A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

L'”armadura” de MANEL, certament, refulgeix

General

El grup de moda en català, Manel, no decep. En el seu segon disc -de títol encara més complex que el primer- hi trobem temes molt ben elaborats -la gran majoria- des del punt de vista musical. I també cal destacar-hi les lletres, enginyoses, complexes i creatives.

L’èxit i el reconeixement, doncs, són justos. Habitualment, no estàvem avesats a fenòmens així, tot i que tenim prou al cap grups i cantautors -joves i grans- en la nostra llengua no solament bons, sinó molt remarcables. Perquè la música popular catalana, ben cert, torna a trobar-se en un moment engrescador.

En poques paraules: amb aquesta armadura -que refulgeix- anem molt ben armats -per no dir que servits. Hi va el grup i també el seu -i ben ampli- públic.
Amb l’Àngela -mare d’un dels quatre Manel– vam establir un acord d’aquells dels temps antics, quan encara no s’encunyava moneda: “Tu em passes el disc, i jo el meu llibre d’entrevistes”. Dit i fet, que això del troc o barata -termes poc usats, però que remeten a l’intercanvi de productes- no deixa de ser una bona experiència…

I escoltar i assaborir 10 milles per veure una bona armadura també ho és. Si ja, amb Els millors professors europeus, el quartet barceloní va fer una primera i clara diana -us en vaig parlar a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/114442-, amb aquesta armadura l’ha validat veritablement a l’alça. Tot va a gustos, és clar, però suposo que no serà massa difícil, en aquest cas, que ens posem d’acord.

L’armadura -que, com el primer treball, ha assolit la fita d’esdevenir disc d’or– té unes músiques de nivell, poc convencionals i en general molt ben elaborades. Però el que també m’ha impressionat són les lletres, degudes igualment, en la seva gran majoria, a la creativitat del cantant del grup, Guillem Gisbert. Es tracta de textos escrits, gairebé tots, en versos llargs, que tracten sobre la vida quotidiana d’una manera enginyosa, emotiva i no sempre fàcil de copsar.

Una breu mostra de la riquesa -formal i de continguts- d’aquestes lletres podria ser:

“Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!”

                                                                          (de Benvolgut)

O també:

“Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se’ns escapa a cada moment””.

                                                                     (de La bola de cristall)

I encara:

“Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
i em podran veure somriure una mica per sota del nas”.

                                                  (de Criticarem les noves modes de pentinats)


En conjunt, els 10 temes d’aquesta armadura tan ben armada conformen textos i músiques que, en molt poc temps, s’hauran incorporat per dret propi al nostre llegat artístic col·lectiu. Amb l’estranya relació que es descriu a Benvolgut, la tragèdia reflectida a La cançó del soldadet [http://youtu.be/mjqkOllRgcA], la críptica composició que és El gran salt, la dolça i cadenciosa La bola de cristall, l’emblemàtica i bellíssima banda sonora d’Aniversari o una rara Flor groga com a cireretes del pastís. I és que -deixeu-me fer una rima fàcil- la gent de Manel no en té res, de postís

Ben al contrari: és un grup -preneu-me la paraula- destinat a fer moltes més milles en el futur. 

  1. A mi també m’agraden força. Tot i que hi ha coses del primer disc que em semblen millors. Hi ha una canço tan rodona com “Al mar” al segon disc? No ho tinc clar. Però jo no hi entenc gens!
    Ës cert que les seves lletres són molt bones.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.