc. Però ara ha fet el ridícul… Potser és un problema col·lectiu, no el meu… ni el nostre.
Sóc del Barça, però no prefereixo necessàriament els campionats de clubs als de seleccions nacionals, com fan alguns. L’esport, si les passions col·lectives se saben canalitzar bé -que sovint no passa-, esdevé un gran referent d’autoafirmació. Els catalans volem seleccions nacionals reconegudes no només perquè un sector ampli de la ciutadania desitji assolir la independència, sinó perquè les seleccions representen, d’una manera simbòlica, cada país en el món.
Ara mateix, al Campionat Mundial que es disputa al Brasil -un país que admiro, amb totes les seves contradiccions-, jo vaig amb la canarinha de Pelé, Sócrates, Garrincha, Romário, Zico, Ronaldo, Ronaldinho, Rivaldo, Taffarel, Bebeto, Falcao… i ara de Neymar. Si més no, fins que Catalunya -que podria tenir al Campionat una selecció prou competitiva- pugui jugar partits que no siguin de costellada nadalenca…
I aleshores, desitjaria una final Catalunya-Brasil. I que guanyés el millor. O que guanyés -ai!- Catalunya…
I la Roja? Molt malament, gràcies. Abans no, però ara sí, i d’una manera prou humiliant. Però jo no volia, necessàriament, aquesta humiliació, n’estic totalment al marge. Com us dic, la meva selecció és la brasilera, i per això us adreço, ara, l’ambient mundialista de la seva famosa torcida… i dels seus jugadors http://youtu.be/e-CkLIAHFUk.
Tot i deplorar que l’emergent gran país, en aspectes d’infraestructures, no se n’hagi acabat de sortir en aquest Mundial. Veurem si als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el 2016, la cosa millora…