A la brasa i al caliu

La propaganda editorial de Pòrtic en parla com d’“un llibre imprescindible per conèixer la guerra de Successió, el seu impacte i les conseqüències avui”, i s’ha de dir que l’eslògan no és gens exagerat. I és que La guerra de 1714 , que es presenta com “la clau catalana d’un conflicte mundial”, és, de debò, un títol clau de la bibliografia catalana recent.

Darrerament n’han sortit molts, de llibres sobre l’11 de Setembre, el 1714 i el conflicte històric que tot això ha anat arrossegant, i que encara patim.  Ara mateix amb intensitat, i també amb esperança.

Si passeu -ja ho deveu haver fet- per la llibreria del CC El Born, us els trobareu tots. Començant pel celebrat Victus, d’Albert Sánchez Piñol. O les aportacions cabdals d’Albert Garcia Espuche i de Francesc Xavier Hernàndez Cardona. O un llibre tan interessant i alhora bon motiu d’obsequi com Barcelona 1714: els gravats de la guerra de Successió, d’Agustí Alcoberro. O les indispensables Narraciones històricas desde el año 1700 al 1725, de Francesc de Castellví. O el clàssic L’Onze de Setembre, de Santiago Albertí…

Però feu-me cas: si no teniu molt temps i voleu saber els detalls més importants -coneguts, o no tant-, el context històric i la significació de conjunt de la -per a nosaltres- malaurada contesa destructiva, llegiu La guerra de 1714, bàsicament una llarga i incisiva entrevista de l’historiador bagenc Joan Esculies a un altre historiador -un dels més grans dels que tenim ara-, l’osonenc Joaquim Albareda.

Una entrevista llarga que ocupa la major part d’un llibre curt (175 pàg.). En el qual se’ns fa entendre, de la manera més pedagògica, els precedents de la guerra de Successió; el desenvolupament de la pròpia guerra i de la resistència, centrada sobretot en el setge i la caiguda de Barcelona; les conseqüències de l’exili austriacista, o la internacionalització -ara hi tornem, no cal dir- del “cas dels catalans”.

Singularment, hi he descobert alguns referents que no coneixia prou, com el príncep Jordi de Hessen, el notari Ramon de Vilana Perlas, la reina regent Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, el noble i erudit Pau Ignasi de Dalmases, el militar valencià Joan Baptista Basset o el patrici Sebastià de Dalmau.

I també cal que us digui que la coberta de l’obra s’ha concebut a partir de la reproducció del Quadre de Felip V  que s’exhibeix, penjat cap per avall, al Museu de l’Almodí de Xàtiva. Una venjança mínima contra el primer Borbó, que manà cremar, oprobiosament, la ciutat d’on són fills els cantants Raimon, Feliu Ventura o Pep Gimeno Botifarra, per exemple… 

El volum es complementa amb dos útils apèndixs sobre les rutes d’aquella guerra i qui era cadascun dels seus principals protagonistes. Creieu-me: molt i ben treballat contingut com poc l’esforç -i ben agradable, malgrat que s’hi expliqui la crònica d’una desfeta- que demana llegir-lo…