JOSEP PLA-NARBONA i JORDI SABATÉS, ocells del més enllà
Josep Pla-Narbona, dissenyador, pintor, dibuixant..
Recentment, he estat partícip de dos homenatges a dos dels nostres referents culturals, aparentment ben diferents. L’un, el dissenyador gràfic, pintor i dibuixant JOSEP PLA-NARBONA, i l’altre, el singular pianista de jazz i més músiques urbanes que ha estat JORDI SABATÉS. Precisament, un dels discos d’aquest, Ocells del més enllà, em serveix per agermanar les dues figures. Ocells, perquè ambdós creadors han estat aus de vol lliure, i també perquè, més enllà o més ençà, ens representaran sempre.
De JOSEP PLA-NARBONA vaig assistir, a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès -ell vivia a la Floresta-, a la projecció d’un documental sobre la seva obra i la seva trajectòria, amablement convidat per la vídua, la metgessa Maria León. D’antuvi, us he de dir com és d’agradable, un cop arribat a la ciutat des de Barcelona amb els còmodes i eficaços Ferrocarrils de la Generalitat, passejar pels carrers peatonals de Sant Cugat fins arribar a la plaça d’Octavià, amb el gran monestir de referència al seu fons.
Pla-Narbona va ser, durant força anys, un dels exponents més rellevants de l’art català, a més d’un ciutadà la vida del qual, en alguns moments, va ser complicada. La seva trajectòria en el món del disseny gràfic seria reconeguda per molta gent, però ell, ocell del més enllà, volia volar encara més lliure i va saber també fer-se un nom en els camps del dibuix i la pintura, des d’una vessant surrealista d’arrel ben personal. Vaig poder ser-ne amic -a partir d’una entrevista que li havia fet- i admirar el seu caràcter tendre i amable, des d’una certa timidesa no exempta de gran personalitat.
Actualment, em fa feliç que, com un altre artista que vaig conèixer molt menys, però amb qui gràcies a una col·laboradora seva, Àngels Sans -de qui fa anys vaig ser parella-, hi vaig tenir una relació indirecta, Josep Grau-Garriga, Pla-Narbona hagi esdevingut, com aquest, un referent artístic i cultural de Sant Cugat del Vallès.
Jordi Sabatés, pianista irrepetible.
A JORDI SABATÉS, en canvi, ni l’havia conegut, ni tampoc l’havia seguit massa intensament, fins a l’extrem que a l’únic concert d’ell, o sobre ell, que he arribat a anar és a l’homenatge que se li ha retut a la sala Luz de Gas dins del Festival Barnasants 2023. D’antuvi, deixeu-me dir que cada cop que faig cap a Luz de Gas en surto agradablement satisfet. Per la música sempre de qualitat que hi escolto i per la comoditat i placidesa de la sala, amb el seu relativament petit escenari i el poc agobiant pati de butaques. És un lloc, aquest del carrer de Muntaner, on t’hi trobes a gust…
Sabatés, ocell també de vol plenament lliure, ha estat un dels déus del piano a casa nostra, més enllà del jazz. Ens ha transmès un estol de músiques urbanes des d’una gran sensibilitat i una enorme personalitat. És un dels músics més polifacètics i iconoclastes que ha donat l’escena musical catalana, amb una carrera de més de mig segle. Va saber combinar, al llarg de la seva trajectòria, propostes musicals de tota mena de gèneres i d’estils, del jazz al rock, passant per la cançó, el lied, la música de càmera, la música per a teatre i cinema, el flamenc… Un monstre de l’escena, en definitiva, i amb gran crèdit internacional.
Discos com Vampyria, a duo amb el mític Tete Montoliu, el ja esmentat Ocells del més enllà, The Ragtime Dance, Maverick o la recreació de l’històric cineasta Segundo de Chomón fan del pianista barceloní un creador únic i excepcional. L’homenatge pòstum a Luz de Gas, doncs, s’ho valia plenament.
Del més enllà o del més ençà, JOSER PLA-NARBONA i JORDI SABATÉS continuaran volant molt alt, perquè amb la mort, ja se sap, únicament desapareix la traça física del cos, però això no impedeix que, ben alta i ben lliure, continuï, intensa, la vida…